Les Jornades

Les Jornades. VII Jornades d'Arxius de l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents Valencians.

Organització i col•laboradors

Entitats que han participat en la realització de les VII Jornades.

L'Associació

Visita la nostra web per a més informació.


Mostrando entradas con la etiqueta administración electrónica. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta administración electrónica. Mostrar todas las entradas
viernes, 8 de abril de 2016

"FES CULTURA" I ELS DOS CORS DELS ARXIUS

Sembla que la vessant cultural de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana va posant-se les piles per encetar un programa amb un cert nivell d’ambició. Tanmateix, sembla igualment evident, no se sap ben bé on col·locar els arxius, com integrar-los en un discurs coherent.



Hem vist que sí s’han tingut en compte alguns dels suggeriments que vam presentar des de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians. Tanmateix, ja sabeu: els arxius ens trobem en bona mesura invisibilitzats (sovint confosos amb les bilioteques, fins i tot per a ‘gent de cultura’); minimitzats pels informàtics davant la ‘màgia’ de la digitalització i les bases de dades; o un tant al corredor de fons de la gestió documental que porten juristes i administratius.



Sí, els arxivers tenim l’ànima partida entre el cor ‘cultural’, patrimonial, identitari, històric o nostàlgic, i l’altre cor de gestors i futur guardians de l’esvarosa matèria digital.







No estan malament algunes de les bones intencions de la nova conselleria, però cal que la participació dels arxius no siga un pegat que posar perquè estan ahí, irremeiablement (les competències de la conselleria en aquest tema són plenes; pleníssimes); sinó com a un element integrat en el conjunt de la política cultural i administrativa de la Generalitat.

S’ha notat a faltar la paraula ‘arxiu’ en els discursos de presentació de FES CULTURA. Potser en part perquè la realitat dels arxius és sovint ‘amagable’ i poc amable. Davant, però, tots tenim el repte de rescatar-los, fer-los visibles i útils: integrar-los a les noves polítiques culturals com un recurs patrimonial i informatiu important i enllaçar-los sense els traumes habituals a les herències recents que no sabem ben bé com rebre i organitzar (només cal citar l’introbable i inconsultable arxiu administratiu de Canal 9 o el del Banc de València; o del mateix port de València, i tutti quanti)

Fent memòria, fent identitat, els arxius ens trobem en una posició i un lloc estratègic per a aportar els materials necessaris per a una creació de discursos i de complicitats: amb cada ciutat i cada col·lectiu i amb el conjunt del país; tot això amb fiabilitat informativa i documental. Al temps, també, hem de fer de pont amb una nova administració i una nova cultura digital que, de manera extremament volàtil, es transforma i ens transforma dia a dia. El nostre paper és el de garantir una selecció documental racional i posar les pasarel·les entre un present accelerat i un passat que és el que ens ha fet com som ara.

Som clau per a una vertebració del territori a través d’una xarxa de centres de memòria i alhora som clau per portar el present a les generacions futures d’una forma racional i econòmica (i no traumàtica, com fins ara).


Foto del Conseller Vicent Marzá presentant la campanya Fes Cultura: www.lavanguardia.com
Imatge de l'arca de les tres claus per a arxius: gruparxiverslleida.wordpress.com

Leer más ...
viernes, 13 de noviembre de 2015

CRÓNICA DE UNA JORNADA INAUGURAL

Por Francisco Sanchis Moreno.
Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació Provincial de València.

La jornada inicial del Diploma en Gestión y Preservación de Documentos Electrónicos tuvo tres partes diferenciadas. La primera correspondió a la inauguración oficial por parte de los representantes de la Universitat de Valencia y de la sede de Gandia, junto con el presidente de la Associació d’Arxivers Valencians. Una segunda estuvo compuesta por las conferencias de dos figuras consagradas de la Archivística española y finalmente se desarrolló una mesa redonda en la que se trató la situación y retos de los archivos valencianos.

La intervención de Ramón Alberch podríamos definirla como metodológica y complementaria de la de Alfred Mauri, que podría calificarse de conceptual. R. Alberch defendió que el proyecto del Sistema de Gestión de Documentos (SGD) debe estar integrado dentro de las políticas corporativas y debe ser la plasmación de un modelo que es el que deseamos para nuestra organización. Es por ello que el SGD es de carácter transversal a la organización e interdisciplinar y por tanto debe contar con la participación de la alta dirección, responsables tecnológicos, de los servicios jurídicos, de organización, formación… y como no del archivo.

Para asegurar el éxito del proceso es necesario elaborar un plan director que incluya los diferentes protocolos más específicos que aborden la problemática en todas sus facetas, desde la Política de Gestión Documental, hasta el modelo de digitalización, pasando por el de firma electrónica, preservación digital… Todos ellos deben encajar como en un puzzle para que el resultado final sea el perseguido.

La conferencia de Alfred Maurí se centró en los conceptos básicos que deben manejarse a la hora de adentrarnos en el mundo de la documentación, haciendo hincapié en aquellas diferencias que trae consigo la era digital. Así se trataron cuestiones tan primordiales como las diferencias entre documentación electrónica y digital, los componentes del documento, la aportación de la digitalización de documentos analógicos, el documento de archivo y el documento digital de archivo el aporte del contexto y las exigencias y requerimientos. Después de esta visión general el ponente abrió el campo a la participación mediante el uso de las ontologías a la recuperación de conocimiento como consecuencia de la combinación de datos dispersos que nos permiten las nuevas tecnologías finalizando así su exposición con una visión de lo que puede ofrecer el archivo a futuros investigadores.


