Les Jornades

Les Jornades. VII Jornades d'Arxius de l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents Valencians.

Organització i col•laboradors

Entitats que han participat en la realització de les VII Jornades.

L'Associació

Visita la nostra web per a més informació.


Mostrando entradas con la etiqueta gestión de documentos. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta gestión de documentos. Mostrar todas las entradas
viernes, 19 de junio de 2015

QUÈ PASSARÀ AMB ELS ARXIUS JUDICIALS?

El passat dia 17 de juny, a Alcoi, ens reunírem un bon grapat d'arxivers, investigadors, i algun jurista, per tal de fer balanç de l'estat dels arxius judicials i plantejar algunes alternatives de cara al futur proper.

Crec que es va posar en evidència que quan la documentació judicial 'cau' en les nostres mans (municipals o provincials, a l'Arxiu del Regne o a l'Arxiu Històric de la CV) aquesta es conserva bé, es descriu i es fa accessible. Es va demostrar a bastament en els casos exposats de Dénia i Alcoi, però també és palés en molts altres àmbits de ciutats mitjanes, com ara Ontinyent, o ens arxius municipals menuts.

La visió que va donar el president de la Junta d'Expurg de documents judicials de la Generalitat Valenciana va voler ser optimista. És cert que la Junta d'Expurg que presideix el magistrat Manuel Pons és més operativa que no les anteriors. Tot i això, no deixa de ser significatiu que aquesta Junta siga l'únic organisme existent en el món dels arxius judicials valencians, com si elements com són la conservació, la descripció i l'accessibilitat dels fons no importés més enllà (i més ençà) de la pròpia administració judicial.


Van haver de venir arxivers judicials d'altres territoris d'Espanya (Núria Carreras i Ramon Saball) per constatar que aquesta 'espècie' existeix i que, si bé els problemas de l'administració judicial no es resolen en un dia ni en dos, sí es pot avançar en aqueixa línea de forma substantiva

L'experiència pràctica i vital que van descriure els investigadors  (Antoni Calzado, Ángel Beneito i Josep Ramon Valero) va ser altament il·lustrativa i significativa. A més a més, ho van fer molt bé. Es notava que eren professors i es veia com havien 'patit' per arribar a unes fonts que, sembla, es resisteixen a ser consultades en la pràctica, malgrat tota la legislació emesa en les darreres dècades i la mateixa Llei de Memoria Històrica.


En tot cas, des de la nostra Associació, no deixarem passar un minut per plantejar a la nova administració de la Generalitat Valenciana les nombroses assignatures que hem d'aprovar en materia de documentació judicial. Haurem de passar del desastre i els plors a l'acció pràctica.

Foto de documentació desorganitzada: www.farodevigo.es

Destrucció d'arxius judicials:
fotonoticia_20141230170129_800.jpg

Darrera imatge: Arxiu Històric de la Comunitat Valenciana
Leer más ...
domingo, 1 de junio de 2014

ARXIUS D'EMPRESA O ARXIVERS A L'EMPRESA?

Fa uns dies, a Barcelona, l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya feia un balanç de la desoladora situació de la nostra professió. En ella (com en altres) s'ha excavat un enorme fossar entre arxivers-empleats públics, amb uns sous decents, i arxivers més joves empleats en el sector privat amb sous que, a tot estirar, no arriben ni a la meitat. Bastant sovint, a més, s'hi tracta de fer tasques mecàniques.

S'ha acabat aquell temps en què historiadors i altres llicenciats omplien un buit en les noves administracions creades als anys 1980 com a conseqüència del nou ordre constitucional, autonòmic i local. I hi acampaven al llarg de dècades.

A hores d'ara és el sector privat gairebé l'únic que crea llocs de treball, als quals, si es vol, s'hi podrien sumar les beques escadusseres de consolació en un sector públic incapaç de crear unes estructures estables, dinàmiques i sostingudes.

No obstant això, paradoxalment, el món empresarial no coneix la figura de l'arxiver. Entre altres coses pel regust historicista de la paraula i perquè no hi ha una tradició o experiència de serveis d'aquesta professió a l'hora d'estalviar costos o oferir plusvàlues als productes finals.

On som i on hauríem de ser els arxivers?

Certament, els arxivers hem col·laborat amb moltes empreses que ofereixen serveis als arxius públics, a l'administració en general, a la banca i a grans empreses. Aquelles que es lliuren, sobretot, a la digitalització de documents i el software descriptiu. Són organitzacions que també solen oferir una externalització dels serveis d'arxiu, especialment al sector sanitari.

