Les Jornades

Les Jornades. VII Jornades d'Arxius de l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents Valencians.

Organització i col•laboradors

Entitats que han participat en la realització de les VII Jornades.

L'Associació

Visita la nostra web per a més informació.


Mostrando entradas con la etiqueta archivística. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta archivística. Mostrar todas las entradas
viernes, 8 de abril de 2016

"FES CULTURA" I ELS DOS CORS DELS ARXIUS

Sembla que la vessant cultural de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana va posant-se les piles per encetar un programa amb un cert nivell d’ambició. Tanmateix, sembla igualment evident, no se sap ben bé on col·locar els arxius, com integrar-los en un discurs coherent.



Hem vist que sí s’han tingut en compte alguns dels suggeriments que vam presentar des de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians. Tanmateix, ja sabeu: els arxius ens trobem en bona mesura invisibilitzats (sovint confosos amb les bilioteques, fins i tot per a ‘gent de cultura’); minimitzats pels informàtics davant la ‘màgia’ de la digitalització i les bases de dades; o un tant al corredor de fons de la gestió documental que porten juristes i administratius.



Sí, els arxivers tenim l’ànima partida entre el cor ‘cultural’, patrimonial, identitari, històric o nostàlgic, i l’altre cor de gestors i futur guardians de l’esvarosa matèria digital.







No estan malament algunes de les bones intencions de la nova conselleria, però cal que la participació dels arxius no siga un pegat que posar perquè estan ahí, irremeiablement (les competències de la conselleria en aquest tema són plenes; pleníssimes); sinó com a un element integrat en el conjunt de la política cultural i administrativa de la Generalitat.

S’ha notat a faltar la paraula ‘arxiu’ en els discursos de presentació de FES CULTURA. Potser en part perquè la realitat dels arxius és sovint ‘amagable’ i poc amable. Davant, però, tots tenim el repte de rescatar-los, fer-los visibles i útils: integrar-los a les noves polítiques culturals com un recurs patrimonial i informatiu important i enllaçar-los sense els traumes habituals a les herències recents que no sabem ben bé com rebre i organitzar (només cal citar l’introbable i inconsultable arxiu administratiu de Canal 9 o el del Banc de València; o del mateix port de València, i tutti quanti)

Fent memòria, fent identitat, els arxius ens trobem en una posició i un lloc estratègic per a aportar els materials necessaris per a una creació de discursos i de complicitats: amb cada ciutat i cada col·lectiu i amb el conjunt del país; tot això amb fiabilitat informativa i documental. Al temps, també, hem de fer de pont amb una nova administració i una nova cultura digital que, de manera extremament volàtil, es transforma i ens transforma dia a dia. El nostre paper és el de garantir una selecció documental racional i posar les pasarel·les entre un present accelerat i un passat que és el que ens ha fet com som ara.

Som clau per a una vertebració del territori a través d’una xarxa de centres de memòria i alhora som clau per portar el present a les generacions futures d’una forma racional i econòmica (i no traumàtica, com fins ara).


Foto del Conseller Vicent Marzá presentant la campanya Fes Cultura: www.lavanguardia.com
Imatge de l'arca de les tres claus per a arxius: gruparxiverslleida.wordpress.com

Leer más ...
lunes, 27 de julio de 2015

IN MEMORIAM REMEDIOS ANTEQUERA

Por Francisco Sanchis Moreno,
Técnico de Archivos.
Diputación Provincial de Valencia.




Maria Remedios Antequera Borredá (1959-2015) nos ha dejado físicamente, pero también nos ha legado una importante huella en el mundo archivístico. Como la mayoría de profesionales de su generación procedía del ámbito de la Historia, pero tras su licenciatura en la Universidad de Valencia pronto se vio influenciada por la atracción del archivo. 

