Les Jornades

Les Jornades. VII Jornades d'Arxius de l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents Valencians.

Organització i col•laboradors

Entitats que han participat en la realització de les VII Jornades.

L'Associació

Visita la nostra web per a més informació.


viernes, 8 de abril de 2016

"FES CULTURA" I ELS DOS CORS DELS ARXIUS

Sembla que la vessant cultural de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana va posant-se les piles per encetar un programa amb un cert nivell d’ambició. Tanmateix, sembla igualment evident, no se sap ben bé on col·locar els arxius, com integrar-los en un discurs coherent.



Hem vist que sí s’han tingut en compte alguns dels suggeriments que vam presentar des de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians. Tanmateix, ja sabeu: els arxius ens trobem en bona mesura invisibilitzats (sovint confosos amb les bilioteques, fins i tot per a ‘gent de cultura’); minimitzats pels informàtics davant la ‘màgia’ de la digitalització i les bases de dades; o un tant al corredor de fons de la gestió documental que porten juristes i administratius.



Sí, els arxivers tenim l’ànima partida entre el cor ‘cultural’, patrimonial, identitari, històric o nostàlgic, i l’altre cor de gestors i futur guardians de l’esvarosa matèria digital.







No estan malament algunes de les bones intencions de la nova conselleria, però cal que la participació dels arxius no siga un pegat que posar perquè estan ahí, irremeiablement (les competències de la conselleria en aquest tema són plenes; pleníssimes); sinó com a un element integrat en el conjunt de la política cultural i administrativa de la Generalitat.

S’ha notat a faltar la paraula ‘arxiu’ en els discursos de presentació de FES CULTURA. Potser en part perquè la realitat dels arxius és sovint ‘amagable’ i poc amable. Davant, però, tots tenim el repte de rescatar-los, fer-los visibles i útils: integrar-los a les noves polítiques culturals com un recurs patrimonial i informatiu important i enllaçar-los sense els traumes habituals a les herències recents que no sabem ben bé com rebre i organitzar (només cal citar l’introbable i inconsultable arxiu administratiu de Canal 9 o el del Banc de València; o del mateix port de València, i tutti quanti)

Fent memòria, fent identitat, els arxius ens trobem en una posició i un lloc estratègic per a aportar els materials necessaris per a una creació de discursos i de complicitats: amb cada ciutat i cada col·lectiu i amb el conjunt del país; tot això amb fiabilitat informativa i documental. Al temps, també, hem de fer de pont amb una nova administració i una nova cultura digital que, de manera extremament volàtil, es transforma i ens transforma dia a dia. El nostre paper és el de garantir una selecció documental racional i posar les pasarel·les entre un present accelerat i un passat que és el que ens ha fet com som ara.

Som clau per a una vertebració del territori a través d’una xarxa de centres de memòria i alhora som clau per portar el present a les generacions futures d’una forma racional i econòmica (i no traumàtica, com fins ara).


Foto del Conseller Vicent Marzá presentant la campanya Fes Cultura: www.lavanguardia.com
Imatge de l'arca de les tres claus per a arxius: gruparxiverslleida.wordpress.com

Leer más ...
viernes, 13 de noviembre de 2015

CRÓNICA DE UNA JORNADA INAUGURAL

Por Francisco Sanchis Moreno.
Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació Provincial de València.

La jornada inicial del Diploma en Gestión y Preservación de Documentos Electrónicos tuvo tres partes diferenciadas. La primera correspondió a la inauguración oficial por parte de los representantes de la Universitat de Valencia y de la sede de Gandia, junto con el presidente de la Associació d’Arxivers Valencians. Una segunda estuvo compuesta por las conferencias de dos figuras consagradas de la Archivística española y finalmente se desarrolló una mesa redonda en la que se trató la situación y retos de los archivos valencianos.

La intervención de Ramón Alberch podríamos definirla como metodológica y complementaria de la de Alfred Mauri, que podría calificarse de conceptual. R. Alberch defendió que el proyecto del Sistema de Gestión de Documentos (SGD) debe estar integrado dentro de las políticas corporativas y debe ser la plasmación de un modelo que es el que deseamos para nuestra organización. Es por ello que el SGD es de carácter transversal a la organización e interdisciplinar y por tanto debe contar con la participación de la alta dirección, responsables tecnológicos, de los servicios jurídicos, de organización, formación… y como no del archivo.

Para asegurar el éxito del proceso es necesario elaborar un plan director que incluya los diferentes protocolos más específicos que aborden la problemática en todas sus facetas, desde la Política de Gestión Documental, hasta el modelo de digitalización, pasando por el de firma electrónica, preservación digital… Todos ellos deben encajar como en un puzzle para que el resultado final sea el perseguido.

La conferencia de Alfred Maurí se centró en los conceptos básicos que deben manejarse a la hora de adentrarnos en el mundo de la documentación, haciendo hincapié en aquellas diferencias que trae consigo la era digital. Así se trataron cuestiones tan primordiales como las diferencias entre documentación electrónica y digital, los componentes del documento, la aportación de la digitalización de documentos analógicos, el documento de archivo y el documento digital de archivo el aporte del contexto y las exigencias y requerimientos. Después de esta visión general el ponente abrió el campo a la participación mediante el uso de las ontologías a la recuperación de conocimiento como consecuencia de la combinación de datos dispersos que nos permiten las nuevas tecnologías finalizando así su exposición con una visión de lo que puede ofrecer el archivo a futuros investigadores.


