Les Jornades

Les Jornades. VII Jornades d'Arxius de l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents Valencians.

Organització i col•laboradors

Entitats que han participat en la realització de les VII Jornades.

L'Associació

Visita la nostra web per a més informació.


viernes, 8 de abril de 2016

"FES CULTURA" I ELS DOS CORS DELS ARXIUS

Sembla que la vessant cultural de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana va posant-se les piles per encetar un programa amb un cert nivell d’ambició. Tanmateix, sembla igualment evident, no se sap ben bé on col·locar els arxius, com integrar-los en un discurs coherent.



Hem vist que sí s’han tingut en compte alguns dels suggeriments que vam presentar des de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians. Tanmateix, ja sabeu: els arxius ens trobem en bona mesura invisibilitzats (sovint confosos amb les bilioteques, fins i tot per a ‘gent de cultura’); minimitzats pels informàtics davant la ‘màgia’ de la digitalització i les bases de dades; o un tant al corredor de fons de la gestió documental que porten juristes i administratius.



Sí, els arxivers tenim l’ànima partida entre el cor ‘cultural’, patrimonial, identitari, històric o nostàlgic, i l’altre cor de gestors i futur guardians de l’esvarosa matèria digital.







No estan malament algunes de les bones intencions de la nova conselleria, però cal que la participació dels arxius no siga un pegat que posar perquè estan ahí, irremeiablement (les competències de la conselleria en aquest tema són plenes; pleníssimes); sinó com a un element integrat en el conjunt de la política cultural i administrativa de la Generalitat.

S’ha notat a faltar la paraula ‘arxiu’ en els discursos de presentació de FES CULTURA. Potser en part perquè la realitat dels arxius és sovint ‘amagable’ i poc amable. Davant, però, tots tenim el repte de rescatar-los, fer-los visibles i útils: integrar-los a les noves polítiques culturals com un recurs patrimonial i informatiu important i enllaçar-los sense els traumes habituals a les herències recents que no sabem ben bé com rebre i organitzar (només cal citar l’introbable i inconsultable arxiu administratiu de Canal 9 o el del Banc de València; o del mateix port de València, i tutti quanti)

Fent memòria, fent identitat, els arxius ens trobem en una posició i un lloc estratègic per a aportar els materials necessaris per a una creació de discursos i de complicitats: amb cada ciutat i cada col·lectiu i amb el conjunt del país; tot això amb fiabilitat informativa i documental. Al temps, també, hem de fer de pont amb una nova administració i una nova cultura digital que, de manera extremament volàtil, es transforma i ens transforma dia a dia. El nostre paper és el de garantir una selecció documental racional i posar les pasarel·les entre un present accelerat i un passat que és el que ens ha fet com som ara.

Som clau per a una vertebració del territori a través d’una xarxa de centres de memòria i alhora som clau per portar el present a les generacions futures d’una forma racional i econòmica (i no traumàtica, com fins ara).


Foto del Conseller Vicent Marzá presentant la campanya Fes Cultura: www.lavanguardia.com
Imatge de l'arca de les tres claus per a arxius: gruparxiverslleida.wordpress.com

Leer más ...
viernes, 13 de noviembre de 2015

CRÓNICA DE UNA JORNADA INAUGURAL

Por Francisco Sanchis Moreno.
Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació Provincial de València.

La jornada inicial del Diploma en Gestión y Preservación de Documentos Electrónicos tuvo tres partes diferenciadas. La primera correspondió a la inauguración oficial por parte de los representantes de la Universitat de Valencia y de la sede de Gandia, junto con el presidente de la Associació d’Arxivers Valencians. Una segunda estuvo compuesta por las conferencias de dos figuras consagradas de la Archivística española y finalmente se desarrolló una mesa redonda en la que se trató la situación y retos de los archivos valencianos.

La intervención de Ramón Alberch podríamos definirla como metodológica y complementaria de la de Alfred Mauri, que podría calificarse de conceptual. R. Alberch defendió que el proyecto del Sistema de Gestión de Documentos (SGD) debe estar integrado dentro de las políticas corporativas y debe ser la plasmación de un modelo que es el que deseamos para nuestra organización. Es por ello que el SGD es de carácter transversal a la organización e interdisciplinar y por tanto debe contar con la participación de la alta dirección, responsables tecnológicos, de los servicios jurídicos, de organización, formación… y como no del archivo.