Su carrera profesional comenzó en los archivos históricos, como la mayoría de los que iniciamos en la Archivística, pues pocos de nosotros pensamos en esos momentos iniciales que un archivo administrativo fuera nuestro lugar ideal de trabajo. Pero, muy pronto, su contratación en 1986 como Técnico Superior de Archivos en la Conselleria de Agricultura y Pesca iba a marcar el desarrollo de su carrera. Aquí encontró su espacio profesional y su tarea de conservar la memoria de gestión de la institución, pero también desde aquí se involucró en la defensa de los derechos de los ciudadanos en su relación con esa Conselleria, en la mejora de los procesos de gestión administrativa en la misma y en determinar el contexto que explicase la interacción entre los ciudadanos y este órgano de gobierno y gestión. En 1990 superó las correspondientes pruebas selectivas y, finalmente, en el 2002 alcanzó la jefatura de sección.

Su infatigable trabajo en el archivo central de esta Conselleria se plasmó en la creación de auténticos depósitos de archivo en las tres provincias de nuestra Comunidad, con los que dio servicio a las Direcciones Territoriales. Para ello aprovechó las instalaciones comarcales de su institución. Pero más allá de las actuaciones materiales, de su labor en el archivo administrativo y de la concepción del mismo que tenía, da cuenta un breve artículo que escribió: “Archivos administrativos. Buscando su lugar en la Sociedad de las Tecnologías de la Información”. Este fue uno de los primeros escritos que en España planteaba la cuestión del papel de las TICs (Tecnologías de la Información y la Comunicación) en este tipo de archivos. En paralelo defendía los planteamientos del ciclo vital y la obligatoria intervención de los archiveros en el proceso de creación de los documentos. También hablaba de la necesaria basculación de la profesión hacía cuestiones de gestión y no sólo históricas, lo que le llevaba a defender que, en determinados ámbitos, la dependencia de los archivos administrativos de las áreas de Cultura suponía un lastre para un buen posicionamiento de estos dentro de las instituciones.

 Cierto es que Remedios Antequera no fue la única que defendía estas ideas, pero sí fue de ese grupo de archiveros pioneros en el énfasis que requería la gestión documental en la práctica archivística en nuestro territorio. También vio con claridad el cambio de paradigma y de enfoque que requería nuestra disciplina, para mejorar su objeto de crear una memoria social más próxima a la realidad. Fue una convencida seguidora de la corriente posmodernista al defender principios como que el documento y su contenido tenían un valor secundario frente al conocimiento del contexto de creación, descripción y utilización.

Muchas serían las facetas que podrían comentarse, pues tantos años de dedicación profesional permiten múltiples actuaciones e incursiones en terrenos novedosos. Ejemplo de ello fueron su interés y práctica en la valoración documental, el diseño del expediente administrativo único, que reunía todos los originales en determinados procedimientos independientemente de los flujos y procesos de trabajo; el valor que representaba el mapa o inventario de series para ciertas actuaciones de gestión, el paso de procedimientos diseñados sobre soporte papel al mundo de la e-Administración…

Toda esta inquietud profesional no podía limitarse a la actividad en su puesto de trabajo y por ello participó en la creación de la Associació d’Arxivers Valencians en 1999. Desde entonces quedó vinculada a la misma, donde ejerció diversos cargos en sus directivas y entre ellas la presidencia entre 2008 y 2011. Sus esfuerzos en el seno de la misma se encaminaron a la consecución de un doble objetivo: mejorar la formación de los profesionales y conseguir el reconocimiento de nuestra profesión. En paralelo luchó, junto con el resto de las sucesivas juntas directivas, por situar a Valencia y a sus profesionales en el panorama archivístico nacional. Fruto de este esfuerzo fue la integración en la Coordinadora de Asociaciones de Archiveros, el impulso de la Revista d’Arxius y de una serie de congresos que permitieron la llegada a nuestra tierras de algunos de los mejores profesionales nacionales e internacionales. Uno de los hitos conseguidos, que puede ser una buena muestra de todo lo señalado, fue la presentación en Madrid, concretamente en la sede del Archivo Histórico Nacional, del monográfico de la Revista d’Arxius sobre el tema de las competencias profesionales, acompañada entre otros por el subdirector de Archivos Estatales. Todo ello quedaba enmarcado en los múltiples esfuerzos que por aquel entonces se llevaban para conseguir unos planes de estudios más adecuados a la práctica profesional.