La mesa redonda nos condujo de la teoría a la realidad de nuestras instituciones y de nuestros centros. Los diferentes ponentes defendieron la necesidad de conseguir que se cumpla nuestra legislación para que haya un cierto tejido de profesionales que permita llevar a cabo una política archivística de mínimos. También todos los participantes se mostraron a favor de la especialización profesional de los archiveros y de la conveniencia de desdoblar las plazas de archiveros-bibliotecarios. Otras de las ideas expuestas fueron la importancia de una buena labor de márquetin para acercar los archivos a los políticos, al personal administrativo y a la sociedad en general, la plausible puesta en marcha de procesos de colaboración entre instituciones y en el seno de las mismas para aprovechar las sinergias y esfuerzos, etc.

En fin, fue una productiva mañana y un avance de un diploma que promete ser muy fructífero para los archiveros valencianos.


Leer más ...
jueves, 15 de octubre de 2015

BONES PRÀCTIQUES I FUTUR (TAMBÉ DELS ARXIUS)


Aquest 14 d'octubre de 2015, al teatre Principal de València, els actuals responsables del govern valencià en matèria de cultura havíen citat un gavell d'agents productors i gestors de cultura; sobretot aquells que hom sol nomenar 'gestors culturals' (antigament animadors).

Hi eren al capdavant el Conseller Vicent Marzà, el secretari autonòmic Albert Girona i la Directora General Carmen Amoraga. Tots dos primers de Compromís, parlant en valencià i de País Valencià i la darrera, del PSOE, parlant en castellà i de Comunitat Valenciana. Entre els convidats hi érem alguns membres de l'AAV.

Certament, la idea global que ens presentaven és oportuna. Bàsicament, vaig entendre, hom tracta de tenir una bona praxi de la gestió cultural amb una base ètica i amb criteris de professionalitat, d'eficiència i de planificació del futur, tot construint un discurs de país i incidint en el seu PIB.

Un bon inici, sens dubte. Lloable. Tanmateix, crec, hi ha el problema de la ubicació dels arxius en aquest projecte. 'Curiosament', si bé són els arxius els qui millor reflecteixen el discurs real en l'exercici del poder (no solament el de les proclames -que també- sinó el de la gestió efectiva) sembla que no hi ha massa consciència d'això. Semblava deduir-se, de l'acte, que als arxius no els afectaven els [nous] codis de bones pràctiques.


Contrariament al que pot pensar-se, un codi de bones practiques en materia d'arxius i gestió de documents forma part de l'ADN d'una administració pública "transparent". Sense les bones pràctiques actuals en materia de gestió de documents no hi haurà "memoria del passat en el futur".

Francament, crec, els arxius tenim molt a dir en la creació o recreació d'una narrativa diferent sobre la història llunyana i recent d'un País Valencià en positiu; però també en l'exercici de la famosa transparència (ja practicada, 'avant la lettre', entre nosaltres) i en la bona gestió de les institucions i de les empreses.

Convidem els nous responsables a aprofitar i integrar els arxius en els seu discurs (amb Foucault i Derrida, o sense) i, sobretot, a l'emergència d'uns bons sistemes de gestió documental que haurien de ser la columna vertebral de l'anhelada administració diàfana, eficaç i participativa que tots desitgem.


Antic Arxiu Històric a l'Ajuntament de València.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_de_Val%C3%A8ncia
Leer más ...
lunes, 27 de julio de 2015

IN MEMORIAM REMEDIOS ANTEQUERA

Por Francisco Sanchis Moreno,
Técnico de Archivos.
Diputación Provincial de Valencia.




Maria Remedios Antequera Borredá (1959-2015) nos ha dejado físicamente, pero también nos ha legado una importante huella en el mundo archivístico. Como la mayoría de profesionales de su generación procedía del ámbito de la Historia, pero tras su licenciatura en la Universidad de Valencia pronto se vio influenciada por la atracción del archivo. 

Su carrera profesional comenzó en los archivos históricos, como la mayoría de los que iniciamos en la Archivística, pues pocos de nosotros pensamos en esos momentos iniciales que un archivo administrativo fuera nuestro lugar ideal de trabajo. Pero, muy pronto, su contratación en 1986 como Técnico Superior de Archivos en la Conselleria de Agricultura y Pesca iba a marcar el desarrollo de su carrera. Aquí encontró su espacio profesional y su tarea de conservar la memoria de gestión de la institución, pero también desde aquí se involucró en la defensa de los derechos de los ciudadanos en su relación con esa Conselleria, en la mejora de los procesos de gestión administrativa en la misma y en determinar el contexto que explicase la interacción entre los ciudadanos y este órgano de gobierno y gestión. En 1990 superó las correspondientes pruebas selectivas y, finalmente, en el 2002 alcanzó la jefatura de sección.

Su infatigable trabajo en el archivo central de esta Conselleria se plasmó en la creación de auténticos depósitos de archivo en las tres provincias de nuestra Comunidad, con los que dio servicio a las Direcciones Territoriales. Para ello aprovechó las instalaciones comarcales de su institución. Pero más allá de las actuaciones materiales, de su labor en el archivo administrativo y de la concepción del mismo que tenía, da cuenta un breve artículo que escribió: “Archivos administrativos. Buscando su lugar en la Sociedad de las Tecnologías de la Información”. Este fue uno de los primeros escritos que en España planteaba la cuestión del papel de las TICs (Tecnologías de la Información y la Comunicación) en este tipo de archivos. En paralelo defendía los planteamientos del ciclo vital y la obligatoria intervención de los archiveros en el proceso de creación de los documentos. También hablaba de la necesaria basculación de la profesión hacía cuestiones de gestión y no sólo históricas, lo que le llevaba a defender que, en determinados ámbitos, la dependencia de los archivos administrativos de las áreas de Cultura suponía un lastre para un buen posicionamiento de estos dentro de las instituciones.

