viernes, 30 de enero de 2015

RAUXA POLÍTICA VERSUS RACIONALITAT ADMINISTRATIVA

21:52 | Publicado por Jesus Eduard Alonso i López | | Editar entrada

A propòsit de la presentació del llibre Implantación práctica de la Ley de Transparencia en los ayuntamientos / Víctor Almonacid (coordinador). Madrid: El Derecho Editores, 2014.

Mesa redonda de debate. Tema monográfico: la transparencia política y administrativa como forma y fondo de la moderna gestión pública.

Moderador: Gustavo Clemente (Director de informativos de Levante TV).

PONENTES:

·         Dª Isabel Bonig (Coordinadora General del Partido Popular de la Comunitat Valenciana)

·         D. José Muñoz (Secretario general dels Joves Socialistes PSPV-PSOE)

·         Dª Mònica Oltra (Portavoz de la Coalició Compromís)

·         D. Ignacio Blanco (Candidato a la Presidencia de la Generalitat por Esquerra Unida del País Valencià, EUPV).

·         D. Toni Cantó (Candidato a Presidente de la Generalitat Valenciana por UPyD)

Els autors d’aquest llibre, com veieu ací dalt,  van programar el passat dia 29 de febrer una presentació en societat amb la participació d’una ampla representació política. A València, al Centre Cultural Bancaixa, a la plaça de Tetuán, en un ample i luxós local.

En el títol podreu observar que s’hi parlava de la transparència ‘como forma y fondo de la moderna gestión pública’. Però, de fet, quan poses a debatre un tema semblant entre líders polítics (poc moderats, tot s’ha de dir, per Clemente) passa el que ha de passar: es calfa l’ambient, es tiren els trastos al cap, es responsabilitzen els uns als altres de totes les irresponsabilitats hagudes i per haver, però no diuen res, o ben poc, del tema que se’ls ha posat damunt la taula. L’acabament del debat, l’eixida dels polítics i de les seues ‘clacs’ (amb clar predomini del PP) va posar negre sobre blanc un gran problema.

La presentació del llibre que va tenir lloc, a continuació, pels seus autors, es va fer molt correctament i molt ben coordinada per la periodista Eva Altaver; però amb la sensació que aquells dos ‘móns’ que s’havia intentat de fer convergir a l’acte (teòrics, decisors i gestors) continuaven, cadascun, pel seu camí: per un costat els líders i la seua clientela més o menys fidel. Per ací uns gestors i un públic inquiet que no sabem ben bé com s’ajuntaran el cel de les passions i la terra d’un treball eficient per la causa pública. 

Per si això fora poc encara restaria fer la prova del cotó: què passa realment en les administracions d'aquells que ens donen classe i ens venen models d'eficiència i modernitat?

Si voleu vore les cròniques oficials, ací teniu la de Víctor Almonacid, que també enllaça amb altres.

Foto: Europapres

Leer más ...

Etiquetas: administración local, Modernización administrativa, política archivística, publicaciones, transparencia | 0 comentarios

viernes, 6 de diciembre de 2013

REFER PONTS TRENCATS

0:38 | Publicado por Jesus Eduard Alonso i López | | Editar entrada

Al voltant de les VII Jornades d’Arxius Valencians

sobre Documentació Digital i Memòria Històrica.

Fa no massa anys, molts ho recordareu, hi havia una febre considerable  per conèixer la II República, el Moviment Obrer i tots aquells referents que podien servir i servir-nos per iniciar una convivència en democràcia, després de 40 anys amb Franco.

Avui fa la feta que, més que encuriosits, estem desenquets o enfadats amb la història. Tornen els fantasmes del passat en la seua pitjor expressió, a to amb el clima de pessimisme i desesperança que avui vivim, més enllà dels missatges mediàtics mediatitzats. Després d’anys de glòria fàtua, tornem a pensar que som el darrer país d’Europa, que som incapaços de ser un país realment modern i ens cau al damunt la llosa d’una història de frustracions que, en realitat, ara creiem veure-ho, no havíem superat. Mentrimentres, els catalans fugen d’aqueixa visió i d’aqueix fantasma, tot creant i recreant una ‘altra identitat’. Mentre els valencians restem i caiguem en el més pregon del pou de la hispanitat retrògrada i corrupta.

Potser penseu que això no té massa a veure amb els arxius històrics i la documentació digital. Però, quin futur ens espera als arxius històrics si la nostra societat ‘fuig’ de la història. Si ens avergonyim del nostre passat, tant o més que no del present. Si enviem la investigació i els investigadors a un altre planeta mentre que els documents digitals (o una informació sense suport) conquereixen el present, la immediatesa i fins i tot els pous del saber?

 

Si més no, aquestes VII Jornades, amb la presència activa d’arxivers, diplomatistes, historiadors, informàtics i juristes, han servit per traçar ponts entre la gestió diària i la planificació de llarga durada, entre la tecnologia i el pensament, entre arxivers del passat i gestors del present i del futur. Algú (els arxivers pensem que som nosaltres, però sols no podem) hauria de tenir la perspectiva necessària per portar i projectar els documents del present en el futur, per organitzar i trobar una lògica a l’allau de documents electrònics que se’ns escapen de les mans; que igual ens desapareixen com es multipliquen sense control.

Hem de treballar perquè la societat futura dispose de documents veritables, autèntics i fiables; i que hom puga conéixer com han estat produïts. Hem de desbrossar el camí perquè això puga ser així. També hem de buscar i produir un nou paradigma. Un nou reequilibri personal i social amb els valors humans i de convivència; amb la valentia d’enfrontar-nos tant a un futur incert com a un passat que no ens hauria de fer por, sinó que, ben al contrari, hauria de ser clau per contrastar, certificar, saber i fonamentar una societat que no es pot sostenir sobre el no-res o sobre una reinvenció forçada. A no ser que aspirem, com aquell, a arribar a les més altes cotes de la buidor i la misèria moral.

Text publicat a la revista Saó, de novembre de 2013, dedicada als 30 anys de la Llei d'ús i ensenyament del valencià.

Leer más ...

Etiquetas: memoria histórica, publicaciones | 0 comentarios