Para asegurar el éxito del proceso es necesario elaborar un plan director que incluya los diferentes protocolos más específicos que aborden la problemática en todas sus facetas, desde la Política de Gestión Documental, hasta el modelo de digitalización, pasando por el de firma electrónica, preservación digital… Todos ellos deben encajar como en un puzzle para que el resultado final sea el perseguido.

La conferencia de Alfred Maurí se centró en los conceptos básicos que deben manejarse a la hora de adentrarnos en el mundo de la documentación, haciendo hincapié en aquellas diferencias que trae consigo la era digital. Así se trataron cuestiones tan primordiales como las diferencias entre documentación electrónica y digital, los componentes del documento, la aportación de la digitalización de documentos analógicos, el documento de archivo y el documento digital de archivo el aporte del contexto y las exigencias y requerimientos. Después de esta visión general el ponente abrió el campo a la participación mediante el uso de las ontologías a la recuperación de conocimiento como consecuencia de la combinación de datos dispersos que nos permiten las nuevas tecnologías finalizando así su exposición con una visión de lo que puede ofrecer el archivo a futuros investigadores.


La mesa redonda nos condujo de la teoría a la realidad de nuestras instituciones y de nuestros centros. Los diferentes ponentes defendieron la necesidad de conseguir que se cumpla nuestra legislación para que haya un cierto tejido de profesionales que permita llevar a cabo una política archivística de mínimos. También todos los participantes se mostraron a favor de la especialización profesional de los archiveros y de la conveniencia de desdoblar las plazas de archiveros-bibliotecarios. Otras de las ideas expuestas fueron la importancia de una buena labor de márquetin para acercar los archivos a los políticos, al personal administrativo y a la sociedad en general, la plausible puesta en marcha de procesos de colaboración entre instituciones y en el seno de las mismas para aprovechar las sinergias y esfuerzos, etc.

En fin, fue una productiva mañana y un avance de un diploma que promete ser muy fructífero para los archiveros valencianos.


Leer más ...
jueves, 15 de octubre de 2015

BONES PRÀCTIQUES I FUTUR (TAMBÉ DELS ARXIUS)


Aquest 14 d'octubre de 2015, al teatre Principal de València, els actuals responsables del govern valencià en matèria de cultura havíen citat un gavell d'agents productors i gestors de cultura; sobretot aquells que hom sol nomenar 'gestors culturals' (antigament animadors).

Hi eren al capdavant el Conseller Vicent Marzà, el secretari autonòmic Albert Girona i la Directora General Carmen Amoraga. Tots dos primers de Compromís, parlant en valencià i de País Valencià i la darrera, del PSOE, parlant en castellà i de Comunitat Valenciana. Entre els convidats hi érem alguns membres de l'AAV.

Certament, la idea global que ens presentaven és oportuna. Bàsicament, vaig entendre, hom tracta de tenir una bona praxi de la gestió cultural amb una base ètica i amb criteris de professionalitat, d'eficiència i de planificació del futur, tot construint un discurs de país i incidint en el seu PIB.

Un bon inici, sens dubte. Lloable. Tanmateix, crec, hi ha el problema de la ubicació dels arxius en aquest projecte. 'Curiosament', si bé són els arxius els qui millor reflecteixen el discurs real en l'exercici del poder (no solament el de les proclames -que també- sinó el de la gestió efectiva) sembla que no hi ha massa consciència d'això. Semblava deduir-se, de l'acte, que als arxius no els afectaven els [nous] codis de bones pràctiques.


Contrariament al que pot pensar-se, un codi de bones practiques en materia d'arxius i gestió de documents forma part de l'ADN d'una administració pública "transparent". Sense les bones pràctiques actuals en materia de gestió de documents no hi haurà "memoria del passat en el futur".

Francament, crec, els arxius tenim molt a dir en la creació o recreació d'una narrativa diferent sobre la història llunyana i recent d'un País Valencià en positiu; però també en l'exercici de la famosa transparència (ja practicada, 'avant la lettre', entre nosaltres) i en la bona gestió de les institucions i de les empreses.

Convidem els nous responsables a aprofitar i integrar els arxius en els seu discurs (amb Foucault i Derrida, o sense) i, sobretot, a l'emergència d'uns bons sistemes de gestió documental que haurien de ser la columna vertebral de l'anhelada administració diàfana, eficaç i participativa que tots desitgem.


Antic Arxiu Històric a l'Ajuntament de València.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_de_Val%C3%A8ncia
Leer más ...
lunes, 27 de julio de 2015

IN MEMORIAM REMEDIOS ANTEQUERA

Por Francisco Sanchis Moreno,
Técnico de Archivos.
Diputación Provincial de Valencia.