 Cierto es que Remedios Antequera no fue la única que defendía estas ideas, pero sí fue de ese grupo de archiveros pioneros en el énfasis que requería la gestión documental en la práctica archivística en nuestro territorio. También vio con claridad el cambio de paradigma y de enfoque que requería nuestra disciplina, para mejorar su objeto de crear una memoria social más próxima a la realidad. Fue una convencida seguidora de la corriente posmodernista al defender principios como que el documento y su contenido tenían un valor secundario frente al conocimiento del contexto de creación, descripción y utilización.

Muchas serían las facetas que podrían comentarse, pues tantos años de dedicación profesional permiten múltiples actuaciones e incursiones en terrenos novedosos. Ejemplo de ello fueron su interés y práctica en la valoración documental, el diseño del expediente administrativo único, que reunía todos los originales en determinados procedimientos independientemente de los flujos y procesos de trabajo; el valor que representaba el mapa o inventario de series para ciertas actuaciones de gestión, el paso de procedimientos diseñados sobre soporte papel al mundo de la e-Administración…

Toda esta inquietud profesional no podía limitarse a la actividad en su puesto de trabajo y por ello participó en la creación de la Associació d’Arxivers Valencians en 1999. Desde entonces quedó vinculada a la misma, donde ejerció diversos cargos en sus directivas y entre ellas la presidencia entre 2008 y 2011. Sus esfuerzos en el seno de la misma se encaminaron a la consecución de un doble objetivo: mejorar la formación de los profesionales y conseguir el reconocimiento de nuestra profesión. En paralelo luchó, junto con el resto de las sucesivas juntas directivas, por situar a Valencia y a sus profesionales en el panorama archivístico nacional. Fruto de este esfuerzo fue la integración en la Coordinadora de Asociaciones de Archiveros, el impulso de la Revista d’Arxius y de una serie de congresos que permitieron la llegada a nuestra tierras de algunos de los mejores profesionales nacionales e internacionales. Uno de los hitos conseguidos, que puede ser una buena muestra de todo lo señalado, fue la presentación en Madrid, concretamente en la sede del Archivo Histórico Nacional, del monográfico de la Revista d’Arxius sobre el tema de las competencias profesionales, acompañada entre otros por el subdirector de Archivos Estatales. Todo ello quedaba enmarcado en los múltiples esfuerzos que por aquel entonces se llevaban para conseguir unos planes de estudios más adecuados a la práctica profesional.


No quisiera acabar estas lineas sin mencionar otra muestra de su curiosidad profesional y de su espíritu de contribución. Este carácter le llevó a participar con Arxivers Sense Fronteres en el proyecto que desarrollaba en los campamentos de refugiados saharauis en Tinduf (Argelia). Allí colaboró en un curso de archivística básica para las personas destinadas a atender la documentación de la República Árabe Saharahui Democrática (RASD). Esta colaboración docente no era más que una extensión de su actividad en este campo, puesto que se dedicó durante años y en diversas Administraciones Públicas e instituciones privadas a la formación en conceptos y prácticas básicas de gestión archivística a personal no archivero. Cursos de este tipo impartió durante años en la Generalitat Valencia, Diputación de Valencia, Escuela de Negocios Luis Vives, etc. Esta orientación formativa coincidía con sus tareas en el Archivo Central de la Consellería y en su reivindicación constante del papel del archivo en la organización administrativa.

Descansa en paz y permanece en nuestro recuerdo



Foto de Remedios Antequera signant un conveni amb l'Ajuntament de Gandia, extreta de saforguia.com. Les altres són de l'AAV.

Leer más ...
viernes, 19 de junio de 2015

QUÈ PASSARÀ AMB ELS ARXIUS JUDICIALS?

El passat dia 17 de juny, a Alcoi, ens reunírem un bon grapat d'arxivers, investigadors, i algun jurista, per tal de fer balanç de l'estat dels arxius judicials i plantejar algunes alternatives de cara al futur proper.

Crec que es va posar en evidència que quan la documentació judicial 'cau' en les nostres mans (municipals o provincials, a l'Arxiu del Regne o a l'Arxiu Històric de la CV) aquesta es conserva bé, es descriu i es fa accessible. Es va demostrar a bastament en els casos exposats de Dénia i Alcoi, però també és palés en molts altres àmbits de ciutats mitjanes, com ara Ontinyent, o ens arxius municipals menuts.

La visió que va donar el president de la Junta d'Expurg de documents judicials de la Generalitat Valenciana va voler ser optimista. És cert que la Junta d'Expurg que presideix el magistrat Manuel Pons és més operativa que no les anteriors. Tot i això, no deixa de ser significatiu que aquesta Junta siga l'únic organisme existent en el món dels arxius judicials valencians, com si elements com són la conservació, la descripció i l'accessibilitat dels fons no importés més enllà (i més ençà) de la pròpia administració judicial.


Van haver de venir arxivers judicials d'altres territoris d'Espanya (Núria Carreras i Ramon Saball) per constatar que aquesta 'espècie' existeix i que, si bé els problemas de l'administració judicial no es resolen en un dia ni en dos, sí es pot avançar en aqueixa línea de forma substantiva

L'experiència pràctica i vital que van descriure els investigadors  (Antoni Calzado, Ángel Beneito i Josep Ramon Valero) va ser altament il·lustrativa i significativa. A més a més, ho van fer molt bé. Es notava que eren professors i es veia com havien 'patit' per arribar a unes fonts que, sembla, es resisteixen a ser consultades en la pràctica, malgrat tota la legislació emesa en les darreres dècades i la mateixa Llei de Memoria Històrica.