La mesa redonda nos condujo de la teoría a la realidad de nuestras instituciones y de nuestros centros. Los diferentes ponentes defendieron la necesidad de conseguir que se cumpla nuestra legislación para que haya un cierto tejido de profesionales que permita llevar a cabo una política archivística de mínimos. También todos los participantes se mostraron a favor de la especialización profesional de los archiveros y de la conveniencia de desdoblar las plazas de archiveros-bibliotecarios. Otras de las ideas expuestas fueron la importancia de una buena labor de márquetin para acercar los archivos a los políticos, al personal administrativo y a la sociedad en general, la plausible puesta en marcha de procesos de colaboración entre instituciones y en el seno de las mismas para aprovechar las sinergias y esfuerzos, etc.

En fin, fue una productiva mañana y un avance de un diploma que promete ser muy fructífero para los archiveros valencianos.


Leer más ...
jueves, 15 de octubre de 2015

BONES PRÀCTIQUES I FUTUR (TAMBÉ DELS ARXIUS)


Aquest 14 d'octubre de 2015, al teatre Principal de València, els actuals responsables del govern valencià en matèria de cultura havíen citat un gavell d'agents productors i gestors de cultura; sobretot aquells que hom sol nomenar 'gestors culturals' (antigament animadors).

Hi eren al capdavant el Conseller Vicent Marzà, el secretari autonòmic Albert Girona i la Directora General Carmen Amoraga. Tots dos primers de Compromís, parlant en valencià i de País Valencià i la darrera, del PSOE, parlant en castellà i de Comunitat Valenciana. Entre els convidats hi érem alguns membres de l'AAV.

Certament, la idea global que ens presentaven és oportuna. Bàsicament, vaig entendre, hom tracta de tenir una bona praxi de la gestió cultural amb una base ètica i amb criteris de professionalitat, d'eficiència i de planificació del futur, tot construint un discurs de país i incidint en el seu PIB.

Un bon inici, sens dubte. Lloable. Tanmateix, crec, hi ha el problema de la ubicació dels arxius en aquest projecte. 'Curiosament', si bé són els arxius els qui millor reflecteixen el discurs real en l'exercici del poder (no solament el de les proclames -que també- sinó el de la gestió efectiva) sembla que no hi ha massa consciència d'això. Semblava deduir-se, de l'acte, que als arxius no els afectaven els [nous] codis de bones pràctiques.


Contrariament al que pot pensar-se, un codi de bones practiques en materia d'arxius i gestió de documents forma part de l'ADN d'una administració pública "transparent". Sense les bones pràctiques actuals en materia de gestió de documents no hi haurà "memoria del passat en el futur".

Francament, crec, els arxius tenim molt a dir en la creació o recreació d'una narrativa diferent sobre la història llunyana i recent d'un País Valencià en positiu; però també en l'exercici de la famosa transparència (ja practicada, 'avant la lettre', entre nosaltres) i en la bona gestió de les institucions i de les empreses.

Convidem els nous responsables a aprofitar i integrar els arxius en els seu discurs (amb Foucault i Derrida, o sense) i, sobretot, a l'emergència d'uns bons sistemes de gestió documental que haurien de ser la columna vertebral de l'anhelada administració diàfana, eficaç i participativa que tots desitgem.


Antic Arxiu Històric a l'Ajuntament de València.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_de_Val%C3%A8ncia
Leer más ...
viernes, 1 de agosto de 2014

UNA NOVA I INTERESSANT OFERTA FORMATIVA

Nova oferta formativa oficial de la Universitat de València. Ja podeu fer la preinscripció, fins el 19 de setembre.

... i al voltant de la qüestió...


ARXIVERS ELECTRÒNICS?

A l'era dels documents digitals, d'internet, de l'e-government i de la hipotètica transparència dels poders continuem amb una enorme confusió respecte de les professions de documentalista, bibliotecari, jurista, informàtic i... arxiver.

És normal, entre altres coses, perquè l'allau tan enorme d'informació ens mareja. No sabem per on ens venen i valors 'clàssics' com l'autenticitat, la fiabilitat, la selecció o la classificació de documents es troben en una nebulosa llampeguejant on ens resulta difícil situar-nos.

Precisament ací rau el valor afegit d'una nova proposta de la Universitat de València, a través del seu Centre Internacional de Gandia (CIG), promoguda per l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents Valencians.

En ella es tracta d'analitzar, posar en ordre i planificar allò que toca la gestió i preservació de documents digitals. No és, això, qualsevol cosa. Entendre i assumir la importància i la transcendència del futur dels nostres documents és un tema que afecta el funcionament de l’administració, de les empreses, de les famílies. Però també el mateix filtre de la nostra memoria col·lectiva, la qual, de fet, avui i des de fa anys, ve gestant-se, produint-se i arxivant-se de formes substancialment diferents a les tradicionals o analògiques.

En aquest sentit, cal celebrar que es reconega acadèmicament l'esforç de l'arxivística contemporània per fer front als reptes d'un futur en el qual persones i institucions formem part, ja, d’un complex informatiu en el que actuem com a ‘inforgs’ o sers informativament interdependents.

L'arxivística pot i deu aportar molt en relació a la valoració dels documents en el marc dels ‘big data’ o del tan predicat 'bon govern'. També per introduir criteris d'ètica professional, d’autenticitat i d’utilitat informativa allà on ‘tot’ és arxivable (o sospitosament volàtil) i no hi ha criteri.

Falta, en tot cas, l’altre peu, el de la política arxivística pràctica, la qual no s'hauria de construir a base de colps mediàtics sinó de la planificació, el treball i la investigació constant.


Imatges: roda de premsa de presentació del postgrau. Palau Ducal de Gandia: de safor guia.


Leer más ...
jueves, 27 de marzo de 2014

LES APLICACIONS INFORMÀTIQUES I ELS ARXIUS


Davant nostre tenim una realitat d’aplicacions informàtiques en evolució veloç i constant. Uns ferraments bàsics en un panorama on l’oferta es multiplica al temps que els mitjans pressupostaris i personals dels arxius s’esquifeixen.