Maria Remedios Antequera Borredá (1959-2015) nos ha dejado físicamente, pero también nos ha legado una importante huella en el mundo archivístico. Como la mayoría de profesionales de su generación procedía del ámbito de la Historia, pero tras su licenciatura en la Universidad de Valencia pronto se vio influenciada por la atracción del archivo. 

Su carrera profesional comenzó en los archivos históricos, como la mayoría de los que iniciamos en la Archivística, pues pocos de nosotros pensamos en esos momentos iniciales que un archivo administrativo fuera nuestro lugar ideal de trabajo. Pero, muy pronto, su contratación en 1986 como Técnico Superior de Archivos en la Conselleria de Agricultura y Pesca iba a marcar el desarrollo de su carrera. Aquí encontró su espacio profesional y su tarea de conservar la memoria de gestión de la institución, pero también desde aquí se involucró en la defensa de los derechos de los ciudadanos en su relación con esa Conselleria, en la mejora de los procesos de gestión administrativa en la misma y en determinar el contexto que explicase la interacción entre los ciudadanos y este órgano de gobierno y gestión. En 1990 superó las correspondientes pruebas selectivas y, finalmente, en el 2002 alcanzó la jefatura de sección.

Su infatigable trabajo en el archivo central de esta Conselleria se plasmó en la creación de auténticos depósitos de archivo en las tres provincias de nuestra Comunidad, con los que dio servicio a las Direcciones Territoriales. Para ello aprovechó las instalaciones comarcales de su institución. Pero más allá de las actuaciones materiales, de su labor en el archivo administrativo y de la concepción del mismo que tenía, da cuenta un breve artículo que escribió: “Archivos administrativos. Buscando su lugar en la Sociedad de las Tecnologías de la Información”. Este fue uno de los primeros escritos que en España planteaba la cuestión del papel de las TICs (Tecnologías de la Información y la Comunicación) en este tipo de archivos. En paralelo defendía los planteamientos del ciclo vital y la obligatoria intervención de los archiveros en el proceso de creación de los documentos. También hablaba de la necesaria basculación de la profesión hacía cuestiones de gestión y no sólo históricas, lo que le llevaba a defender que, en determinados ámbitos, la dependencia de los archivos administrativos de las áreas de Cultura suponía un lastre para un buen posicionamiento de estos dentro de las instituciones.

 Cierto es que Remedios Antequera no fue la única que defendía estas ideas, pero sí fue de ese grupo de archiveros pioneros en el énfasis que requería la gestión documental en la práctica archivística en nuestro territorio. También vio con claridad el cambio de paradigma y de enfoque que requería nuestra disciplina, para mejorar su objeto de crear una memoria social más próxima a la realidad. Fue una convencida seguidora de la corriente posmodernista al defender principios como que el documento y su contenido tenían un valor secundario frente al conocimiento del contexto de creación, descripción y utilización.

Muchas serían las facetas que podrían comentarse, pues tantos años de dedicación profesional permiten múltiples actuaciones e incursiones en terrenos novedosos. Ejemplo de ello fueron su interés y práctica en la valoración documental, el diseño del expediente administrativo único, que reunía todos los originales en determinados procedimientos independientemente de los flujos y procesos de trabajo; el valor que representaba el mapa o inventario de series para ciertas actuaciones de gestión, el paso de procedimientos diseñados sobre soporte papel al mundo de la e-Administración…

Toda esta inquietud profesional no podía limitarse a la actividad en su puesto de trabajo y por ello participó en la creación de la Associació d’Arxivers Valencians en 1999. Desde entonces quedó vinculada a la misma, donde ejerció diversos cargos en sus directivas y entre ellas la presidencia entre 2008 y 2011. Sus esfuerzos en el seno de la misma se encaminaron a la consecución de un doble objetivo: mejorar la formación de los profesionales y conseguir el reconocimiento de nuestra profesión. En paralelo luchó, junto con el resto de las sucesivas juntas directivas, por situar a Valencia y a sus profesionales en el panorama archivístico nacional. Fruto de este esfuerzo fue la integración en la Coordinadora de Asociaciones de Archiveros, el impulso de la Revista d’Arxius y de una serie de congresos que permitieron la llegada a nuestra tierras de algunos de los mejores profesionales nacionales e internacionales. Uno de los hitos conseguidos, que puede ser una buena muestra de todo lo señalado, fue la presentación en Madrid, concretamente en la sede del Archivo Histórico Nacional, del monográfico de la Revista d’Arxius sobre el tema de las competencias profesionales, acompañada entre otros por el subdirector de Archivos Estatales. Todo ello quedaba enmarcado en los múltiples esfuerzos que por aquel entonces se llevaban para conseguir unos planes de estudios más adecuados a la práctica profesional.