En tot cas, des de la nostra Associació, no deixarem passar un minut per plantejar a la nova administració de la Generalitat Valenciana les nombroses assignatures que hem d'aprovar en materia de documentació judicial. Haurem de passar del desastre i els plors a l'acció pràctica.

Foto de documentació desorganitzada: www.farodevigo.es

Destrucció d'arxius judicials:
fotonoticia_20141230170129_800.jpg

Darrera imatge: Arxiu Històric de la Comunitat Valenciana
Leer más ...
sábado, 6 de junio de 2015

3 ARXIVERES, 3 PROVÍNCIES

Ahir vam tenir ocasió d'escoltar, per primera vegada en un acte, les veus de les tres directores dels arxius de les tres diputacions valencianes (Castelló, Alacant i València). Era un ocasió especial i única, tot i que els organitzadors, preocupats per la seua pròpia imatge, no van aprofitar l'oportunitat per donar una perspetiva ampla, territorial, municipalista; ço és, no van propiciar la discussió d'una, o diverses, polítiques d'arxius.

Les exposicions van servir per constatar que l'única diputació que ha tingut i té una política d'arxius és la d'Alacant. La de Castelló va encaminant-se. L'arxivera, recent, té projectes i capacitat. La de València, la més poderosa, en teoria, ni se li coneix ni se li espera. Per si això fora poc, ni tan sols les tècniques de maquillatge van funcionar.

Em va cridar poderossíssimament l'atenció el fet que la Diputació d'Alacant ha tingut i té una vocació clara d'ajuntament d'ajuntaments, fins i tot de fer-ne de pare i de mare. Un tendència que no se li ha notat a les altres diputacions, ni tampoc a la pròpia Generalitat.

Maria Jesús Gimeno, directora de l'Arxiu de la Diputació de Castelló sí va insistir, això sí, en un tema important: treballar de cara a dins de la pròpia organització per deixar de ser uns extraterrestres, 'punkies' o poetes del passat



Tot plegat, la III Jornada d'Arxius del segle XXI 'Obrint portes' va ser remarcable pel seu plantejament i, sobretot, per la participació plural, destacable i arrelada al medi dels arxivers municipals. Potser els qui, avui, constitueixen la columna vertebral i més innovadora dels arxius valencians.

1.- Rosa Seser explicant el contingut d'una de les moltes exposicions que ha organitzat, a Dénia.
historiadenia.wordpress.com

2.- Imatge de Maria Ángeles Martínez Micó, arxivera de la Diputació alacnatina, també fent didàctica amb una de les exposicions que ha organitzat. www.diarioinformacion.com
Leer más ...
martes, 19 de mayo de 2015

ELS ARXIUS AUDIOVISUALS PERSONALS

El curs Com gestionar el teu arxiu audiovisual personal: catalogació i descripció se’ns presenta com una formació per gestionar els nostres fons personals domèstics, és a dir, les nostres fotografies de lleure i familiars, però la veritat és que la seva funcionalitat va molt més enllà d’aquest carácter privat. Qualsevol institució genera un seguit de documentació audiovisual procedent/conseqüent de la seva pròpia activitat i la seva gestió, a banda de facilitar diferents processos relacionats, acaba resultant una obligació inherent a la tasca de l’arxiver-documentalista.
 
Sovint, el tractament  d’aquesta documentació interna és superficial i la tecnologia emprada es basa en fulls de càlcul o senzilles bases de dades relacionals poc àgils, no gaire adaptables i gens amigables.

Per exemple, el departament de Documentació de la Filmoteca de Catalunya gestiona mensualment al voltant de 150 fotografies entre imatges cedides per distribuïdores o de les digitalitzacions obtingudes dels nostres fons només per elaborar el programa en paper i web de cada mes. A banda cal sumar uns 30 fragments seleccionats de pel·lícules i que serveixen per difondre la programació entre els nostres espectadors. Les necessitats de cada departament no sempre són simultànies, i per tant una gestió adequada d’aquesta documentació ens estalvia una futura repetició processos (on hi ha tercers agents implicats), castigar els nostres fons en repetits processos de digitalització o haver d’escollir novament quin fragment de 30 segons és prou representatiu per il·lustrar la nostra sessió. En definitiva, sense dir res que no sabem, la gestió correcta de la nostra documentació ens estalvia temps i juga a favor de la conservació dels nostres fons. 


Podien la Isabel Borruel i la Patricia Wert proporcionar-nos unes pautes i facilitar-nos unes eines que ens permetessin gestionar tot això d’una manera gratuïta i gens enrevessada? La resposta, per increïble que pugui semblar, és sí, van poder.
 
Per a dur-ho a terme, el curs està estructurat en dos grans blocs, el primer el podem considerar més teòric i el segona és eminentment pràctic.

El curs comença amb un estat de la qüestió general de la matèria arxivística, un anàlisi de la legislació vigent i unes pautes bàsiques de conservació i gestió. Un cop aquesta introducció, ambdues ponents s’encarreguen d’endinsar-nos en els principals documents audiovisuals disponibles en qualsevol arxiu indistintament de la seva especialització com són la fotografia, l’àudio i el vídeo. El seu suport és indiferent però sempre i quan tingui una imatge digital relacionada en qualsevol dels seus estàndards corresponents (un vidre fotogràfic digitalitzat en format tif, un vinil traspassat a mp3 o un trànsfer digital d’una cinta de VHS en mpeg, per exemple).

La fotografia és el primer dels suports tractats, tot iniciant-se amb un seguit d’instruccions per facilitar la seva ordenació i nomenament, continua amb una petita descripció de les diferents eines de retoc fotogràfic disponibles al mercat, els paràmetres de la descripció fotogràfica, els punts bàsics de com gestionar els seus drets d’autoria i finalitzant amb un llistat de fototeques i arxius fotogràfics gratuïts disponibles online.