Tot i això, ni de ben lluny, la 'figura' de l'arxiver no existeix al seu si. Sembla no tenir sentit. En realitat, els arxivers, per entrar a les empreses, hauríem de deixar de ser una 'figura' per  passar a ser uns solucionadors de problemes de gestió, uns destructors sel·lectius de documents o, potser, uns venedors de mantes tecnològiques i nous freaks o frikis del món laboral.

El dia 19 de juny, a Ibi, tindrem ocasió de plantejar i madurar totes aquestes coses. I més. Ens veiem.


Imatges: www20.gencat.cat i www.arxivers.org


Leer más ...
jueves, 27 de marzo de 2014

LES APLICACIONS INFORMÀTIQUES I ELS ARXIUS


Davant nostre tenim una realitat d’aplicacions informàtiques en evolució veloç i constant. Uns ferraments bàsics en un panorama on l’oferta es multiplica al temps que els mitjans pressupostaris i personals dels arxius s’esquifeixen.

És per això i moltes coses més que els arxivers, responsables i treballadors dels arxius hem de conéixer de primera mà aquelles aplicacions que ens poden ser útils, així com promoure el diàleg i la relació amb les empreses i els tècnics informàtics que han de crear i gestionar aquests programes.

Els programes a mida, fets ‘ex-professo’, tenen l’avantatge que s’adapten bé a unes necessitats i requeriments específics i solen tenir inconvenients, com ara el cost inicial, la fiabilitat, el manteniment o la inexistència d’un col·lectiu d’usuaris. Tanmateix, no tots els programes a mida tenen aquests defectes i avui dia gairebé sempre hi ha alguna mena de dependència tecnològica. Cal calibrar, en tot cas, la relació inversió/rendibilitat i qualitat, així com els costos de manteniment.

D’altra banda, dels programes standard hom sol dir que tenen un menor cost, major fiabilitat, un col·lectiu d’usuaris i una millora constant amb les noves versions. Mentre que evidentment, hem d’adaptar els nostres procediments a les seues prestacions més que no al contrari.

A hores d’ara hi ha un conjunt de programes al mercat i a l’administració que ens poden ser útils: entre d'altres Archidoc, Archivo3000, Documentik, Albalá, Baratz, Solutions Documentaires GESTAR, Pandora, o els de l'empresa EVER: Florarchiv es troba al darerre del Sistema d'Arxius Valencians en Xarxa (SAVEX) i també s'utilitza a la Universitat d'Alacant.

Tot això sense entrar en la gran diversitat de tecnologies que ara mateix ens afecten, no solament de software estricte d'arxius sinó de gestió de documents i fluxos de treball, repositoris d'emmagatzemament, repositoris d'entorn web per a difusió, etc, etc.

Alguns arxius han creat aplicacions específiques, pròpies, com ara els municipals d’Alacant, Alcoi o Vila Real, mentre que la Generalitat Valenciana treballa ara en l’eixida del SAVEX a la web, tot intentant aprovar una assignatura que tenim pendent en la normalització descriptiva i informàtica. Sembla que el SAVEX ve a ser un híbrid entre el programa a mida i l’estàndard.

En la jornada que celebrem a Gandia el dia 4 d'abril tindrem ocasió de conéixer de primera mà dues aplicacions que mostren d’un costat la creativitat local i, de l’altre, l’oferta d’un organisme internacional com el Consell Internacional d’Arxius (ICA). El plantejament és el següent:


EL PROGRAMA

Cèrcol: Breu introducció de la gestació del Cercador de Col·leccions, programa de descripció i gestió de materials especials: documentació gràfica (fotogràfica i icònica), sonora, audiovisual, cartogràfica i microfilms. A continuació passarem directament a la pràctica, mostrant les diferents tipologies de fitxes, les taules, la forma d'adjuntar documents a les taules (pdf, imatges o vídeos), els diferents cercadors i la part dels usuaris externs, altes, sol·licituds de documents on-line, etc.

Ica-Atom: El curs té com objecte oferir una visió global sobre el programa ICAAtoM, des de la seva instal·lació i requeriments bàsics, passant per la creació d'un nou fons, obrir una fitxa ISAD(G), els nivells de descripció, crear registres d'autoritat i institucions arxivístiques, cerques, informes i exportació de dades, fins a la seva utilització pràctica a una institució.

