REVISTA D’ARXIUS, Num. 11-12. Documentació digital i memòria històrica, caçant fantasmes?. VII Jornades de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians, 2012-2013.
El contingut de l’últim número de la revista es correspon amb les ponències presentades en les VII Jornades de l’AAV que van tindre lloc a València entre el 23 i el 25 d’octubre de 2013. En aquesta ocasió, l’Associació ha comptat amb la participació d’especialistes de diversos camps: la cultura escrita, les tecnologies digitals i els arxius, amb l’objectiu principal d’analitzar i debatre sobre el paper de l’arxiu en el context actual del profund canvi cultural generat per la tecnologia digital.
Obri la publicació el text de la conferència inaugural de Luciana Duranti en torn a la problemàtica de guardar documents d’arxiu en el Cloud computing o Informàtica en el núvol. Amb el rigor y la claredat que caracteritzen aquesta reputada investigadora i teòrica de l’arxivística moderna, Duranti revisa el concepte de confiança en l’entorn d’Internet i profunditza sobre les avantatges i riscos que comporta la pràctica cada vegada més estesa de conservació dels arxius en el núvol. Amb el nou projecte internacional en curs que dirigeix, InterPARES Trust, es pretén definir uns requisits i facilitar un marc legal que aporte garanties i seguretat a les persones i organitzacions implicades en aquests nous serveis.
A continuació, la ponència de Lluís-Esteve Casellas llança a l’aire una sèrie de preguntes molt pertinents en aquests temps d’incertesa en els que vivim sobre la funció i serveis de l’arxiu: quins serveis oferim a la ciutadania?, què sabem dels nostres usuaris?, quin futur tenen els arxius històrics? ... La seua visió crítica i poc complaent cap el model d’arxiu tradicional altera la nostra suposada seguretat en les pràctiques arxivístiques consolidades i ens prepara mentalment per a el saludable exercici de qüestionar la raó de ser d’arxius i arxivers i per a obrir noves línies de treball i models de negoci en l’entorn digital, entre els que podem assenyalar: els sistemes de gestió de dades; els projectes Open Data de reutilització de la informació pública; la promoció de la industria cultural; la conservació d’arxius privats; la gestió de repositoris digitals… i tot açò juntament amb la gestió de documents generats per l’administració electrònica, fonament dels futurs arxius històrics. Temes sobre els quals es tornarà a insistir en altres intervencions.
En el següent bloc de ponències sobre Documents electrònics i e-administració preval l’enfocament de tecnòlegs i juristes procedents de l’administració central, autonòmica i local. En aquest apartat es troba a faltar l’aportació d’experiències concretes d’implantació de sistemes de gestió de documents electrònics des del punt de vista dels arxius per a completar el panorama de l’estat de la qüestió.
Montaña Merchán, del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, resumeix les bondats de l’Administració electrònica: eficàcia administrativa, reducció de costos, millora dels serveis als ciutadans… i ens sorprèn amb les dades relatives a l’elevat grau d’adaptació dels procediments a la LAECSP en 2013: un 92% en l’Administració General de l’Estat i al voltant del 80% en les autonomies. Aquest important avanç ha estat possible gràcies a la sòlida infraestructura creada des de anys anteriors: xarxa SARA, plataformes @firma i d’intermediació de dades, intercanvi de registres, així como al desenvolupament normatiu de l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI). Altres ponències d’aquest bloc presenten opinions i experiències de l’àmbit local i autonòmic valencià, entre les que cal destacar el nou servei de custòdia documental de documents firmats que ofereix l’Agència de Tecnologia i Certificació Electrònica (ACCV).
Dins de l’apartat de preservació i conservació de documents electrònics s’inclouen diverses ponències relatives a la preservació d’arxius audiovisuals. Si fins fa poc aquest tipus de suports documentals no eren habituals en els arxius públics, en l’actualitat són ja molts els arxius que compten amb fons audiovisuals, procedents bé de la pròpia institució, bé de televisions locals desaparegudes (és el cas de l’Ajuntament de Gandia que ha reunit i digitalitzat el fon de Gandia TV), la conservació de la qual exigeix dur a terme processos de digitalització. El camp de la documentació audiovisual és molt específic, molt tècnic i molt sovint els arxivers no estem d’entrada molt preparat per a abordar aquest tipus de projectes amb tota la seua amplitud i complexitat, por lo que es imprescindible conèixer altres experiències en aquest àmbit. Algunes de les ponències presentades provenen d’arxius de televisions: una televisió privada (ATRESMEDIA) i una pública (Canal9). La primera ponència està enfocada principalment al servei de la producció de nous continguts, mentre que en la segona es fa mes recalcament en la digitalizació amb fins de preservació. La posada en valor de l’arxiu audiovisual de Canal9, patrimoni documental valencià, resulta més que oportuna si tenim en compte que unes setmanes després de celebrar-se aquestes Jornades, va tenir lloc el tancament fulminant de RTVV sense que sapiem s’hagen pres mesures que garantisquen la custòdia, preservació i accés a aquesta imprescindible font audiovisual per a la història recent de la Comunitat Valenciana.