Els arxius de so són els següents protagonistes, i aquí s’il·lustra el procés de catalogació dels diferents tipus existents (música, paraula, efectes...) i els recursos disponibles, com també els principals organitzadors i catalogadors musicals que podem trobar en l’actualitat.
Els tercers en discòrdia són els arxius de vídeo; les ponents ens faciliten unes pautes bàsiques de catalogació, minutatge i indexació com també les bases necessàries per a la descripció de la imatge en moviment (tipus d’enquadrament, moviments de càmera...) com un llistat de recursos informatius, legislatius i documentals audiovisuals disponibles actualment.

Tots aquests coneixements són impartits mitjançant petites pràctiques que faciliten la seva assimilació i agilitzen les explicacions tot permetent-nos un coneixement empíric pel desenvolupament d’aquestes tasques.
 
 
 
El segon gran bloc s’encarrega de la part més pràctica del curs. Un cop assimilats els diferents conceptes dels diversos suports documentals (àudio, vídeo i fotogràfic), les ponents mostren un seguit d’eines i programes i el seu funcionament d’una manera molt acurada i explícita tot permetent fer-nos una idea de quines són les possibilitats i els processos a seguir per dur a terme la part més tecnològica de la gestió i la que finalment més interactuarà entre nosaltres i els documents. La disposició de les ponents a buscar solucions tecnològiques als nostres dubtes pràctics finalitza els darrers instants del curs.

Per finalitzar també vull destacar, si se’m permet la frivolitat, l’entorn inigualable on es van impartir les sessions, el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí, un espai amb la capacitat de transportar-te per diferents èpoques de la història, i al ben mig de València.
 

Manu Vega. Departament de Documentació de la Filmoteca de Catalunya


Fotos : Manu Vega i Palau de marqués de Dos Aigües: cuina: www.jdiezarnal.com
Leer más ...
jueves, 14 de mayo de 2015

L'OU I LA GALLINA: ELS DOCUMENTS DELS POLÍTICS

DOCUMENTS I ELECCIONS

S’acosten eleccions i, amb elles, possibilitats de canvi de les persones que conduiran el vaixell de l’administració pública.



Aquest fet té unes efectes i unes conseqüències importants des del punt de mira documental, patrimonial i de transparència en la gestió: però també, no cal oblidar-ho, pel que fa al bon funcionament d’una maquinària que mereix una cura impecable si volem fer efectiva una regeneració de la qual s’hi parla molt però que presenta no pocs problemes i contradiccions a l’hora de la veritat.

Diguem açò perquè és cert que en la història hi ha hagut una tradició segons la qual els personatges públics, després del seu mandat, s’han endut a casa molts dels papers que havien generat. Això cabia en una cultura nobiliària i patrimonialista. Afortunadament, molts d’ells han tornar als arxius públics, com és el cas conegut dels arxius nacionals francesos, però en molts altres casos no ha estat així i els historiadors han de lluitar o fer exquisides maniobres per tal de poder accedir als papers de govern.

Avui, en els temps de les lleis de transparència i el bon govern, aquestes pràctiques no deurien continuar però tots sabem que, en realitat, hi ha molts casos en què els responsables públics s’enduen o, el que és pitjor, fan desaparéixer aquells documents que els resulten incòmodes tot fent un frau moral i de llei a la nostra història i el nostre dret a saber.

Cal dir ben clar, per tot això, que, finalitzat el seu mandat, els polítics han de transferir els seus documents a l’arxiu o bé als seus successors en el càrrec. O això, si més no, és el que diu l’article 43 de la Llei 3/2005, de 15 de juny, de la Generalitat (Valenciana), d'Arxius; i l’article 54 de la Llei estatal 16/1985.

Els documents generats per persones que exerceixen funcions polítiques o administratives en l’administració local formen part del patrimoni documental de la institució, d’acord amb l’article 49.2 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol i l’article 76 de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià. S’aplica, per tant, tant a càrrecs polítics, com assessors o personal eventual de confiança dels alcaldes i regidors.


En cas de no complir-se la transferència d’arxiu, s’incompliria l’article 413 del Codi Penal, castigat amb penes de presó d’un a quatre anys, multa de set a vint-i-quatre mesos, i inhabilitació especial per ocupació o càrrec públic per temps de tres a sis anys.


No caldria al·ludir a les lleis: és de trellat i sentit comú que el patrimoni públic és de tots i la documentació generada en l’exercici de funcions públiques és patrimoni col·lectiu. En tot cas, és la nostra obligació professional i moral recordar-ho. 




Imatge 2: Expedient de trasllat de causa sobre coaccions electorals de les eleccions de Diputats a Corts per afavorir al conservador Manuel Rius i Rius on es veié implicat el notari Dalí, fet que comportà posteriorment la detenció i estada de tres mesos a la presó del fill Salvador Dalí i Cusí.
Data: 1923-1924.
URL: http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/alt_emporda/els_documents_escollits/

Leer más ...
domingo, 22 de febrero de 2015

SOBRE LA TRANSPARÈNCIA: ÈTICA, ESTÈTICA I PROFESSIONALITAT


Sóc dels que vull creure que, si estem parlant de transparència és perquè hi ha una exigència col·lectiva d’ètica en la gestió dels assumptes públics. Els escàndols de corrupció i les formes desiguals i poc decents en què s’ha transitat la crisi econòmica i política en la què estem immersos ho fan necessari.
Tanmateix, en la gestió quotidiana dels qui treballem a l’administració brolla, al meu parer, la desesperança i la sensació que, malgrat els nous marcs legislatius, els vicis en la gestió pública (teatralitat, megalomania, indiferència pels criteris professionals o perversió i connivència dels alts càrrecs...) estan lluny de ser corregits. Com diu molt bé Víctor Almonacid,[1] si els indicadors de transparència d’una institució són elevats però el seu màxim representant pot delinquir, poc haurem avançat.