EL PROFESSORAT


Blanca Biarge Gallardo

Arxivera i Gestora de documents en Vidimus. Graduada en Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED – UAB), Llicenciada en Humanitats (UIC). , Experta en Auditoria Interna i en Implantació de Sistemes de Gestió de Documents (ESAGED – UAB)

Alberto Biarge Garces,

Director de Vidimus, Consultoria en Arxius i Gestió de documents. Graduat en Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED – UAB), Expert en Seguretat de la Informació (AENOR), Expert en Auditoria de Sistemes de Gestió de Documents (ESAGED – UAB), Tècnic en Gestió de la Seguretat de la Informació i Protecció de dades (USAL)


José Maria Valera Pibernat 

és Llicenciat en Informàtica (UAB), Màster en Bibliotecas y Servicios de Información Digital (UC3M) i Màster en Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED-UAB). És professor d'informàtica en cursos de Formació Professional (Generalitat de Catalunya, 1992-2014) i també ha impartit cursos per a l'Enginyeria Tècnica en Informàtica i Multimèdia (Escoles Universitàries Gimbernat-UAB, 2001-2008) i en màsters en Multimèdia (UAB, 1997-1998; UNED, 1999-2009). En l'àmbit de
les institucions dedicades a la memòria, ha participat en l'inventari de documentació (DIPSALUT, agost de 2011), com assessor tecnològic en la instal·lació de programari per a la gestió arxivística i en el disseny de projectes de digitalització de documentació (Vidimus, 2012-2014) i com a responsable del Projecte Arxiu Digital dins de la Xarxa d’Innovació del Departament d’Ensenyament (Institut Carles Vallbona, 2011-2012)


Borja Fuster Fuster

Actualment i des de 2004 Borja Fuster ocupa el càrrec de Tècnic Bibliotecari en l’Ajuntament de Potries. Ha compaginat el treball a l’Ajuntament de Potries amb el de Tècnic d’Arxius a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia des de 2006 fins a 2014, tot desenvolupant diverses tasques: gestió de fons, inventariat, digitalització, catalogació i gestió de bases de dades. Borja Fuster té un Postgrau Universitari Especialista en Arxivística i és Llicenciat en Geografia e Història per la UNED. Ha participat en diverses publicacions, entre elles 'L’Arxiu Municipal de Gandia: Història i Guia' (2007), El món de Gonçal Castelló: jornada d’homenatge, Gandia ( 2010), Documentació digital i memòria històrica, caçant fantasmes?. VII Jornades de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians (2013). Ha participat en el disseny i la gestió quotidiana del programa Cèrcol.

Juan Ángel Gómez Aguinaga
El seu projecte actual està en la productora Adarve, creada l'any 2008. Coneixedor del mitja audiovisual, Juan Àngel Gómez es va iniciar en la televisió local de Gandia l'any 1988. Dos anys després formaria part del departament d'informatius de la televisió autonòmica, Canal 9. Va ser realitzador, coordinador i director de programes com Dossiers, Entre Setmana, Cartell de Bous, A la Babalà, Cap i Cua, Proa al 2007, Espai Taurí o Llums en el Cavallet. Inicialment, Adarve Producciones va centrar la seua activitat en la producció de programes per a RTVV però en els darrers anys ha diversificat els seus productes per a empreses privades, institucions públiques, museus, grans corporacions i constructores d'infrastructures espanyoles i internacionals. En paral·lel ha creat VIDEOTECA VALENCIA, www.videotecavalencia.es i un banc propi d'imatges: www.bancoaudiovisual.es. Adarve Producciones ofereix serveis relacionats amb la producció audiovisual, la conversió de formats i la gestió i l'arxiu d'imatges. Des de fa 20 anys assessora l'Arxiu Municipal de Gandia en tot allò relatiu a la gestió d'imatges.
Leer más ...
sábado, 21 de septiembre de 2013

Administració electrònica: l'única possible


  
Víctor Almonacid Lamelas és un convençut de les bondats de l’administració electrònica. Tanmateix, matisa, no és solament un qüestió tècnica (que també, i complexa) i no es un fi en si mateix. Les seues reflexions són una crida a l’acció, a l’animositat, però sense defugir, sinó ben al contrari, els continguts teòrics i filosòfics que es troben al darrera de qualsevol decisió i acció humana. No ens hauríem de perdre la seua intervenció al debat

Sis anys després de la LAECSP, quina administració electrònica tenim? Un diagnòstic-diàleg crític-constructiu en l’àmbit local i autonòmic.