És per això i moltes coses més que els arxivers, responsables i treballadors dels arxius hem de conéixer de primera mà aquelles aplicacions que ens poden ser útils, així com promoure el diàleg i la relació amb les empreses i els tècnics informàtics que han de crear i gestionar aquests programes.

Els programes a mida, fets ‘ex-professo’, tenen l’avantatge que s’adapten bé a unes necessitats i requeriments específics i solen tenir inconvenients, com ara el cost inicial, la fiabilitat, el manteniment o la inexistència d’un col·lectiu d’usuaris. Tanmateix, no tots els programes a mida tenen aquests defectes i avui dia gairebé sempre hi ha alguna mena de dependència tecnològica. Cal calibrar, en tot cas, la relació inversió/rendibilitat i qualitat, així com els costos de manteniment.

D’altra banda, dels programes standard hom sol dir que tenen un menor cost, major fiabilitat, un col·lectiu d’usuaris i una millora constant amb les noves versions. Mentre que evidentment, hem d’adaptar els nostres procediments a les seues prestacions més que no al contrari.

A hores d’ara hi ha un conjunt de programes al mercat i a l’administració que ens poden ser útils: entre d'altres Archidoc, Archivo3000, Documentik, Albalá, Baratz, Solutions Documentaires GESTAR, Pandora, o els de l'empresa EVER: Florarchiv es troba al darerre del Sistema d'Arxius Valencians en Xarxa (SAVEX) i també s'utilitza a la Universitat d'Alacant.

Tot això sense entrar en la gran diversitat de tecnologies que ara mateix ens afecten, no solament de software estricte d'arxius sinó de gestió de documents i fluxos de treball, repositoris d'emmagatzemament, repositoris d'entorn web per a difusió, etc, etc.

Alguns arxius han creat aplicacions específiques, pròpies, com ara els municipals d’Alacant, Alcoi o Vila Real, mentre que la Generalitat Valenciana treballa ara en l’eixida del SAVEX a la web, tot intentant aprovar una assignatura que tenim pendent en la normalització descriptiva i informàtica. Sembla que el SAVEX ve a ser un híbrid entre el programa a mida i l’estàndard.

En la jornada que celebrem a Gandia el dia 4 d'abril tindrem ocasió de conéixer de primera mà dues aplicacions que mostren d’un costat la creativitat local i, de l’altre, l’oferta d’un organisme internacional com el Consell Internacional d’Arxius (ICA). El plantejament és el següent:


EL PROGRAMA

Cèrcol: Breu introducció de la gestació del Cercador de Col·leccions, programa de descripció i gestió de materials especials: documentació gràfica (fotogràfica i icònica), sonora, audiovisual, cartogràfica i microfilms. A continuació passarem directament a la pràctica, mostrant les diferents tipologies de fitxes, les taules, la forma d'adjuntar documents a les taules (pdf, imatges o vídeos), els diferents cercadors i la part dels usuaris externs, altes, sol·licituds de documents on-line, etc.

Ica-Atom: El curs té com objecte oferir una visió global sobre el programa ICAAtoM, des de la seva instal·lació i requeriments bàsics, passant per la creació d'un nou fons, obrir una fitxa ISAD(G), els nivells de descripció, crear registres d'autoritat i institucions arxivístiques, cerques, informes i exportació de dades, fins a la seva utilització pràctica a una institució.

EL PROFESSORAT


Blanca Biarge Gallardo

Arxivera i Gestora de documents en Vidimus. Graduada en Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED – UAB), Llicenciada en Humanitats (UIC). , Experta en Auditoria Interna i en Implantació de Sistemes de Gestió de Documents (ESAGED – UAB)

Alberto Biarge Garces,

Director de Vidimus, Consultoria en Arxius i Gestió de documents. Graduat en Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED – UAB), Expert en Seguretat de la Informació (AENOR), Expert en Auditoria de Sistemes de Gestió de Documents (ESAGED – UAB), Tècnic en Gestió de la Seguretat de la Informació i Protecció de dades (USAL)


José Maria Valera Pibernat 

és Llicenciat en Informàtica (UAB), Màster en Bibliotecas y Servicios de Información Digital (UC3M) i Màster en Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED-UAB). És professor d'informàtica en cursos de Formació Professional (Generalitat de Catalunya, 1992-2014) i també ha impartit cursos per a l'Enginyeria Tècnica en Informàtica i Multimèdia (Escoles Universitàries Gimbernat-UAB, 2001-2008) i en màsters en Multimèdia (UAB, 1997-1998; UNED, 1999-2009). En l'àmbit de
les institucions dedicades a la memòria, ha participat en l'inventari de documentació (DIPSALUT, agost de 2011), com assessor tecnològic en la instal·lació de programari per a la gestió arxivística i en el disseny de projectes de digitalització de documentació (Vidimus, 2012-2014) i com a responsable del Projecte Arxiu Digital dins de la Xarxa d’Innovació del Departament d’Ensenyament (Institut Carles Vallbona, 2011-2012)


Borja Fuster Fuster

Actualment i des de 2004 Borja Fuster ocupa el càrrec de Tècnic Bibliotecari en l’Ajuntament de Potries. Ha compaginat el treball a l’Ajuntament de Potries amb el de Tècnic d’Arxius a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia des de 2006 fins a 2014, tot desenvolupant diverses tasques: gestió de fons, inventariat, digitalització, catalogació i gestió de bases de dades. Borja Fuster té un Postgrau Universitari Especialista en Arxivística i és Llicenciat en Geografia e Història per la UNED. Ha participat en diverses publicacions, entre elles 'L’Arxiu Municipal de Gandia: Història i Guia' (2007), El món de Gonçal Castelló: jornada d’homenatge, Gandia ( 2010), Documentació digital i memòria històrica, caçant fantasmes?. VII Jornades de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians (2013). Ha participat en el disseny i la gestió quotidiana del programa Cèrcol.

