sábado, 6 de septiembre de 2014
ARXIUS I REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA
Se’n parla molt, darrerament, de la necessitat de ‘regenerar’ la
democràcia; de transparència; de egovernment
o bon govern digital. Tanmateix, això és del tot incompatible amb l’abandó
dels arxius, amb la seua mala gestió o, per suposat, amb la seua destrucció
indiscriminada. La informació i el dret d’accés als documents són clau de volta d’una societat democràtica que es tinga com a tal. Tot i això, sembla que les
coses no van per un control de la informació per part de professionals
(arxivers i tècnics de l’administració) sinó més aviat per un control
directament polític, amb la qual cosa topem amb la gran pedra que no vol
moure’s (en tot cas, fer com si es mogués, a la manera lampedusiana).
Només hi posaré tres exemples. En primer lloc una llei de transparència i
bon govern en la que els professionals dels documents pinten ben poc, per no
dir res (BOE de 10-12-2013, llei 19/2013, art. 36); (2) uns arxius judicials
deixats a la seua sort en la que no se sap del futur (ni del present) de les
informacions més sensibles. O (3) un arxiu administratiu de Canal 9 (de colp
esdevingut històric) del qual no se sap res i en el qual, que sapiguem, no hi
ha cap professional dels arxius treballant-hi.
Tot plegat, des de la nostra professió l’únic que demanem és, bàsicament,
un tractament adequat dels documents en actiu i patrimonials (una transició no
traumàtica cap a una història no censurada) i un compliment de les lleis.
No serem nosaltres, de cap manera, els qui ferim el dret a la intimitat o
transgredim una discreció raonable dels assumptes en tramitació. És la nostra
missió servir les organitzacions de què formem part. Però voldríem, això sí,
contribuir a una major fiabilitat de la gestió pública, pas indefugible vers la
tan cantada regeneració o renovació d’una democràcia posada en qüestió.
Primera i tercera il·lustracions: El Roto.