No quisiera acabar estas lineas sin mencionar otra muestra de su curiosidad profesional y de su espíritu de contribución. Este carácter le llevó a participar con Arxivers Sense Fronteres en el proyecto que desarrollaba en los campamentos de refugiados saharauis en Tinduf (Argelia). Allí colaboró en un curso de archivística básica para las personas destinadas a atender la documentación de la República Árabe Saharahui Democrática (RASD). Esta colaboración docente no era más que una extensión de su actividad en este campo, puesto que se dedicó durante años y en diversas Administraciones Públicas e instituciones privadas a la formación en conceptos y prácticas básicas de gestión archivística a personal no archivero. Cursos de este tipo impartió durante años en la Generalitat Valencia, Diputación de Valencia, Escuela de Negocios Luis Vives, etc. Esta orientación formativa coincidía con sus tareas en el Archivo Central de la Consellería y en su reivindicación constante del papel del archivo en la organización administrativa.

Descansa en paz y permanece en nuestro recuerdo



Foto de Remedios Antequera signant un conveni amb l'Ajuntament de Gandia, extreta de saforguia.com. Les altres són de l'AAV.

Leer más ...
jueves, 14 de mayo de 2015

L'OU I LA GALLINA: ELS DOCUMENTS DELS POLÍTICS

DOCUMENTS I ELECCIONS

S’acosten eleccions i, amb elles, possibilitats de canvi de les persones que conduiran el vaixell de l’administració pública.



Aquest fet té unes efectes i unes conseqüències importants des del punt de mira documental, patrimonial i de transparència en la gestió: però també, no cal oblidar-ho, pel que fa al bon funcionament d’una maquinària que mereix una cura impecable si volem fer efectiva una regeneració de la qual s’hi parla molt però que presenta no pocs problemes i contradiccions a l’hora de la veritat.

Diguem açò perquè és cert que en la història hi ha hagut una tradició segons la qual els personatges públics, després del seu mandat, s’han endut a casa molts dels papers que havien generat. Això cabia en una cultura nobiliària i patrimonialista. Afortunadament, molts d’ells han tornar als arxius públics, com és el cas conegut dels arxius nacionals francesos, però en molts altres casos no ha estat així i els historiadors han de lluitar o fer exquisides maniobres per tal de poder accedir als papers de govern.

Avui, en els temps de les lleis de transparència i el bon govern, aquestes pràctiques no deurien continuar però tots sabem que, en realitat, hi ha molts casos en què els responsables públics s’enduen o, el que és pitjor, fan desaparéixer aquells documents que els resulten incòmodes tot fent un frau moral i de llei a la nostra història i el nostre dret a saber.

Cal dir ben clar, per tot això, que, finalitzat el seu mandat, els polítics han de transferir els seus documents a l’arxiu o bé als seus successors en el càrrec. O això, si més no, és el que diu l’article 43 de la Llei 3/2005, de 15 de juny, de la Generalitat (Valenciana), d'Arxius; i l’article 54 de la Llei estatal 16/1985.

Els documents generats per persones que exerceixen funcions polítiques o administratives en l’administració local formen part del patrimoni documental de la institució, d’acord amb l’article 49.2 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol i l’article 76 de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià. S’aplica, per tant, tant a càrrecs polítics, com assessors o personal eventual de confiança dels alcaldes i regidors.


En cas de no complir-se la transferència d’arxiu, s’incompliria l’article 413 del Codi Penal, castigat amb penes de presó d’un a quatre anys, multa de set a vint-i-quatre mesos, i inhabilitació especial per ocupació o càrrec públic per temps de tres a sis anys.


No caldria al·ludir a les lleis: és de trellat i sentit comú que el patrimoni públic és de tots i la documentació generada en l’exercici de funcions públiques és patrimoni col·lectiu. En tot cas, és la nostra obligació professional i moral recordar-ho. 