Complementen aquest bloc altres ponències referides a diverses experiències de digitalizació i difusió del patrimoni documental: arxius fotogràfics (Fundación Vicente Ferrer), eclesiàstics o parroquials (Archivo Histórico Eclesiástico de Bizcaia i Arquebisbat de València), etc.
Per últim, les ponències que van tancar les jornades es centren principalment en analitzar la problemàtica dels arxius històrics i reflexionar sobre el seu futur. Luis Hernández Olivera, d’acord amb el punt de vista de l’arxivística postmoderna, exposa l’allunyament dels arxius històrics espanyols de la realitat social i l’alt risc de que passen a convertir-se en centres museístics dedicats exclusivament a la conservació dels documents del poder. Proposa una sèrie d’iniciatives tendents a canviar el paradigma arxivístic i a renovar profundament la funció social dels arxius històrics: incorporació de nous fons que arrepleguen la memòria social (arxius personals), canvis en el tractament de la documentació, així como noves formes de comunicació i de participació pública que potencien la funció de l’arxiu como a mediador social.
Les següents ponències dels arxivers Alejando Delgado i Joan Soler incideixen en la necessitat d’adaptar els arxius històrics a la societat actual, més enllà de la funció de conservació del patrimoni cultural. Anaclet Pons aporta el punt de vista de l’investigador al expressar la preocupació dels historiadors davant l’accés futur als arxius digitals i la necessitat d’assegurar la seua continuïtat en el temps.
No imagine millor conferenciant per a la sessió de clausura d’aquestes jornades que a Antonio Rodríguez de las Heras, la conferència del qual nomenada “Archivo, memoria y lugar” tanca la publicació que ressenyem. La seua lectura resulta esclaridora per a entendre l’essència i abast de la tecnologia digital com generadora del transcendental canvi cultural que vivim i, com a conseqüència, la cruïlla en que es situa el mateix concepte d’arxiu. Al gran interès del tema i de l’enfocament aportat per Rodríguez de las Heras, cal afegir la seua agradable i suggestiva forma de transmetre-ho, plagada de metàfores i poesia. Per als que vam tindre la sort d’estar presents en la seua conferència, va suposar una experiència intel·lectual i emocional de les que deixen petjada.
Mercedes Guijarro Antón
Directora del Servei d'Arxiu i Registre
Universitat d'Alacant
El contenido del último número de la revista se corresponde con las ponencias presentadas en las VII Jornadas de la AAV que tuvieron lugar en Valencia entre el 23 y el 25 de octubre de 2013. En esta ocasión, la Asociación ha contado con la participación de especialistas de diversos campos: la cultura escrita, las tecnologías digitales y los archivos, con el objetivo principal de analizar y debatir sobre el papel del archivo en el contexto actual del profundo cambio cultural generado por la tecnología digital.
Abre la publicación el texto de la conferencia inaugural de Luciana Duranti en torno a la problemática de guardar documentos de archivo en el Cloud computing o Informática en la nube. Con el rigor y la claridad que caracterizan a esta reputada investigadora y teórica de la archivística moderna, Duranti revisa el concepto de confianza en el entorno de Internet y profundiza sobre las ventajas y riesgos que entraña la práctica cada vez más extendida de conservación de los archivos en la nube. Con el nuevo proyecto internacional en curso que dirige, InterPARES Trust, se pretende definir unos requisitos y facilitar un marco legal que aporte garantías y seguridad a las personas y organizaciones implicadas en estos nuevos servicios.
A continuación, la ponencia de Lluís-Esteve Casellas lanza al aire una serie de preguntas muy pertinentes en estos tiempos de incertidumbre en que vivimos sobre la función y servicios del archivo: ¿qué servicios ofrecemos a la ciudadanía?, ¿qué sabemos de nuestros usuarios?, ¿qué futuro tienen los archivos históricos? ... Su visión crítica y poco complaciente hacia el modelo de archivo tradicional altera nuestra supuesta seguridad en las prácticas archivísticas consolidadas y nos prepara mentalmente para el saludable ejercicio de cuestionar la razón de ser de archivos y archiveros y para abrir nuevas líneas de trabajo y modelos de negocio en el entorno digital, entre los que podemos señalar: los sistemas de gestión de datos; los proyectos Open Data de reutilización de la información pública; la promoción de la industria cultural; la conservación de archivos privados; la gestión de repositorios digitales… y todo ello junto con la gestión de documentos generados por la administración electrónica, fundamento de los futuros archivos históricos. Temas sobre los que se volverá a insistir en otras intervenciones.
En el siguiente bloque de ponencias sobre Documentos electrónicos y e-administración prevalece el enfoque de tecnólogos y juristas procedentes de la administración central, autonómica y local. En este apartado se echa en falta la aportación de experiencias concretas de implantación de sistemas de gestión de documentos electrónicos desde el punto de vista de los archivos para completar el panorama del estado de la cuestión.