Una llei o unes lleis de transparència i bon govern que manquen d’organismes executors independents del poder polític; que tenen un baix nivell de concreció pràctica i multipliquen les excepcions en la consulta o declaren el silenci administratiu negatiu poden provocar tot just el contrari del que diuen promoure.

Estem davant d’una revolució ètica o davant d’una operació estètica on cal semblar més que no canviar substancialment els hàbits secretistes? Si des de les elits del poder polític i econòmic continuen comprant-se voluntats dels professionals de l’administració, del periodisme o dels líders socials, tot conformant xarxes clientelars i d’informació esbiaixada, poc avançarem en la resolució dels problemes reals.



Els arxivers i gestors de documents hauríem de tenir l’oportunitat de participar i de promoure la necessària regeneració democràtica que avui és exigible per tal d’evitar i tallar el descrèdit creixent de la cosa pública front a una ciutadania que contempla impotent contínues degeneracions i escàndols més que no conductes en un sentit contrari.

Com rentarem no ja la “imatge” de l’administració sinó la pròpia administració?




[1] ALMONACID LAMELAS, V. ‘Nociones sobre transparencia y gobierno abierto. Su aplicación a los gobiernos municipales’. En Implantación práctica de la ley de transparencia en los ayuntamientos. Madrid, 2014, p. 22
Leer más ...
viernes, 30 de enero de 2015

RAUXA POLÍTICA VERSUS RACIONALITAT ADMINISTRATIVA

A propòsit de la presentació del llibre Implantación práctica de la Ley de Transparencia en los ayuntamientos / Víctor Almonacid (coordinador). Madrid: El Derecho Editores, 2014.




Mesa redonda de debate. Tema monográfico: la transparencia política y administrativa como forma y fondo de la moderna gestión pública.
Moderador: Gustavo Clemente (Director de informativos de Levante TV).
PONENTES:
·         Dª Isabel Bonig (Coordinadora General del Partido Popular de la Comunitat Valenciana)
·         D. José Muñoz (Secretario general dels Joves Socialistes PSPV-PSOE)
·         Dª Mònica Oltra (Portavoz de la Coalició Compromís)
·         D. Ignacio Blanco (Candidato a la Presidencia de la Generalitat por Esquerra Unida del País Valencià, EUPV).
·         D. Toni Cantó (Candidato a Presidente de la Generalitat Valenciana por UPyD)

Els autors d’aquest llibre, com veieu ací dalt,  van programar el passat dia 29 de febrer una presentació en societat amb la participació d’una ampla representació política. A València, al Centre Cultural Bancaixa, a la plaça de Tetuán, en un ample i luxós local.

En el títol podreu observar que s’hi parlava de la transparència ‘como forma y fondo de la moderna gestión pública’. Però, de fet, quan poses a debatre un tema semblant entre líders polítics (poc moderats, tot s’ha de dir, per Clemente) passa el que ha de passar: es calfa l’ambient, es tiren els trastos al cap, es responsabilitzen els uns als altres de totes les irresponsabilitats hagudes i per haver, però no diuen res, o ben poc, del tema que se’ls ha posat damunt la taula. L’acabament del debat, l’eixida dels polítics i de les seues ‘clacs’ (amb clar predomini del PP) va posar negre sobre blanc un gran problema.


La presentació del llibre que va tenir lloc, a continuació, pels seus autors, es va fer molt correctament i molt ben coordinada per la periodista Eva Altaver; però amb la sensació que aquells dos ‘móns’ que s’havia intentat de fer convergir a l’acte (teòrics, decisors i gestors) continuaven, cadascun, pel seu camí: per un costat els líders i la seua clientela més o menys fidel. Per ací uns gestors i un públic inquiet que no sabem ben bé com s’ajuntaran el cel de les passions i la terra d’un treball eficient per la causa pública. 

Per si això fora poc encara restaria fer la prova del cotó: què passa realment en les administracions d'aquells que ens donen classe i ens venen models d'eficiència i modernitat?

Si voleu vore les cròniques oficials, ací teniu la de Víctor Almonacid, que també enllaça amb altres.

Foto: Europapres
Leer más ...
sábado, 6 de septiembre de 2014

ARXIUS I REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA


Se’n parla molt, darrerament, de la necessitat de ‘regenerar’ la democràcia; de transparència; de egovernment o bon govern digital. Tanmateix, això és del tot incompatible amb l’abandó dels arxius, amb la seua mala gestió o, per suposat, amb la seua destrucció indiscriminada. La informació i el dret d’accés als documents són clau de volta d’una societat democràtica que es tinga com a tal. Tot i això, sembla que les coses no van per un control de la informació per part de professionals (arxivers i tècnics de l’administració) sinó més aviat per un control directament polític, amb la qual cosa topem amb la gran pedra que no vol moure’s (en tot cas, fer com si es mogués, a la manera lampedusiana).


Només hi posaré tres exemples. En primer lloc una llei de transparència i bon govern en la que els professionals dels documents pinten ben poc, per no dir res (BOE de 10-12-2013, llei 19/2013, art. 36); (2) uns arxius judicials deixats a la seua sort en la que no se sap del futur (ni del present) de les informacions més sensibles. O (3) un arxiu administratiu de Canal 9 (de colp esdevingut històric) del qual no se sap res i en el qual, que sapiguem, no hi ha cap professional dels arxius treballant-hi.