Imatge 2: Expedient de trasllat de causa sobre coaccions electorals de les eleccions de Diputats a Corts per afavorir al conservador Manuel Rius i Rius on es veié implicat el notari Dalí, fet que comportà posteriorment la detenció i estada de tres mesos a la presó del fill Salvador Dalí i Cusí.
Data: 1923-1924.
URL: http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/alt_emporda/els_documents_escollits/

Leer más ...
martes, 24 de diciembre de 2013

QUAN LUCIANA DURANTI BAIXA DEL NÚVOL

Presa encara del Jet-lag que pateix pel seu llarg viatge des de Vancouver (Canadà) a València, on ha d’inaugurar les VII Jornades de l’Associació d’Arxivers Valencians, Luciana Duranti no dubta en animar-se per fer un  primer passeig per la ciutat. Poques hores després d’aterrar a l’aeroport de Manises, Duranti no mostra gens el cansament del vol, però sí li costa un poc ubicar-se, perquè acaba de fer un periple professional per Rússia i Noruega. Després de València l’esperen a Marsella, París, Barcelona, Nairobi… Fins el 3 de desembre, quan tornarà a casa i a la British Columbia University, on treballa.

En visitar la Llotja de València, a poc a poc va situant-se, retrobant-se: deixa de pensar i parlar en anglés per recuperar el seu italià matern (va nàixer a Roma l’any 1950) i comença a identificar-se amb el gòtic i amb l’estètica medieval que València comparteix amb altres indrets d’Itàlia, país que va abandonar als 36 anys per traslladar-se a Canadà. Del temple medieval de les finances valencianes passem al Mercat Central, el temple modernista de les verdures i les fruites. Duranti admira les parades plenes de colors i li entra gana. “Raïm, demà compraré raïm, perquè el que arriba a Vancuver ve de Califòrnia i no sap a res”. 



Aquesta arxivera, considerada com una de les màximes autoritats mundials en la recerca de solucions per a la gestió i conservació de documents digitals i directora del programa internacional InterPARES, té un caràcter molt obert, és amable, divertida, encantadora. Així és Duranti quan baixa del “núvol” (cloud computing), el repositori virtual de documents que centra la seua recerca. El passeig per València s’hi fa molt agradable, però hem de tornar-hi, al núvol, i d’això en parlem mentre dinem una ensalada senzilla al barri del Carme.


A quines conclusions ha arribat després de 20 anys d’investigació sobre la conservació dels documents digitals?

Quan a Vancouver vam començar a tractar el problema de la conservació dels documents electrònics, entenguèrem que la única forma de resoldre’l era establir una teoria que ens ajudara a trobar solucions pràctiques. La tecnologia canvia tan ràpidament que cal una teoria sòlida per resoldre els problemes que es generen. Al nostre treball al Pentàgon plantejarem la necessitat de crear el primer estàndar de iure [vàlid legalment, acceptat jurídicament], que fou el DOD 50152, adoptat pel Govern Federal dels Estats Units el 1997. Al món occidental hi havia altres sistemes de gestió de facto,  però el nostre model va ser finalment acceptat realment com l’estàndar, l’estàndar de facto.

La principal conclusió és que els principis que van inspirar aquest primer estàndar són encara vàlids. És a dir, la teoria encara és vàlida. Naturalment, el que canvia és la manera en què la teoria s’implementa en situacions que són completament diverses, amb  tecnologia i tipus documents totalment diversos. No es pot parlar d’una solució que valga per a tot. Això ho hem descobert en molts estudis de camp, on hem vist que organitzacions de tipus i context similar, han obtingut resultats satisfactoris fent coses completament diferents. La cultura de cada organització o entitat té un valor enorme, i per això és molt important estudiar primer com es cada organització, qui ha de fer ús de la tecnologia, quin tipus de preparació necesita, quines són les prioritats… Això és el primer que s’ha de fer abans d’introduir qualsevol tecnologia. No s’hi pot introduir sistema de treball que la gent no sàpiga o no vulga usar, perquè tot seran problemes.

Un altra conclusió és que els arxivers i acadèmics no poden iniciar una recerca sense principis teòrics ferms. I la tecnologia canvia amb tanta velocitat que la recerca ha d’estar incorporada en les activitats quotidianes de la conservació de documents. Els arxius no poden esperar a que altres resolguen els seus problemes. Són els mateixos arxius el que han de colaborar en la millora de la tecnologia, en trobar solucions dels problemes propis. I és molt important, a més, assumir que les solucions són sempre dinàmiques. La teoria és vàlida, però el modo en què aquesta teoria s’implementa canvia continuament. Totes les solucions són específiques, és a dir, estan adaptades a les condicions particulars de les organitzacions on van a ser aplicades.

En resum, les solucions no són tecnològiques, són procedimentals, polítiques i culturals.