El dia 24, a les 10:30. Al Col·legi Major Rector Peset, de València.
El seu blog, punxant ací.



Administració electrònica: 
l'única possible 



RESUM: No hi ha res més necessari per a l'administració pública moderna que implantar l'administració electrònica. En aquest sentit i com es demostra en el present treball, el major problema que es presenta no és l'execució en si –econòmica, jurídica, tècnica, organitzativa- d'un projecte d'aquestes característiques, sinó la pròpia concepció del terme, entenent tota la seva amplitud i, sobretot, que es tracta d'un mitjà per aconseguir una fi –millorar l'administració- i no d'una fi en si mateix. Dins d'un procés que per descomptat és eminentment pràctic, si no es teoritza prèviament, si no es comprèn en tota la seva amplitud des del punt de vista tècnic i encara filosòfic, la seva cega execució pot estar repleta d'errors i resistències, fins i tot partint de la bona fe de tots els actors implicats, actitud que no sempre es dóna. A partir d'aquí, després d'una bona concepció – degudament divulgada, explicada i participada- , el projecte, articulat tècnicament a través d'un Pla, és totalment empíric i malgrat les dificultats que igualment puguin sorgir, aquell plantejament augmenta extraordinàriament les possibilitats d'èxit en la seva correcta i total implantació, la qual comporta un plus de millora en els principis d'economia, eficiència, legalitat i transparència com no ha conegut l'administració pública espanyola en tota la seva Història.



ABSTRACT:  There is nothing more necessary for modern public administration than implement eGovernment. In this sense, as demonstrated in this work, the biggest problem that occurs is not self-executing economic, legal, technical, organizational-of a project of this nature; it’s the correct conception of the term, understanding all its amplitude and, above all, it is a means to an end, improve management, and not an end in itself. Within a process which of course is very practical, if not previously theorized, without understanding the full extent from the technical point of view and even philosophical, his blind execution can be full of errors and resistance, even under the good faith of all parties involved, an attitude that does not always happen. From there, after a good concept - appropriately disclosed, explained and shared-, project, technically articulated through a Plan, is entirely empirical and despite the difficulties also arise, this approach dramatically increases the chances of success in their correct and full implementation, which carries a bonus for improvement in the principles of economy, efficiency, legality and transparency and does not know the Spanish public administration throughout its history.

Keywords:e-Government- Government -Document Management Plan–Spain


RESUMEN: No hay nada más necesario para la administración pública moderna que implantar la administración electrónica. En este sentido y como se demuestra en el presente trabajo, el mayor problema que se presenta no es la ejecución en sí –económica, jurídica, técnica, organizativa- de un proyecto de estas características, sino la propia concepción del término, entendiendo toda su amplitud y, sobre todo, que se trata de un medio para lograr un fin –mejorar la administración- y no de un fin en sí mismo. Dentro de un proceso que desde luego es eminentemente práctico, si no se teoriza previamente, si no se comprende en toda su amplitud desde el punto de vista técnico y aún filosófico, su ciega ejecución puede estar repleta de errores y resistencias, incluso partiendo de la buena fe de todos los actores implicados, actitud que no siempre se da. A partir de ahí, tras una buena concepción – debidamente divulgada, explicada y participada- , el proyecto, articulado técnicamente a través de un Plan, es totalmente empírico y a pesar de las dificultades que igualmente puedan surgir, aquel planteamiento aumenta extraordinariamente las posibilidades de éxito en su correcta y total implantación, la cual conlleva un plus de mejora en los principios de economía, eficiencia, legalidad y transparencia como no ha conocido la administración pública española en toda su Historia.


Leer más ...
martes, 17 de septiembre de 2013

Arxivers de trinxera sota foc creuat




Gestió de documents versus memòria històrica: 

arxivers de trinxera sota foc creuat


Lluís Esteve Casellas és, sens dubte, uns dels arxivers més actius i amb idees més clares a Catalunya, Espanya i també en el context internacional. Ell s’encarregarà de fer-nos baixar a la dura terra dels arxius nostres de cada dia, però també de plantejar alternatives viables per al futur de la professió. No fa molt, va moure un ample i interessant debat, a la plataforma Arxifòrum, en afirmar que els arxius històrics no tenien futur. Ací teniu el resum del seua intervenció, tal com el veureu a la Revista d’Arxius.