Tot plegat, des de la nostra professió l’únic que demanem és, bàsicament, un tractament adequat dels documents en actiu i patrimonials (una transició no traumàtica cap a una història no censurada) i un compliment de les lleis.

No serem nosaltres, de cap manera, els qui ferim el dret a la intimitat o transgredim una discreció raonable dels assumptes en tramitació. És la nostra missió servir les organitzacions de què formem part. Però voldríem, això sí, contribuir a una major fiabilitat de la gestió pública, pas indefugible vers la tan cantada regeneració o renovació d’una democràcia posada en qüestió.

Primera i tercera il·lustracions: El Roto.

Leer más ...
viernes, 1 de agosto de 2014

UNA NOVA I INTERESSANT OFERTA FORMATIVA

Nova oferta formativa oficial de la Universitat de València. Ja podeu fer la preinscripció, fins el 19 de setembre.

... i al voltant de la qüestió...


ARXIVERS ELECTRÒNICS?

A l'era dels documents digitals, d'internet, de l'e-government i de la hipotètica transparència dels poders continuem amb una enorme confusió respecte de les professions de documentalista, bibliotecari, jurista, informàtic i... arxiver.

És normal, entre altres coses, perquè l'allau tan enorme d'informació ens mareja. No sabem per on ens venen i valors 'clàssics' com l'autenticitat, la fiabilitat, la selecció o la classificació de documents es troben en una nebulosa llampeguejant on ens resulta difícil situar-nos.

Precisament ací rau el valor afegit d'una nova proposta de la Universitat de València, a través del seu Centre Internacional de Gandia (CIG), promoguda per l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents Valencians.

En ella es tracta d'analitzar, posar en ordre i planificar allò que toca la gestió i preservació de documents digitals. No és, això, qualsevol cosa. Entendre i assumir la importància i la transcendència del futur dels nostres documents és un tema que afecta el funcionament de l’administració, de les empreses, de les famílies. Però també el mateix filtre de la nostra memoria col·lectiva, la qual, de fet, avui i des de fa anys, ve gestant-se, produint-se i arxivant-se de formes substancialment diferents a les tradicionals o analògiques.

En aquest sentit, cal celebrar que es reconega acadèmicament l'esforç de l'arxivística contemporània per fer front als reptes d'un futur en el qual persones i institucions formem part, ja, d’un complex informatiu en el que actuem com a ‘inforgs’ o sers informativament interdependents.

L'arxivística pot i deu aportar molt en relació a la valoració dels documents en el marc dels ‘big data’ o del tan predicat 'bon govern'. També per introduir criteris d'ètica professional, d’autenticitat i d’utilitat informativa allà on ‘tot’ és arxivable (o sospitosament volàtil) i no hi ha criteri.

Falta, en tot cas, l’altre peu, el de la política arxivística pràctica, la qual no s'hauria de construir a base de colps mediàtics sinó de la planificació, el treball i la investigació constant.


Imatges: roda de premsa de presentació del postgrau. Palau Ducal de Gandia: de safor guia.


Leer más ...
miércoles, 30 de julio de 2014

L'ARXIU DELS BORJA I LA INVESTIGACIÓ

Els Borja, sí, encara hi ha documentació per investigar…

per Maria José Badenas Población,
facultativa d'arxius de l'estat

 

Més sobre les reproduccions digitals de l’Arxiu Secret Vaticà dels pontificats dels papes valencians: Calixt III i Alexandre VI. La cronologia que abasta la documentació 1455-1458 i 1492-1503 és simultània a grans fets de la història domèstica i universal.

Només eixe motiu justifica sobremanera la inversió i l’interès en encarregar la reproducció d’uns materials d’arxiu lligats a la història dels nostres, amb destinació a ser publicat en la sèrie del Diplomatari Borja de gran qualitat en contiguts i materialitat, de la mà de 3 i 4.

Quina documentació es digitalitzà?

L’important fons documental dels registres vaticans d’ambdós pontificats comprén: 

Per a  Calixt III: Reg. Vat. nº 436-467 amb una mitjana de 300 fulls cadascun dels volums, i del Reg. Supp. nº 479-509, igualment d’una extensió aproximada de 300 fulls cadascun dels volums. Alguns d’aquests materials han estat estudiats per obres magnífiques, de referència obligatòria, com ara la de Catalanes y aragoneses en la corte de Calixto III de Miquel Rius Serra publicada en 1927, l’obra de Miquel Batllori, La família Borja, publicada en 1994 per 3 i 4 i la tesi doctoral publicada de Miquel Navarro Sorní sobre la figura de Calixt III.

Del pontificat d’Alexandre VI, més llarg en el temps, la documentació comprén Reg. Vat. nº 772-884 i Reg. Supp. nº 961-1169 amb una mitjana cada volum de 300 fulls.

Sobre un Papa del que hi ha infinitat de bibliografia i quasi “mitologia” encara resta documentació inèdita per descobrir.

Per descomptat, encara palesa molta documentació inèdita i poc coneguda dels registres. Encara que siga grosso modo cal definir què són els registres. Són llibres on es copia tot document que surt de la cancelleria pontíficia, allà tenim enregistrades totes les butlles, per exemple,  però també els nomenaments de càrrecs, la concessió de beneficis, etc. així que els documents “oficials” que emeteren Calixt III i Alexandre VI estan continguts en aquestes reproduccions, de gran interès per a la nostra història i també la del món conegut aleshores. No oblidem que el Papa és el monarca més universal.

Està clar que la documentació corresponent al registre vaticà i al registre de súpliques té un gran interès històric. Són una pedrera clau per a conèixer la xarxa de contactes d’ambdós personatges i saber fefaentment les seues instruccions de govern davant qüestions que afecten a la història universal del seu període.