És el núvol segur?

I tant que no! La nostra pròxima investigació se centra en els documents en internet. Pot haver proveidors generals que no són institucionals, com ara Amazone, Google o Microsoft, però poden haver proveïdors que treballen per a tu. Tot és una qüestió de control del sistema, de sostenibilitat, de continuitat i de fiabilitat. Quan tu agafes un avió no vas a entrevistar-te amb el comandant de la nau, perquè tu et fies d’ell. Amb els proveïdors del núvol ha de passar el mateix: no necessitem entrevistar-nos cada vegada, ens hem de fiar-hi. Però, en aquest moment, encara, les dades sensibles, les dades que has de conservar permanentment, no les fiques en internet. No es filtrarà allò que no vols que es filtre.

Quina repercusió tenen les seues investigacions en la vida quotidiana de la gent?

L’impacte és directe i indirecte. El directe es reflexa en els documents que oferim amb instruccions, per exemple, per a les persones que no volen perdre les seues fotografies familiars. Són una sèrie de recominacions pràctiques que serveixen tant per a arxivers com a dentistes, periodistes… aquells que han de conservar les seues dades. I l’indirecte és que les nostres recomanacions esdevenen estàndars vàlids per a totes les organizacions, i millora el treball de totes les persones que s’hi integren. No ens vam adonar de l’enorme impacte del nostre treball fins agost passat, quan el nostre servidor va ser atacat per hackers. El vam tancar durant 20 dies per buscar totes les mesures de seguretat per a què això no tornara a passar. Durant aquests 20 dies, ens van arribar  centenars de missatges procedents d’arreu del món: “ Què passa?”,  “On estan els documents?”, “La nostra organització no funciona sense vosaltres!”…  Perquè els nostres productes tenen molts usos, s’empren en facultats no sols d’arxivística sinò també de ciències de la computació, per a dissenyar mòduls de formació per a cursos, associacions, arxius…

Quin futur espera als arxius més petitis i modests que no poden fer front a l’avanç tecnològic?

Només calen uns pocs diners i una mica d’experiència amb la tecnologia. Del nostre sistema InterPARES, totes les persones o arxius poden fer descàrregues i fer-ne ús. A més, està disponible en totes les llengües. Hi podem col·laborar amb tots. Es poden digitaltzar els materials i ficar-los en el núvol. El problema del núvol és que és fàcil pujar les coses, però impossible llevar-les. El núvol és perillós excepte si hom té un núvol propi. Per exemple, els arxius valencians petits es poden posar d’acord amb un proveïdor per crear un núvol adïent, pagar a aquesta persona per a què se’n dedique, que controle el servidor, etc.

I què passarà en països com Itàlia o Espanya, en procés continu de retallament de recursos?

No es pot retallar en aquests recursos! Es poden reduir altres, però no la inversió en la conservació de documents, perquè del contrari aquest es perdran, es perdran les dades, la transparència, el funcionament del sistema. És totalment impossible!

Entrevista realitzada per Esperança Costa


Afectada todavía por el Jet-lag que sufre tras su largo viaje desde Vancouver (Canadá) hasta Valencia, donde iba a inaugurar las VII Jornadas de la Asociación de Archiveros Valencianos, Luciana Duranti no duda en animarse para dar su primer paseo por la ciudad. Pocas horas después de aterrizar en el aeropuerto de Manises, Duranti no se muestra cansada, pero sí le cuesta un poco ubicarse tras su periplo profesional por Rusia y Noruega. Después de su estancia en Valencia la esperan en Marsella, París, Barcelona, Bruselas, Pretoria… Hasta el 3 de diciembre, cuando ha vuelto a casa y a su trabajo en la British Columbia University.

Al visitar la Lonja de Valencia, poco a poco va situándose, reencontrándose: deja de pensar y hablar en inglés para recuperar su italiano materno (nació en Roma -1950-) y empieza a identificarse con el gótico y con la estética medieval que Valencia comparte con otros lugares de Italia, país que abandonó a los 26 años para trasladarse a Canadá. Del templo medieval de las finanzas valencianas pasamos al Mercado Central, el templo modernista de las verduras y las frutas. Duranti admira los tenderetes llenos de colores: le entra hambre. “Uva, mañana compraré uva, porque la que llega a Vancuver viene de California y no sabe a nada”.