Montaña Merchán, del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, resume las bondades de la Administración electrónica: eficacia administrativa, reducción de costes, mejora de los servicios a los ciudadanos… y nos sorprende con los datos relativos al elevado grado de adaptación de los procedimientos a la LAECSP en 2013: un 92% en la Administración General del Estado y alrededor del 80% en las autonomías. Este importante avance ha sido posible gracias a la sólida infraestructura creada desde años anteriores: red SARA, plataformas @firma y de intermediación de datos, intercambio de registros, así como al desarrollo normativo del Esquema Nacional de Interoperabilidad (ENI). Otras ponencias de este bloque presentan opiniones y experiencias del ámbito local y autonómico valenciano, entre las que cabe destacar el nuevo servicio de custodia documental de documentos firmados que ofrece la Agencia de Tecnología y Certificación Electrónica (ACCV).
Dentro del apartado de preservación y conservación de documentos electrónicos se incluyen varias ponencias relativas a la preservación de archivos audiovisuales. Si hasta la fecha este tipo de soportes documentales no era muy habitual en los archivos públicos, en la actualidad son ya muchos los archivos que cuentan con fondos audiovisuales, procedentes bien de la propia institución, bien de televisiones locales desaparecidas (es el caso del Ayuntamiento de Gandía que ha recogido y digitalizado el fondo de Gandia TV), cuya conservación exige llevar a cabo procesos de digitalización. El campo de la documentación audiovisual es muy específico, muy técnico y a menudo los archiveros no estamos muy preparados de entrada para abordar este tipo de proyectos con toda su amplitud y complejidad, por lo que es imprescindible conocer otras experiencias en este ámbito. Algunas de las ponencias presentadas provienen de archivos de televisiones: una televisión privada (ATRESMEDIA) y una pública (Canal9). La primera ponencia está enfocada principalmente al servicio de la producción de nuevos contenidos, mientras que en la segunda se hace más hincapié en la digitalización con fines de preservación. La puesta en valor del archivo audiovisual de Canal9, patrimonio documental valenciano, resulta más que oportuna si tenemos en cuenta que unas semanas después de celebrarse estas Jornadas, tuvo lugar el cierre fulminante de RTVV sin que sepamos se hayan tomado medidas que garanticen la custodia, preservación y acceso a esta imprescindible fuente audiovisual para la historia reciente de la Comunidad Valenciana.
Complementan este bloque otras ponencias referidas a diversas experiencias de digitalización y difusión del patrimonio documental: archivos fotográficos (Fundación Vicente Ferrer), eclesiásticos o parroquiales (Archivo Histórico Eclesiástico de Bizcaia y Arquebisbat de València), etc.
Por último, las ponencias que cerraron las jornadas se centran principalmente en analizar la problemática de los archivos históricos y reflexionar sobre su futuro. Luis Hernández Olivera, de acuerdo con el punto de vista de la archivística postmoderna, expone el alejamiento de los archivos históricos españoles de la realidad social y el alto riesgo de que pasen a convertirse en meros centros museísticos dedicados exclusivamente a la conservación de los documentos del poder. Propone una serie de iniciativas tendentes a cambiar el paradigma archivístico y a renovar profundamente la función social de los archivos históricos: incorporación de nuevos fondos que recojan la memoria social (archivos personales), cambios en el tratamiento de la documentación, así como nuevas formas de comunicación y de participación pública que potencien la función del archivo como mediador social.
Las siguientes ponencias de los archiveros Alejando Delgado y Joan Soler inciden en la necesidad de adaptar los archivos históricos a la sociedad actual, más allá de la función de conservación del patrimonio cultural. Anaclet Pons aporta el punto de vista del investigador al expresar la preocupación de los historiadores ante el acceso futuro a los archivos digitales y la necesidad de asegurar su continuidad en el tiempo.
No imagino mejor conferenciante para la sesión de clausura de estas jornadas que a Antonio Rodríguez de las Heras, cuya conferencia “Archivo, memoria y lugar” cierra la publicación que reseñamos. Su lectura resulta esclarecedora para entender la esencia y alcance de la tecnología digital como generadora del trascendental cambio cultural que vivimos y, como consecuencia, la encrucijada en que se sitúa el mismo concepto de archivo. Al gran interés del tema y del enfoque aportado por Rodríguez de las Heras, hemos de añadir su agradable y sugestiva forma de transmitirlo, plagada de metáforas y poesía. Para los que tuvimos la suerte de estar presentes en su conferencia, supuso una experiencia intelectual y emocional de las que dejan huella.
Mercedes Guijarro Antón
Directora del Servicio de Registro y Archivo
Universidad de Alicante
Fa uns dies, a Barcelona, l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya feia un balanç de la desoladora situació de la nostra professió. En ella (com en altres) s'ha excavat un enorme fossar entre arxivers-empleats públics, amb uns sous decents, i arxivers més joves empleats en el sector privat amb sous que, a tot estirar, no arriben ni a la meitat. Bastant sovint, a més, s'hi tracta de fer tasques mecàniques.