 
Em sembla positiu que a la fi hi haja interès institucional en sufragar les despeses d’un pla d’investigació seriós i em dóna prou igual si es tracta de valencians, catalans, xinesos o americans…, veiem tots els dies com molts investigadors d’altres matèries són reconeguts fora i ací estaven vivint en una situació de precarietat absoluta. Malauradament, la norma continua sense excepcions.

Com a valenciana m’entristeix que amb tots els esforços de filantropia i compromís cultural que s’engegaren per bona part de la societat valenciana, finalment aquestes reproduccions viatgen fora i no reposen en Gandia, en el Palau Ducal d’aquests prínceps del renaixement, sí, em sap greu, però allò important és que es pose en valor i es difonga la gran quantitat de dades que encara romanen esperant ser interrogades.


Com a arxivera, m’agradaria assenyalar la correcció de tots aquells titulars que per economia del llenguatge o per èmfasi han preferit de referir-se a aquesta polèmica amb la denominació genèrica “d’arxius Borja”, això no és efectivament així. Es tracta de reproduccions digitals, còpies autoritzades de l’Arxiu Secret Vaticà. Per d’altra banda cal remarcar que la denominació històrica d’Archivio Segreto Vaticano no implica que tot el que continga siga secret, el terme “secret” fa referència al carácter “privat” del pontífex, ja que arreplega tota la documentació que emana del Papa. És un arxiu obert a la investigació des que el papa Lleó XIII en 1881 decidí obrir les seues portes per tal que els estudiosos i historiadors pogueren conèixer el passat del Papat.

Com a historiadora, cal recordar que els documents per se no parlen, han de ser llegits i interrogats, em consta que personal de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, grans coneixedors de la paleografia, diplomàtica i història institucional del període han tingut accés a la documentació i han intentat aprofondir en el seu coneixement, ara bé la manca de dotació pressupostària per part de les institucions i empreses ha fet inviable l’estudi, malgrat anar carregats de bona voluntat i una enorme dosi d’emoció i il·lusió quasi reverencial cap a aquesta documentació, és necessària la viabilitat econòmica per tal que el mastodont informatiu que constitueix el volum de documentació reproduït puga posar-se en valor i ser escrutat amb el màxim detall.

No voldria ser agosarada però potser una bona dosi de diplomacia facilitaria l’enteniment, el recurs insistent per fer de la història un element de separació i un instrument més, en comptes de donar-li la importància que té per se, ens ha portat a culebrons esperpèntics que fan oblidar el gran interès d’una documentació que posarà de manifest aspectes inèdits de la nostra història i també de la història universal.  

Potser tot es pot explicar amb l’aforisme que sols valorem el que tenim quan ho perdem, com en qualsevol altre aspecte de la vida.

Encara que siga breument vull explicar que l’estudi d’aquests materials requereix d’una extrema especialització en història pontíficia, en diplomàtica, disciplina que estudia les tipologies documentals, per tal de conèixer els tipus de documents que emanen de la cancelleria pontíficia (Sergio Pagano, Diplomatica pontificia, Città del Vaticano, 1981), en paleografia i sistema braquigràfic, és a dir, en el tipus de lletra i les abreviatures per poder llegir els documents en qüestió i en llatí, llengua en què estan escrits aquests documents. Voldria manifestar la necessitat d’una formació en aquestes matèries que no siga merament residual en graus com ara el d’Història i Història de l’Art, perquè de seguir per eixa via malauradament en el futur pròxim hi haurà pocs historiadors capaços de realitzar aquest treball amb la deguda solvència acadèmica.
Leer más ...

Traductor

Etiquetes

administración electrónica (9) administración local (5) administración pública (8) adquisiciones (1) Alfred Mari Martí (1) almacenamiento masivo (3) Antena3Televisión (1) aplicaciones informaticas (1) archivística (5) archivo (7) Archivo Diocesano de Valencia (1) archivo RTVV (2) Archivo Secreto Vaticano (2) archivo televisión (4) archivos audiovisuales (5) archivos fotográficos (2) archivos históricos (5) Archivos parroquiales (1) Asociación de la Prensa de Madrid (1) asociaciones de archiveros (7) Atresmedia (1) buen gobierno (2) cambio cultural (2) cintas datos (1) cintas vídeo (1) comunicación (2) conservación imágenes (1) conservación patrimonio documental (1) cursos (1) custodia (1) datos abiertos (2) difusión (4) digitalización (6) digitalización de documentos (3) diputaciones provinciales (1) documentación digital (5) documentación fotográfica (2) documento (1) edición gráfica (1) educación (1) empresas (3) España (2) expediente electrónico (2) flujo archivo (1) fondo audiovisual (1) fotografía (2) Francisco Sanchis Moreno (1) Fundación Vicente Ferrer (1) Gandía (1) gestión de documentos (5) gestión fotográfica (2) historia de los archivos (1) imágenes digitales (1) internet (1) interoperabilidad (3) InterPARES (2) investigación (1) Los Borja (1) luciana duranti (1) memoria (1) memoria histórica (5) Modernización administrativa (3) normas ISO (2) nuevas tecnologías (2) ONG (1) ONGD (1) organización (1) país valenciano (1) PARADIS (1) patrimonio audiovisual (1) periodistas (1) política archivística (2) postmodernismo (1) preservación digital (4) publicaciones (2) Ramon Alberch Fugueras (1) Remedios Antequera (1) servicios en línea (1) signatura electrónica (1) tecnología (2) tecnologías digitales (1) televisión (1) Televisión local (2) Tercer Sector (1) TIC (1) transparencia (5)

Localització

Twitter

Con la tecnología de Blogger.