Esta archivera, considerada como una de las máximas autoridades mundiales en la investigación de soluciones para la gestión y conservación de documentos digitales y directora del programa internacional InterPARES, tiene un carácter muy abierto, es amable, divertida, encantadora. Así es Duranti cuando baja de la “nube” (cloud computing), el repositorio virtual de documentos que centra sus investigaciones. El paseo por Valencia se hace muy agradable, pero tenemos que volver a la nube, y sobre esto charlamos mientras comemos una sencilla ensalada en el barrio de Carmen.

¿A qué conclusiones ha llegado tras 20 años de investigación sobre la conservación de los documentos digitales?

Cuando en Vancouver empezamos a tratar el problema de la conservación de los documentos electrónicos, entendimos que la única forma de resolverlo era establecer una teoría que nos ayudara a encontrar soluciones prácticas. La tecnología cambia tan rápidamente que hace falta una teoría sólida para resolver los problemas que se generan. En nuestro trabajo en el Departamento de Defensa de los Estados Unidos planteamos la necesidad de crear el primer estándar de iure [válido legalmente, aceptado jurídicamente], que fue el DOD 5015.2, adoptado por el Gobierno Federal de los Estados Unidos en 1997. En el mundo occidental había otros sistemas de gestión de facto, pero nuestro modelo fue finalmente aceptado realmente como “el estándar”, el estandar de facto, incorporado al Moreq2.

La principal conclusión es que los principios que inspiraron este primer estándar son todavía válidos. Es decir, la teoría todavía es válida. Naturalmente, lo que cambia es la manera en que la teoría se implementa en situaciones que son completamente diferentes, con tecnología y tipos de documentos totalmente distintos. No se puede hablar de una solución que valga para todo. Esto lo hemos descubierto en muchos estudios de campo, en los que hemos visto que organizaciones de tipos y contexto similar han obtenido resultados satisfactorios haciendo cosas completamente diferentes. La cultura de cada organización o entidad tiene un valor enorme, y por eso es muy importante estudiar primero como es cada organización, quién tiene que hacer uso de la tecnología, qué tipo de preparación necesita, cuáles son las prioridades… Esto es el primero que se tiene que hacer antes de introducir cualquier tecnología. No se puede introducir un sistema de trabajo que la gente no sepa o no quiera usar, porque todo serán problemas.

Otra conclusión es que los archiveros y académicos no pueden iniciar una investigación sin principios teóricos firmes. Y la tecnología cambia con tanta velocidad que la investigación tiene que estar incorporada en las actividades cotidianas de la conservación de documentos. Los archivos no pueden esperar a que otros resuelvan sus problemas. Son los mismos archivos los que tienen que colaborar en la mejora de la tecnología, en encontrar soluciones a los problemas propios. Y es muy importante, además, asumir que las soluciones son siempre dinámicas. La teoría es válida, pero el modo en que esta teoría se implementa cambia continuamente. Todas las soluciones son específicas, es decir, están adaptadas a las condiciones particulares de las organizaciones donde van a ser aplicadas.

En resumen, las soluciones no son tecnológicas, son procedimentales, políticas y culturales.

¿Es la nube segura?

¡Claro que no! Nuestra próxima investigación se centra en los documentos en internet. Puede haber proveedores generales que no son institucionales, como por ejemplo Amazon, Google o Microsoft, pero puede haber proveedores que trabajen para ti. Es  una cuestión de control del sistema, sostenibilidad, continuidad y fiabilidad. Cuando tú coges un avión no vas a entrevistarte con el comandante de la nave, porque te fías de él. Con los proveedores de la nube tiene que pasar lo mismo: no necesitamos entrevistarnos cada vez, nos tenemos que fiar. Pero en este momento, todavía, los datos sensibles, los datos que tienes que conservar permanentemente no los metes en internet. No se filtrará aquello que no quieres que se filtre.