Resum:

L'autor mostra, des d'un punt de vista crític, algunes reflexions sobre el futur dels arxius històrics en un curt i mig termini. En la seva opinió, no és possible resoldre els problemes de la preservació digital dels registres i la difusió de metodologies i pràctiques antigues. A més, el context actual obliga als professionals a focalitzar la seva atenció principalment en l'administració de registres, ja que és l'única manera de garantir el futur dels arxius històrics i també per reforçar l'actuació professional en les organitzacions.

Alguns aspectes importants per al futur dels arxius històrics són la qualitat de les dades de descripció d'arxius en els sistemes de negoci, les estratègies per conservar els registres en bases de dades dels sistemes i la participació de les organitzacions en projectes de dades obertes. Per tant, la solució a aquests aspectes és possible només amb l'èxit de les polítiques de gestió de registres en l'organització i la cooperació entre les diverses institucions i professionals.



Abstract:

The author shows, from a critical view, some reflections about the future of historical archives in a short and middle term. In his opinion, it is not possible to resolve the difficulties of digital records preservation and dissemination with old methodologies and practices. In addition, the current context obliges professionals to focalize their attention mainly on the Records Management, as the only way to guarantee the future of historical archives and also to reinforce the professional role in the organizations.


Some important aspects for the future of historical archives are data quality of archival description in the business systems, the strategies to preserve records in databases systems and the participation of organizations in Open Data projects. Thus, the solution to these aspects is possible only with the success of Records Management policies in the organization and the cooperation between several institutions and professionals.



Resumen:

El autor muestra, desde un punto de vista crítico, algunas reflexiones sobre el futuro de los archivos históricos en un cortoy mediano plazo. En su opinión, no es posible resolver los problemasde la preservación digital de los registrosy la difusión de metodologías y prácticas antiguas. Además, el contexto actual obliga a los profesionales a focalizar su atención principalmente en la administración de registros, ya que es la única manera de garantizar el futuro de los archivos históricos y también de reforzar la actuación profesionalen las organizaciones.

Algunos aspectos importantes para el futuro de los archivos históricos son la calidad de los datos de descripción de archivos en los sistemas de negocio, las estrategias para conservar los registros en bases de datos de los sistemas y la participación de las organizaciones en proyectos de datosabiertos. Por tanto, la solución a estos aspectos es posible sólo con el éxito de las políticas de gestión de registros en la organización y la cooperación entre las diversas instituciones y profesionales.

Imatge de Lluís Esteve Casellas: anroart.com


Leer más ...

Traductor

Etiquetes

administración electrónica (9) administración local (5) administración pública (8) adquisiciones (1) Alfred Mari Martí (1) almacenamiento masivo (3) Antena3Televisión (1) aplicaciones informaticas (1) archivística (5) archivo (7) Archivo Diocesano de Valencia (1) archivo RTVV (2) Archivo Secreto Vaticano (2) archivo televisión (4) archivos audiovisuales (5) archivos fotográficos (2) archivos históricos (5) Archivos parroquiales (1) Asociación de la Prensa de Madrid (1) asociaciones de archiveros (7) Atresmedia (1) buen gobierno (2) cambio cultural (2) cintas datos (1) cintas vídeo (1) comunicación (2) conservación imágenes (1) conservación patrimonio documental (1) cursos (1) custodia (1) datos abiertos (2) difusión (4) digitalización (6) digitalización de documentos (3) diputaciones provinciales (1) documentación digital (5) documentación fotográfica (2) documento (1) edición gráfica (1) educación (1) empresas (3) España (2) expediente electrónico (2) flujo archivo (1) fondo audiovisual (1) fotografía (2) Francisco Sanchis Moreno (1) Fundación Vicente Ferrer (1) Gandía (1) gestión de documentos (5) gestión fotográfica (2) historia de los archivos (1) imágenes digitales (1) internet (1) interoperabilidad (3) InterPARES (2) investigación (1) Los Borja (1) luciana duranti (1) memoria (1) memoria histórica (5) Modernización administrativa (3) normas ISO (2) nuevas tecnologías (2) ONG (1) ONGD (1) organización (1) país valenciano (1) PARADIS (1) patrimonio audiovisual (1) periodistas (1) política archivística (2) postmodernismo (1) preservación digital (4) publicaciones (2) Ramon Alberch Fugueras (1) Remedios Antequera (1) servicios en línea (1) signatura electrónica (1) tecnología (2) tecnologías digitales (1) televisión (1) Televisión local (2) Tercer Sector (1) TIC (1) transparencia (5)

Localització

Twitter

Con la tecnología de Blogger.