No quisiera acabar estas lineas sin mencionar otra muestra de su curiosidad profesional y de su espíritu de contribución. Este carácter le llevó a participar con Arxivers Sense Fronteres en el proyecto que desarrollaba en los campamentos de refugiados saharauis en Tinduf (Argelia). Allí colaboró en un curso de archivística básica para las personas destinadas a atender la documentación de la República Árabe Saharahui Democrática (RASD). Esta colaboración docente no era más que una extensión de su actividad en este campo, puesto que se dedicó durante años y en diversas Administraciones Públicas e instituciones privadas a la formación en conceptos y prácticas básicas de gestión archivística a personal no archivero. Cursos de este tipo impartió durante años en la Generalitat Valencia, Diputación de Valencia, Escuela de Negocios Luis Vives, etc. Esta orientación formativa coincidía con sus tareas en el Archivo Central de la Consellería y en su reivindicación constante del papel del archivo en la organización administrativa.

Descansa en paz y permanece en nuestro recuerdo



Foto de Remedios Antequera signant un conveni amb l'Ajuntament de Gandia, extreta de saforguia.com. Les altres són de l'AAV.

Leer más ...
viernes, 19 de junio de 2015

QUÈ PASSARÀ AMB ELS ARXIUS JUDICIALS?

El passat dia 17 de juny, a Alcoi, ens reunírem un bon grapat d'arxivers, investigadors, i algun jurista, per tal de fer balanç de l'estat dels arxius judicials i plantejar algunes alternatives de cara al futur proper.

Crec que es va posar en evidència que quan la documentació judicial 'cau' en les nostres mans (municipals o provincials, a l'Arxiu del Regne o a l'Arxiu Històric de la CV) aquesta es conserva bé, es descriu i es fa accessible. Es va demostrar a bastament en els casos exposats de Dénia i Alcoi, però també és palés en molts altres àmbits de ciutats mitjanes, com ara Ontinyent, o ens arxius municipals menuts.

La visió que va donar el president de la Junta d'Expurg de documents judicials de la Generalitat Valenciana va voler ser optimista. És cert que la Junta d'Expurg que presideix el magistrat Manuel Pons és més operativa que no les anteriors. Tot i això, no deixa de ser significatiu que aquesta Junta siga l'únic organisme existent en el món dels arxius judicials valencians, com si elements com són la conservació, la descripció i l'accessibilitat dels fons no importés més enllà (i més ençà) de la pròpia administració judicial.


Van haver de venir arxivers judicials d'altres territoris d'Espanya (Núria Carreras i Ramon Saball) per constatar que aquesta 'espècie' existeix i que, si bé els problemas de l'administració judicial no es resolen en un dia ni en dos, sí es pot avançar en aqueixa línea de forma substantiva

L'experiència pràctica i vital que van descriure els investigadors  (Antoni Calzado, Ángel Beneito i Josep Ramon Valero) va ser altament il·lustrativa i significativa. A més a més, ho van fer molt bé. Es notava que eren professors i es veia com havien 'patit' per arribar a unes fonts que, sembla, es resisteixen a ser consultades en la pràctica, malgrat tota la legislació emesa en les darreres dècades i la mateixa Llei de Memoria Històrica.


En tot cas, des de la nostra Associació, no deixarem passar un minut per plantejar a la nova administració de la Generalitat Valenciana les nombroses assignatures que hem d'aprovar en materia de documentació judicial. Haurem de passar del desastre i els plors a l'acció pràctica.

Foto de documentació desorganitzada: www.farodevigo.es

Destrucció d'arxius judicials:
fotonoticia_20141230170129_800.jpg

Darrera imatge: Arxiu Històric de la Comunitat Valenciana
Leer más ...
sábado, 6 de junio de 2015

3 ARXIVERES, 3 PROVÍNCIES

Ahir vam tenir ocasió d'escoltar, per primera vegada en un acte, les veus de les tres directores dels arxius de les tres diputacions valencianes (Castelló, Alacant i València). Era un ocasió especial i única, tot i que els organitzadors, preocupats per la seua pròpia imatge, no van aprofitar l'oportunitat per donar una perspetiva ampla, territorial, municipalista; ço és, no van propiciar la discussió d'una, o diverses, polítiques d'arxius.