¿Qué repercusión tienen sus investigaciones en la vida cotidiana de la gente?
El impacto es directo e indirecto. El directo se refleja en los documentos que ofrecemos con instrucciones, por ejemplo, para aquellos que no quieran perder sus fotografías familiares. Son una serie de recomendaciones prácticas que sirven tanto para archiveros como para dentistas, periodistas… aquellos que tienen que conservar sus datos. Y el indirecto es que nuestras recomendaciones se convierten en estándares válidos para todas las organizaciones, y mejora el trabajo de todos los que las integran. No nos dimos cuenta del enorme impacto de nuestro trabajo hasta agosto pasado, cuando nuestro servidor fue atacado por hackers. Lo cerramos durante 20 días para buscar todas las medidas de seguridad para que esto no volviera a pasar. Durante estos 20 días, nos llegaron centenares de mensajes procedentes de todo el mundo: “¿Qué pasa?”, “Dónde están los documentos?”, “Nuestra organización no funciona sin vosotros!”, nos decían. Porque nuestros productos tienen muchos usos, se emplean en facultades no sólo de archivística sino también de ciencias de la computación, o para diseñar módulos de formación para cursos, asociaciones, archivos…

¿Cuál será el futuro de los archivos más pequeños y modestos que no pueden hacer frente al avance tecnológico?

Sólo hace falta un poco dinero y un poco de experiencia con la tecnología. Todas las personas o archivos pueden hacer descargas y hacer uso de nuestro sistema InterPARES. Además, está disponible en todas las lenguas. Podemos colaborar con todos. Se pueden digitalizar los materiales y meterlos en la nube. El problema de la nube es que es fácil subir las cosas, pero imposible quitarlas. La nube es peligrosa excepto si se tiene una nube propia. Por ejemplo, los archivos valencianos pequeños se pueden poner de acuerdo con un proveedor para crear una nube adecuada, pagar a esta persona o empresa para que se dedique a ello, que controle el servidor, etc.

¿Y que pasará en países como Italia o España, en continuo proceso de recortes en recursos?
¡No se puede recortar en estos recursos! Se pueden reducir otros servicios, pero no la inversión en la conservación de documentos, porque si no se perderán, se perderán los datos, la transparencia, el funcionamiento del sistema. ¡Es totalmente imposible!


Entrevista realizada per Esperança Costa

Leer más ...
domingo, 8 de septiembre de 2013

Presentació


No coneguem el futur. L’evolució meteòrica de la documentació digital (tecnologia, producció o arxivatge) està afectant el cor dels arxius i de la professió (o professions?) d’arxiver i gestor documental. Quines són les tendències i el camí que hem de seguir? Ens trobem al davant d’una ‘edat fosca’, també, per al futur documental? Correm el risc que en l’esdevenidor no disposem de fonts fidedignes que testimonien el nostre present. Podem garantir, tanmateix, que la informació digital es perdrà o s’esvairà si no prenem mesures estratègiques.

És evident que als darrers anys la societat i, en particular, la ciència i la pràctica arxivístiques, estem experimentant una transformació accelerada que ens posa al davant de molts interrogants i poques respostes clares.

És clar que amb la revista i les jornades que preparem des de l’AAV no anem a donar, ni molt menys, cap solució màgica; però sí anem a contrastar l’experiència i les conclusions de llargs i treballats itineraris. Tant des del pensament teòric, punta de llança a nivell internacional, com des de les trinxeres quotidianes i pròpies que ens inquieten.

Intentem partir d’una concepció global dels arxius, la qual no sempre és fàcil de configurar. Molt sovint, el compromís amb l’administració electrònica i les darreres novetats en la gestió documental sembla distanciar-nos de les comeses ‘tradicionals’ lligades a la cultura, el patrimoni, la història o els valors identitaris.

Amb la proposta d’una reflexió conjunta sobre el futur dels documents electrònics no intentem de fer una altra cosa que aportar la perspectiva unitària i transversal que caracteritza el nostre ofici. Ocupar-nos del futur del present documental.

Per tot aixó, és necessari plantejar les preguntes correctes per avançar en els camins i les solucions escaients.

Els arxivers valencians volem, així, fer i compartir un pas endavant per avançar en la nostra actualització professional, en la nostra presència social i en el nostre paper al si i al davant de les institucions. Com també en el nostre reconeixement acadèmic. Tot això, en uns moments certament delicats i estratègics.
 