Juan Ángel Gómez Aguinaga
El seu projecte actual està en la productora Adarve, creada l'any 2008. Coneixedor del mitja audiovisual, Juan Àngel Gómez es va iniciar en la televisió local de Gandia l'any 1988. Dos anys després formaria part del departament d'informatius de la televisió autonòmica, Canal 9. Va ser realitzador, coordinador i director de programes com Dossiers, Entre Setmana, Cartell de Bous, A la Babalà, Cap i Cua, Proa al 2007, Espai Taurí o Llums en el Cavallet. Inicialment, Adarve Producciones va centrar la seua activitat en la producció de programes per a RTVV però en els darrers anys ha diversificat els seus productes per a empreses privades, institucions públiques, museus, grans corporacions i constructores d'infrastructures espanyoles i internacionals. En paral·lel ha creat VIDEOTECA VALENCIA, www.videotecavalencia.es i un banc propi d'imatges: www.bancoaudiovisual.es. Adarve Producciones ofereix serveis relacionats amb la producció audiovisual, la conversió de formats i la gestió i l'arxiu d'imatges. Des de fa 20 anys assessora l'Arxiu Municipal de Gandia en tot allò relatiu a la gestió d'imatges.
Leer más ...
viernes, 13 de diciembre de 2013

Ressenya REVISTA D'ARXIUS: Documentació digital i memòria històrica, caçant fantasmes?

REVISTA D’ARXIUS, Num. 11-12. Documentació digital i memòria històrica, caçant fantasmes?. VII Jornades de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians, 2012-2013.


El contingut de l’últim número de la revista es correspon amb les ponències presentades en les VII Jornades de l’AAV que van tindre lloc a València entre el 23  i el 25 d’octubre de 2013. En aquesta ocasió, l’Associació ha comptat amb la participació d’especialistes de diversos camps: la cultura escrita, les tecnologies digitals i els arxius, amb l’objectiu principal d’analitzar i debatre sobre el paper de l’arxiu en el context actual del profund canvi cultural generat per la tecnologia digital.
Obri la publicació el text de la conferència inaugural de Luciana Duranti en torn a la problemàtica de guardar documents d’arxiu en el Cloud computing o Informàtica en el núvol. Amb el rigor y la claredat que caracteritzen aquesta reputada investigadora i teòrica de l’arxivística moderna, Duranti revisa el concepte de confiança en l’entorn d’Internet i profunditza sobre les avantatges i riscos que comporta la pràctica cada vegada més estesa de conservació dels arxius en el núvol. Amb el nou projecte internacional en curs que dirigeix, InterPARES Trust, es pretén definir uns requisits i facilitar un marc legal que aporte garanties i seguretat a les persones i organitzacions implicades en aquests nous serveis.
A continuació, la ponència de Lluís-Esteve Casellas llança a l’aire una sèrie de preguntes molt pertinents en aquests temps d’incertesa en els que vivim sobre la funció i serveis de l’arxiu: quins serveis oferim a la ciutadania?, què sabem dels nostres usuaris?, quin futur tenen els arxius històrics? ... La seua visió crítica i poc complaent cap el model d’arxiu tradicional altera la nostra suposada seguretat en les pràctiques arxivístiques consolidades i ens prepara mentalment per a el saludable exercici de qüestionar la raó de ser d’arxius i arxivers i per a obrir noves línies de treball i models de negoci en l’entorn digital, entre els que podem assenyalar: els sistemes de gestió de dades; els projectes Open Data de reutilització de la informació pública; la promoció de la industria cultural; la conservació d’arxius privats; la gestió de repositoris digitals… i tot açò juntament amb la gestió de documents generats per l’administració electrònica, fonament dels futurs arxius històrics. Temes sobre els quals es tornarà a insistir en altres intervencions.
En el següent bloc de ponències sobre Documents electrònics i e-administració preval l’enfocament de tecnòlegs i juristes procedents de l’administració central, autonòmica i local. En aquest apartat es troba a faltar l’aportació d’experiències concretes d’implantació de sistemes de gestió de documents electrònics des del punt de vista dels arxius per a completar el panorama de l’estat de la qüestió.
Montaña Merchán, del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, resumeix les bondats de l’Administració electrònica: eficàcia administrativa, reducció de costos, millora dels serveis als ciutadans… i ens sorprèn amb les dades relatives a l’elevat grau d’adaptació dels procediments a la LAECSP en 2013: un 92% en l’Administració General de l’Estat i al voltant del 80% en les autonomies. Aquest important avanç ha estat possible gràcies a la sòlida infraestructura creada des de anys anteriors: xarxa SARA, plataformes @firma i d’intermediació de dades, intercanvi de registres, així como al desenvolupament normatiu de l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI). Altres ponències d’aquest bloc presenten opinions i experiències de l’àmbit local i autonòmic valencià, entre les que cal destacar el nou servei de custòdia documental de documents firmats que ofereix l’Agència de Tecnologia i Certificació Electrònica (ACCV).
Dins de l’apartat de preservació i conservació de documents electrònics s’inclouen diverses ponències relatives a la preservació d’arxius audiovisuals. Si fins fa poc aquest tipus de suports documentals no eren habituals en els arxius públics, en l’actualitat són ja molts els arxius que compten amb fons audiovisuals, procedents bé de la pròpia institució, bé de televisions locals desaparegudes (és el cas de l’Ajuntament de Gandia que ha reunit i  digitalitzat el fon de Gandia TV), la conservació de la qual exigeix dur a terme processos de digitalització. El camp de la documentació audiovisual és molt específic, molt tècnic i molt sovint els arxivers no estem d’entrada molt preparat per a abordar aquest tipus de projectes amb tota la seua amplitud i complexitat, por lo que es imprescindible conèixer altres experiències en aquest àmbit. Algunes de les ponències presentades provenen d’arxius de televisions: una televisió privada (ATRESMEDIA) i una pública (Canal9). La primera ponència està enfocada principalment al servei de la producció de nous continguts, mentre que en la segona es fa mes recalcament en la digitalizació amb fins de preservació. La posada en valor de l’arxiu audiovisual de Canal9, patrimoni documental valencià, resulta més que oportuna si tenim en compte que unes setmanes després de celebrar-se aquestes Jornades, va tenir lloc el tancament fulminant de RTVV sense que sapiem s’hagen pres mesures que garantisquen la custòdia, preservació i accés a aquesta imprescindible font audiovisual per a la història recent de la Comunitat Valenciana.
Complementen aquest bloc altres ponències referides a diverses experiències de digitalizació i difusió del patrimoni documental: arxius fotogràfics (Fundación Vicente Ferrer), eclesiàstics o parroquials (Archivo Histórico Eclesiástico de Bizcaia i Arquebisbat de València), etc.
Per últim, les ponències que van tancar les jornades es centren principalment en analitzar la problemàtica dels arxius històrics i reflexionar sobre el seu futur. Luis Hernández Olivera, d’acord amb el punt de vista de l’arxivística postmoderna, exposa l’allunyament dels arxius històrics espanyols de la realitat social i l’alt risc de que passen a convertir-se en centres museístics dedicats exclusivament a la conservació dels documents del poder. Proposa una sèrie d’iniciatives tendents a canviar el paradigma arxivístic i a renovar profundament la funció social dels arxius històrics: incorporació de nous fons que arrepleguen la memòria social (arxius personals), canvis en el tractament de la documentació,  així como noves formes de comunicació i de participació pública que potencien la funció de l’arxiu como a mediador social.
Les següents ponències dels arxivers Alejando Delgado i Joan Soler  incideixen en la necessitat d’adaptar els arxius històrics a la societat actual, més enllà de la funció de conservació del patrimoni cultural. Anaclet Pons aporta el punt de vista de l’investigador al expressar la preocupació dels historiadors davant l’accés futur als arxius digitals i la necessitat d’assegurar la seua continuïtat en el temps.
No imagine millor conferenciant per a la sessió de clausura d’aquestes jornades que a Antonio Rodríguez de las Heras, la conferència del qual nomenada “Archivo, memoria y lugar” tanca la publicació que ressenyem. La seua lectura resulta esclaridora per a entendre l’essència i abast de la tecnologia digital com generadora del transcendental canvi cultural que vivim i, com a conseqüència, la cruïlla en que es situa el mateix concepte d’arxiu.  Al gran interès del tema i de l’enfocament aportat per Rodríguez de las Heras, cal afegir la seua agradable i suggestiva forma de transmetre-ho, plagada de metàfores i poesia. Per als que vam tindre la sort d’estar presents en la seua conferència, va suposar una experiència intel·lectual i emocional de les que deixen petjada.