Les exposicions van servir per constatar que l'única diputació que ha tingut i té una política d'arxius és la d'Alacant. La de Castelló va encaminant-se. L'arxivera, recent, té projectes i capacitat. La de València, la més poderosa, en teoria, ni se li coneix ni se li espera. Per si això fora poc, ni tan sols les tècniques de maquillatge van funcionar.

Em va cridar poderossíssimament l'atenció el fet que la Diputació d'Alacant ha tingut i té una vocació clara d'ajuntament d'ajuntaments, fins i tot de fer-ne de pare i de mare. Un tendència que no se li ha notat a les altres diputacions, ni tampoc a la pròpia Generalitat.

Maria Jesús Gimeno, directora de l'Arxiu de la Diputació de Castelló sí va insistir, això sí, en un tema important: treballar de cara a dins de la pròpia organització per deixar de ser uns extraterrestres, 'punkies' o poetes del passat



Tot plegat, la III Jornada d'Arxius del segle XXI 'Obrint portes' va ser remarcable pel seu plantejament i, sobretot, per la participació plural, destacable i arrelada al medi dels arxivers municipals. Potser els qui, avui, constitueixen la columna vertebral i més innovadora dels arxius valencians.

1.- Rosa Seser explicant el contingut d'una de les moltes exposicions que ha organitzat, a Dénia.
historiadenia.wordpress.com

2.- Imatge de Maria Ángeles Martínez Micó, arxivera de la Diputació alacnatina, també fent didàctica amb una de les exposicions que ha organitzat. www.diarioinformacion.com
Leer más ...
martes, 19 de mayo de 2015

ELS ARXIUS AUDIOVISUALS PERSONALS

El curs Com gestionar el teu arxiu audiovisual personal: catalogació i descripció se’ns presenta com una formació per gestionar els nostres fons personals domèstics, és a dir, les nostres fotografies de lleure i familiars, però la veritat és que la seva funcionalitat va molt més enllà d’aquest carácter privat. Qualsevol institució genera un seguit de documentació audiovisual procedent/conseqüent de la seva pròpia activitat i la seva gestió, a banda de facilitar diferents processos relacionats, acaba resultant una obligació inherent a la tasca de l’arxiver-documentalista.
 
Sovint, el tractament  d’aquesta documentació interna és superficial i la tecnologia emprada es basa en fulls de càlcul o senzilles bases de dades relacionals poc àgils, no gaire adaptables i gens amigables.

Per exemple, el departament de Documentació de la Filmoteca de Catalunya gestiona mensualment al voltant de 150 fotografies entre imatges cedides per distribuïdores o de les digitalitzacions obtingudes dels nostres fons només per elaborar el programa en paper i web de cada mes. A banda cal sumar uns 30 fragments seleccionats de pel·lícules i que serveixen per difondre la programació entre els nostres espectadors. Les necessitats de cada departament no sempre són simultànies, i per tant una gestió adequada d’aquesta documentació ens estalvia una futura repetició processos (on hi ha tercers agents implicats), castigar els nostres fons en repetits processos de digitalització o haver d’escollir novament quin fragment de 30 segons és prou representatiu per il·lustrar la nostra sessió. En definitiva, sense dir res que no sabem, la gestió correcta de la nostra documentació ens estalvia temps i juga a favor de la conservació dels nostres fons. 


Podien la Isabel Borruel i la Patricia Wert proporcionar-nos unes pautes i facilitar-nos unes eines que ens permetessin gestionar tot això d’una manera gratuïta i gens enrevessada? La resposta, per increïble que pugui semblar, és sí, van poder.
 
Per a dur-ho a terme, el curs està estructurat en dos grans blocs, el primer el podem considerar més teòric i el segona és eminentment pràctic.

El curs comença amb un estat de la qüestió general de la matèria arxivística, un anàlisi de la legislació vigent i unes pautes bàsiques de conservació i gestió. Un cop aquesta introducció, ambdues ponents s’encarreguen d’endinsar-nos en els principals documents audiovisuals disponibles en qualsevol arxiu indistintament de la seva especialització com són la fotografia, l’àudio i el vídeo. El seu suport és indiferent però sempre i quan tingui una imatge digital relacionada en qualsevol dels seus estàndards corresponents (un vidre fotogràfic digitalitzat en format tif, un vinil traspassat a mp3 o un trànsfer digital d’una cinta de VHS en mpeg, per exemple).