 -o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-

No conocemos el futuro. No sabemos qué será de los documentos digitales. ¿Nos encontramos ante una ‘edad oscura’, también, para el futuro documental? Corremos el riesgo de que el día de mañana no dispongamos de fuentes fidedignas que testimonien nuestro presente. Sí que podemos garantizar, aun así, que la información digital se perderá si no tomamos medidas estratégicas. Además, podemos decir que las instituciones archivísticas nos encontramos en una situación de urgencia para admitir documentos digitales en repositorios. 

Es evidente que en los últimos años la sociedad y, en particular, la ciencia y la práctica archivísticas, están experimentando una transformación acelerada que nos pone ante muchos interrogantes y pocas respuestas claras.

Está claro que con la revista y las jornadas que preparamos desde la AAV no vamos a dar, ni mucho menos, ninguna solución mágica; pero sí vamos a contrastar la experiencia y las conclusiones de largos y trabajados itinerarios. Tanto desde el pensamiento teórico, punta de lanza a nivel internacional, como desde las trincheras cotidianas y propias que nos inquietan. 

Intentamos partir de una concepción global de los archivos, lo cual no siempre es fácil de ejercitar. Muy a menudo, el compromiso con la administración electrónica y las últimas novedades en la gestión documental parece distanciarnos de los cometidos ‘tradicionales’ de los archiveros, ligados a la cultura, el patrimonio, la historia o los valores identitarios. 

Con la propuesta de una reflexión conjunta sobre el futuro de los documentos electrónicos no intentamos hacer otra cosa que aportar la perspectiva unitaria y transversal que caracteriza nuestro oficio. Ocuparnos del futuro del presente documental. 

En este sentido, es importante que los archiveros valencianos demos un paso para avanzar en nuestra actualización profesional, en nuestra presencia social, en nuestro papel en el seno y ante las instituciones, en nuestro reconocimiento académico y en nuestra propia autoestima. 

Ciertamente, hay que hacer evidente nuestra aportación real como gestores y fedatarios, garantes de una deseada transparencia, así como de vehiculadores del futuro de nuestro presente en unos momentos delicados y estratégicos.

Leer más ...

Traductor

Etiquetes

administración electrónica (9) administración local (5) administración pública (8) adquisiciones (1) Alfred Mari Martí (1) almacenamiento masivo (3) Antena3Televisión (1) aplicaciones informaticas (1) archivística (5) archivo (7) Archivo Diocesano de Valencia (1) archivo RTVV (2) Archivo Secreto Vaticano (2) archivo televisión (4) archivos audiovisuales (5) archivos fotográficos (2) archivos históricos (5) Archivos parroquiales (1) Asociación de la Prensa de Madrid (1) asociaciones de archiveros (7) Atresmedia (1) buen gobierno (2) cambio cultural (2) cintas datos (1) cintas vídeo (1) comunicación (2) conservación imágenes (1) conservación patrimonio documental (1) cursos (1) custodia (1) datos abiertos (2) difusión (4) digitalización (6) digitalización de documentos (3) diputaciones provinciales (1) documentación digital (5) documentación fotográfica (2) documento (1) edición gráfica (1) educación (1) empresas (3) España (2) expediente electrónico (2) flujo archivo (1) fondo audiovisual (1) fotografía (2) Francisco Sanchis Moreno (1) Fundación Vicente Ferrer (1) Gandía (1) gestión de documentos (5) gestión fotográfica (2) historia de los archivos (1) imágenes digitales (1) internet (1) interoperabilidad (3) InterPARES (2) investigación (1) Los Borja (1) luciana duranti (1) memoria (1) memoria histórica (5) Modernización administrativa (3) normas ISO (2) nuevas tecnologías (2) ONG (1) ONGD (1) organización (1) país valenciano (1) PARADIS (1) patrimonio audiovisual (1) periodistas (1) política archivística (2) postmodernismo (1) preservación digital (4) publicaciones (2) Ramon Alberch Fugueras (1) Remedios Antequera (1) servicios en línea (1) signatura electrónica (1) tecnología (2) tecnologías digitales (1) televisión (1) Televisión local (2) Tercer Sector (1) TIC (1) transparencia (5)

Localització

Twitter

Con la tecnología de Blogger.