Mercedes Guijarro Antón
Directora del Servei d'Arxiu i Registre
Universitat d'Alacant


El contenido del último número de la revista se corresponde con las ponencias presentadas en las VII Jornadas de la AAV que tuvieron lugar en Valencia entre el 23  y el 25 de octubre de 2013. En esta ocasión, la Asociación ha contado con la participación de especialistas de diversos campos: la cultura escrita, las tecnologías digitales y los archivos, con el objetivo principal de analizar y debatir sobre el papel del archivo en el contexto actual del profundo cambio cultural generado por la tecnología digital.
Abre la publicación el texto de la conferencia inaugural de Luciana Duranti en torno a la problemática de guardar documentos de archivo en el Cloud computing o Informática en la nube. Con el rigor y la claridad que caracterizan a esta reputada investigadora y teórica de la archivística moderna, Duranti revisa el concepto de confianza en el entorno de Internet y profundiza sobre las ventajas y riesgos que entraña la práctica cada vez más extendida de conservación de los archivos en la nube. Con el nuevo proyecto internacional en curso que dirige, InterPARES Trust, se pretende definir unos requisitos y facilitar un marco legal que aporte garantías y seguridad a las personas y organizaciones implicadas en estos nuevos servicios.
A continuación, la ponencia de Lluís-Esteve Casellas lanza al aire una serie de preguntas muy pertinentes en estos tiempos de incertidumbre en que vivimos sobre la función y servicios del archivo: ¿qué servicios ofrecemos a la ciudadanía?, ¿qué sabemos de nuestros usuarios?, ¿qué futuro tienen los archivos históricos? ... Su visión crítica y poco complaciente hacia el modelo de archivo tradicional altera nuestra supuesta seguridad en las prácticas archivísticas consolidadas y nos prepara mentalmente para el saludable ejercicio de cuestionar la razón de ser de archivos y archiveros y para abrir nuevas líneas de trabajo y modelos de negocio en el entorno digital, entre los que podemos señalar: los sistemas de gestión de datos; los proyectos Open Data de reutilización de la información pública; la promoción de la industria cultural; la conservación de archivos privados; la gestión de repositorios digitales… y todo ello junto con la gestión de documentos generados por la administración electrónica, fundamento de los futuros archivos históricos. Temas sobre los que se volverá a insistir en otras intervenciones.
En el siguiente bloque de ponencias sobre Documentos electrónicos y e-administración prevalece el enfoque de tecnólogos y juristas procedentes de la administración central, autonómica y local. En este apartado se echa en falta la aportación de experiencias concretas de implantación de sistemas de gestión de documentos electrónicos desde el punto de vista de los archivos para completar el panorama del estado de la cuestión.
Montaña Merchán, del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, resume las bondades de la Administración electrónica: eficacia administrativa, reducción de costes, mejora de los servicios a los ciudadanos… y nos sorprende con los datos relativos al elevado grado de adaptación de los procedimientos a la LAECSP en 2013: un 92% en la Administración General del Estado y alrededor del 80% en las autonomías. Este importante avance ha sido posible gracias a la sólida infraestructura creada desde años anteriores: red SARA, plataformas @firma y de intermediación de datos, intercambio de registros, así como al desarrollo normativo del Esquema Nacional de Interoperabilidad (ENI). Otras ponencias de este bloque presentan opiniones y experiencias del ámbito local y autonómico valenciano, entre las que cabe destacar el nuevo servicio de custodia documental de documentos firmados que ofrece la Agencia de Tecnología y Certificación Electrónica (ACCV).
Dentro del apartado de preservación y conservación de documentos electrónicos se incluyen varias ponencias relativas a la preservación de archivos audiovisuales. Si hasta la fecha este tipo de soportes documentales no era muy habitual en los archivos públicos, en la actualidad son ya muchos los archivos que cuentan con fondos audiovisuales, procedentes bien de la propia institución, bien de televisiones locales desaparecidas (es el caso del Ayuntamiento de Gandía que ha recogido y digitalizado el fondo de Gandia TV), cuya conservación exige llevar a cabo procesos de digitalización. El campo de la documentación audiovisual es muy específico, muy técnico y a menudo los archiveros no estamos muy preparados de entrada para abordar este tipo de proyectos con toda su amplitud y complejidad, por lo que es imprescindible conocer otras experiencias en este ámbito. Algunas de las ponencias presentadas provienen de archivos de televisiones: una televisión privada (ATRESMEDIA) y una pública (Canal9). La primera ponencia está enfocada principalmente al servicio de la producción de nuevos contenidos, mientras que en la segunda se hace más hincapié en la digitalización con fines de preservación. La puesta en valor del archivo audiovisual de Canal9, patrimonio documental valenciano, resulta más que oportuna si tenemos en cuenta que unas semanas después de celebrarse estas Jornadas, tuvo lugar el cierre fulminante de RTVV sin que sepamos se hayan tomado medidas que garanticen la custodia, preservación y acceso a esta imprescindible fuente audiovisual para la historia reciente de la Comunidad Valenciana.