La fotografia és el primer dels suports tractats, tot iniciant-se amb un seguit d’instruccions per facilitar la seva ordenació i nomenament, continua amb una petita descripció de les diferents eines de retoc fotogràfic disponibles al mercat, els paràmetres de la descripció fotogràfica, els punts bàsics de com gestionar els seus drets d’autoria i finalitzant amb un llistat de fototeques i arxius fotogràfics gratuïts disponibles online.

Els arxius de so són els següents protagonistes, i aquí s’il·lustra el procés de catalogació dels diferents tipus existents (música, paraula, efectes...) i els recursos disponibles, com també els principals organitzadors i catalogadors musicals que podem trobar en l’actualitat.
Els tercers en discòrdia són els arxius de vídeo; les ponents ens faciliten unes pautes bàsiques de catalogació, minutatge i indexació com també les bases necessàries per a la descripció de la imatge en moviment (tipus d’enquadrament, moviments de càmera...) com un llistat de recursos informatius, legislatius i documentals audiovisuals disponibles actualment.

Tots aquests coneixements són impartits mitjançant petites pràctiques que faciliten la seva assimilació i agilitzen les explicacions tot permetent-nos un coneixement empíric pel desenvolupament d’aquestes tasques.
 
 
 
El segon gran bloc s’encarrega de la part més pràctica del curs. Un cop assimilats els diferents conceptes dels diversos suports documentals (àudio, vídeo i fotogràfic), les ponents mostren un seguit d’eines i programes i el seu funcionament d’una manera molt acurada i explícita tot permetent fer-nos una idea de quines són les possibilitats i els processos a seguir per dur a terme la part més tecnològica de la gestió i la que finalment més interactuarà entre nosaltres i els documents. La disposició de les ponents a buscar solucions tecnològiques als nostres dubtes pràctics finalitza els darrers instants del curs.

Per finalitzar també vull destacar, si se’m permet la frivolitat, l’entorn inigualable on es van impartir les sessions, el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí, un espai amb la capacitat de transportar-te per diferents èpoques de la història, i al ben mig de València.
 

Manu Vega. Departament de Documentació de la Filmoteca de Catalunya


Fotos : Manu Vega i Palau de marqués de Dos Aigües: cuina: www.jdiezarnal.com
Leer más ...

Cercar

Cargando...

Traductor

Etiquetes

administración electrónica (9) administración local (5) administración pública (8) adquisiciones (1) Alfred Mari Martí (1) almacenamiento masivo (3) Antena3Televisión (1) aplicaciones informaticas (1) archivística (5) archivo (7) Archivo Diocesano de Valencia (1) archivo RTVV (2) Archivo Secreto Vaticano (2) archivo televisión (4) archivos audiovisuales (5) archivos fotográficos (2) archivos históricos (5) Archivos parroquiales (1) Asociación de la Prensa de Madrid (1) asociaciones de archiveros (7) Atresmedia (1) buen gobierno (2) cambio cultural (2) cintas datos (1) cintas vídeo (1) comunicación (2) conservación imágenes (1) conservación patrimonio documental (1) cursos (1) custodia (1) datos abiertos (2) difusión (4) digitalización (6) digitalización de documentos (3) diputaciones provinciales (1) documentación digital (5) documentación fotográfica (2) documento (1) edición gráfica (1) educación (1) empresas (3) España (2) expediente electrónico (2) flujo archivo (1) fondo audiovisual (1) fotografía (2) Francisco Sanchis Moreno (1) Fundación Vicente Ferrer (1) Gandía (1) gestión de documentos (5) gestión fotográfica (2) historia de los archivos (1) imágenes digitales (1) internet (1) interoperabilidad (3) InterPARES (2) investigación (1) Los Borja (1) luciana duranti (1) memoria (1) memoria histórica (5) Modernización administrativa (3) normas ISO (2) nuevas tecnologías (2) ONG (1) ONGD (1) organización (1) país valenciano (1) PARADIS (1) patrimonio audiovisual (1) periodistas (1) política archivística (2) postmodernismo (1) preservación digital (4) publicaciones (2) Ramon Alberch Fugueras (1) Remedios Antequera (1) servicios en línea (1) signatura electrónica (1) tecnología (2) tecnologías digitales (1) televisión (1) Televisión local (2) Tercer Sector (1) TIC (1) transparencia (5)

Localització

Twitter

Con la tecnología de Blogger.