Complementan este bloque otras ponencias referidas a diversas experiencias de digitalización y difusión del patrimonio documental: archivos fotográficos (Fundación Vicente Ferrer), eclesiásticos o parroquiales (Archivo Histórico Eclesiástico de Bizcaia y Arquebisbat de València), etc.
Por último, las ponencias que cerraron las jornadas se centran principalmente en analizar la problemática de los archivos históricos y reflexionar sobre su futuro. Luis Hernández Olivera, de acuerdo con el punto de vista de la archivística postmoderna, expone el alejamiento de los archivos históricos españoles de la realidad social y el alto riesgo de que pasen a convertirse en meros centros museísticos dedicados exclusivamente a la conservación de los documentos del poder. Propone una serie de iniciativas tendentes a cambiar el paradigma archivístico y a renovar profundamente la función social de los archivos históricos: incorporación de nuevos fondos que recojan la memoria social (archivos personales), cambios en el tratamiento de la documentación,  así como nuevas formas de comunicación y de participación pública que potencien la función del archivo como mediador social.
Las siguientes ponencias de los archiveros Alejando Delgado y  Joan Soler  inciden en la necesidad de adaptar los archivos históricos a la sociedad actual, más allá de la función de conservación del patrimonio cultural. Anaclet Pons aporta el punto de vista del investigador al expresar la preocupación de los historiadores ante el acceso futuro a los archivos digitales y la necesidad de asegurar su continuidad en el tiempo.
No imagino mejor conferenciante para la sesión de clausura de estas jornadas que a Antonio Rodríguez de las Heras, cuya conferencia “Archivo, memoria y lugar” cierra la publicación que reseñamos. Su lectura resulta esclarecedora para entender la esencia y alcance de la tecnología digital como generadora del trascendental cambio cultural que vivimos y, como consecuencia, la encrucijada en que se sitúa el mismo concepto de archivo.  Al gran interés del tema y del enfoque aportado por Rodríguez de las Heras, hemos de añadir su agradable y sugestiva forma de transmitirlo, plagada de metáforas y poesía. Para los que tuvimos la suerte de estar presentes en su conferencia, supuso una experiencia intelectual y emocional de las que dejan huella.

Mercedes Guijarro Antón
Directora del Servicio de Registro y Archivo
Universidad de Alicante
Leer más ...
sábado, 21 de septiembre de 2013

Administració electrònica: l'única possible


  
Víctor Almonacid Lamelas és un convençut de les bondats de l’administració electrònica. Tanmateix, matisa, no és solament un qüestió tècnica (que també, i complexa) i no es un fi en si mateix. Les seues reflexions són una crida a l’acció, a l’animositat, però sense defugir, sinó ben al contrari, els continguts teòrics i filosòfics que es troben al darrera de qualsevol decisió i acció humana. No ens hauríem de perdre la seua intervenció al debat

Sis anys després de la LAECSP, quina administració electrònica tenim? Un diagnòstic-diàleg crític-constructiu en l’àmbit local i autonòmic.

El dia 24, a les 10:30. Al Col·legi Major Rector Peset, de València.
El seu blog, punxant ací.



Administració electrònica: 
l'única possible 



RESUM: No hi ha res més necessari per a l'administració pública moderna que implantar l'administració electrònica. En aquest sentit i com es demostra en el present treball, el major problema que es presenta no és l'execució en si –econòmica, jurídica, tècnica, organitzativa- d'un projecte d'aquestes característiques, sinó la pròpia concepció del terme, entenent tota la seva amplitud i, sobretot, que es tracta d'un mitjà per aconseguir una fi –millorar l'administració- i no d'una fi en si mateix. Dins d'un procés que per descomptat és eminentment pràctic, si no es teoritza prèviament, si no es comprèn en tota la seva amplitud des del punt de vista tècnic i encara filosòfic, la seva cega execució pot estar repleta d'errors i resistències, fins i tot partint de la bona fe de tots els actors implicats, actitud que no sempre es dóna. A partir d'aquí, després d'una bona concepció – degudament divulgada, explicada i participada- , el projecte, articulat tècnicament a través d'un Pla, és totalment empíric i malgrat les dificultats que igualment puguin sorgir, aquell plantejament augmenta extraordinàriament les possibilitats d'èxit en la seva correcta i total implantació, la qual comporta un plus de millora en els principis d'economia, eficiència, legalitat i transparència com no ha conegut l'administració pública espanyola en tota la seva Història.



ABSTRACT:  There is nothing more necessary for modern public administration than implement eGovernment. In this sense, as demonstrated in this work, the biggest problem that occurs is not self-executing economic, legal, technical, organizational-of a project of this nature; it’s the correct conception of the term, understanding all its amplitude and, above all, it is a means to an end, improve management, and not an end in itself. Within a process which of course is very practical, if not previously theorized, without understanding the full extent from the technical point of view and even philosophical, his blind execution can be full of errors and resistance, even under the good faith of all parties involved, an attitude that does not always happen. From there, after a good concept - appropriately disclosed, explained and shared-, project, technically articulated through a Plan, is entirely empirical and despite the difficulties also arise, this approach dramatically increases the chances of success in their correct and full implementation, which carries a bonus for improvement in the principles of economy, efficiency, legality and transparency and does not know the Spanish public administration throughout its history.

Keywords:e-Government- Government -Document Management Plan–Spain


RESUMEN: No hay nada más necesario para la administración pública moderna que implantar la administración electrónica. En este sentido y como se demuestra en el presente trabajo, el mayor problema que se presenta no es la ejecución en sí –económica, jurídica, técnica, organizativa- de un proyecto de estas características, sino la propia concepción del término, entendiendo toda su amplitud y, sobre todo, que se trata de un medio para lograr un fin –mejorar la administración- y no de un fin en sí mismo. Dentro de un proceso que desde luego es eminentemente práctico, si no se teoriza previamente, si no se comprende en toda su amplitud desde el punto de vista técnico y aún filosófico, su ciega ejecución puede estar repleta de errores y resistencias, incluso partiendo de la buena fe de todos los actores implicados, actitud que no siempre se da. A partir de ahí, tras una buena concepción – debidamente divulgada, explicada y participada- , el proyecto, articulado técnicamente a través de un Plan, es totalmente empírico y a pesar de las dificultades que igualmente puedan surgir, aquel planteamiento aumenta extraordinariamente las posibilidades de éxito en su correcta y total implantación, la cual conlleva un plus de mejora en los principios de economía, eficiencia, legalidad y transparencia como no ha conocido la administración pública española en toda su Historia.


Leer más ...
viernes, 20 de septiembre de 2013

Reinventar la administración


Lorenzo Pérez Sarrión, secretario de ayuntamiento, es una de aquellas personas inquietas, activas y optimistas de las que hacen falta en la administración. En su aportación nos plantea cómo la implantación de la administración electrónica no sólo afecta cuestiones técnicas sino que requiere un cambio de filosofía y una reinvención de la administración pública. Quizá, decimos nosotros, habrá que hacer de la necesidad y la problemática actual una virtud. Os ofrecemos, como es habitual, en tres lenguas, el resumen de su escrito.


RESUM

La Llei d'Accés Electrònic dels ciutadans als serveis públics de 2007 ha suposat un veritable revulsiu formal per a la reinvenció de les Administracions Públiques de començaments del segle XXI. Després de sis anys de vigència, i en el difícil context econòmic actual de crisi, s'ha conformat un mapa amb notables asimetries, per la qual cosa es refereix a la implantació de l'administració electrònica (AE) entre les entitats locals (EELL) espanyoles. El canvi de paradigma és irreversible, però l’Administració Electrònica no és només consolidar les TIC als ajuntaments, sinó repensar aquests a través de la seva inqüestionable modernització: una tasca molt més àmplia, al servei de la qual la AE constitueix un pilar essencial, encara que no l'únic. La incorporació legal de criteris d'eficiència i sostenibilitat a tots els àmbits de gestió pública reforça aquesta tesi, si ben no ha d'oblidar-se que abans de ser eficients, les EE.LL. han de ser  constitucionalment- eficaces, precisament en un marc actual de dificultat afegida quant a la redelimitació competencial del Sector Públic Local.


ABSTRACT

TheLaw on Electronic Accessof citizensto public services, 2007 hasbeen a realformalleverthe reinvention ofgovernmentof the earlytwenty-first century. After sixyears of operation, andin thecurrentdifficult economiccrisis, hasmade​​a map withsignificant asymmetries, so it relates to the implementationof eGovernment(AE) between local(LES) Spanish. Andparadigmchangeis irreversible, but theAEis not justconsolidateICTin municipalities,but to rethinkthese throughhis unquestionablemodernization: a much moreextensive, in whose service theAEisan essential, although not the only.Thelegalincorporationefficiency and sustainabilitycriteriatoall areas ofgovernancereinforcesthis thesis, but do not forget thatbefore beingefficient, theLESshouldbe,constitutionally-effective, especially in acurrentframeasadded difficultyredistrictingpowerstoLocalPublic Sector.



RESUMEN

La Ley de Acceso Electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos de 2007 ha supuesto un verdadero revulsivo formal para la reinvención de las Administraciones Públicas de comienzos del siglo XXI. Tras seis años de vigencia, y en el difícil contexto económico actual de crisis, se ha conformado un mapa con notables asimetrías, por lo que se refiere a la implantación de la administración electrónica (AE) entre las entidades locales (EE. LL.) españolas. El cambio de paradigma es irreversible, pero la AE no es sólo consolidar las TIC en los ayuntamientos, sino repensar éstos a través de su incuestionable modernización: una tarea mucho más amplia, a cuyo servicio la AE constituye un pilar esencial, aunque no el único. La incorporación legal de criterios de eficiencia y sostenibilidad a todos los ámbitos de gestión pública refuerza esta tesis, si bien no debe olvidarse que antes de ser eficientes, las EELL deben ser -constitucionalmente- eficaces, precisamente en un marco actual de dificultad añadida en cuanto a la redelimitación competencial del Sector Público Local.


Foto de dalt: Joan Carles Faus
Leer más ...
miércoles, 18 de septiembre de 2013

La punta de llança de l'administració electrònica


Sense dubte, després de sis anys de l'aprovació de la LAECSP (Llei d'Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics), de 2007, moltes persones són escèptiques pels retards i els problemes tècnics i econòmics que comporta la seua aplicació. Tot això en un moment de retalls de pressupost i personal en l'administració pública. Tanmateix, és evident que algunes administracions, com és el cas del Ministeri d'Hisenda, han portat avant avenços notables. Montaña Merchán és una de les protagonistes d'aquest progrés real i efectiu. Us oferim un resum i avanç de les seues aportacions.


SITUACIÓN ACTUAL DE LA ADMINISTRACIÓN ELECTRÓNICA
Montaña Merchán Arribas
Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas (España)

Resum:

Al llarg dels segles, la influencia de la tecnologia en l’economia ha sigut evident i, a través de l’economia, la tecnologia també ha influït en els canvis en la societat. Sense dubte, els darreres dos últims segles hem assistit als majors canvis tecnològics. Internet ha revolucionat la comunicació en el món, ens ha fet ciutadans del mon. L’Administració també ha utilitzat les tecnologies i Internet com un mitjà per modernitzar les relacions amb el ciutadà, de donar millors serveis i com una palanca per a reformar la pròpia administració. Ha configurat l’Administració Electrònica. El desplegament de l’Administració Electrònica ha significat un  canvi cultural intern en la provisió d’informació i de serveis. De tal manera que l’Administració del segle XXI serà fonamentalment electrònica. Aquest article presenta l’estat actual d’implantació de l’administració electrònica i resumeix l’impacte que ha tingut en les relacions amb la societat i entre les administracions.


Abstract:

Throughout the centuries the influence of technology in the economy has been evident and, through the economy, technology has also influenced the changes in society. Certainly in the last two centuries have witnessed the greatest technological changes. Internet has revolutionized communication in the world, has made us citizens of the world. The Administration has also used technology and the Internet as a means to modernize relations with citizens, to better serve as a lever for reforming the administration itself. E-Government has configured. The deployment of e-Government has meant an internal cultural change in the provision of information and services. So that the Administration XXI century will be mainly electronic. This paper presents the current state of implementation of e-Government and summarizes the impact it has had on the relationship between society and government.


Resumen:

A lo largo de los siglos la influencia de la tecnología, en la economía ha sido evidente y, a través de la economía, la tecnología también ha influido en los cambios en la sociedad. Sin duda, en estos últimos dos siglos hemos asistido a los mayores cambios tecnológicos. Internet ha revolucionado la comunicación en el mundo, nos ha hecho ciudadanos del mundo.  La Administración también ha utilizado las tecnologías e Internet  como un medio para modernizar las relaciones con el ciudadano, de prestar mejores servicios y como una palanca para reformar la propia Administración. Ha configurado la Administración Electrónica. El despliegue de la Administración Electrónica ha significado un  cambio cultural interno en la provisión de información y de servicios. De tal manera que la Administración del siglo XXI será fundamentalmente electrónica. Este artículo presenta el estado actual de implantación de la administración electrónica y resume el impacto que ha tenido en las relaciones con la sociedad y entre las administraciones.

Foto: directorioexit.info



Leer más ...

Traductor

Etiquetes

administración electrónica (9) administración local (5) administración pública (8) adquisiciones (1) Alfred Mari Martí (1) almacenamiento masivo (3) Antena3Televisión (1) aplicaciones informaticas (1) archivística (5) archivo (7) Archivo Diocesano de Valencia (1) archivo RTVV (2) Archivo Secreto Vaticano (2) archivo televisión (4) archivos audiovisuales (5) archivos fotográficos (2) archivos históricos (5) Archivos parroquiales (1) Asociación de la Prensa de Madrid (1) asociaciones de archiveros (7) Atresmedia (1) buen gobierno (2) cambio cultural (2) cintas datos (1) cintas vídeo (1) comunicación (2) conservación imágenes (1) conservación patrimonio documental (1) cursos (1) custodia (1) datos abiertos (2) difusión (4) digitalización (6) digitalización de documentos (3) diputaciones provinciales (1) documentación digital (5) documentación fotográfica (2) documento (1) edición gráfica (1) educación (1) empresas (3) España (2) expediente electrónico (2) flujo archivo (1) fondo audiovisual (1) fotografía (2) Francisco Sanchis Moreno (1) Fundación Vicente Ferrer (1) Gandía (1) gestión de documentos (5) gestión fotográfica (2) historia de los archivos (1) imágenes digitales (1) internet (1) interoperabilidad (3) InterPARES (2) investigación (1) Los Borja (1) luciana duranti (1) memoria (1) memoria histórica (5) Modernización administrativa (3) normas ISO (2) nuevas tecnologías (2) ONG (1) ONGD (1) organización (1) país valenciano (1) PARADIS (1) patrimonio audiovisual (1) periodistas (1) política archivística (2) postmodernismo (1) preservación digital (4) publicaciones (2) Ramon Alberch Fugueras (1) Remedios Antequera (1) servicios en línea (1) signatura electrónica (1) tecnología (2) tecnologías digitales (1) televisión (1) Televisión local (2) Tercer Sector (1) TIC (1) transparencia (5)

Localització

Twitter

Con la tecnología de Blogger.