Les Jornades

Les Jornades. VII Jornades d'Arxius de l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents Valencians.

Organització i col•laboradors

Entitats que han participat en la realització de les VII Jornades.

L'Associació

Visita la nostra web per a més informació.


martes, 24 de junio de 2014

LA COORDINADORA ESTATAL D'ARXIVERS (CAA) ES PRONUNCIA SOBRE ELS ARXIUS DE TELEVISIÓ

El gran desastre que ha significat el mal ús i el tancament final de RTVV té una vessant arxivística innegable sobre la qual cal actuar. Caldria aprendre la lliçó i que, si més no, la gestió dels documents de les televisions siga la correcta. No solament dels documents audiovisuals, que están en la boca de molts, sinó de TOTS els documents que generen les empreses amb l'envergadura i projecció que tenen les televisions.
 
Vegeu el manifest aprovat per la Coordinadora d'Associacions d'Arxivers ámb ocasió del Dia Internacional del Arxius.

http://www.archiveros.net/2014/06/09/manifiesto-por-los-archivos-de-tv/

Leer más ...
miércoles, 11 de junio de 2014

ARXIUS COM A ARMA LLANCÍVOLA

Aquests darrers dies s'estan multiplicant les notícies sobre el trasllat dels documents que conserva l'Institut d'Estudis Borgians des de València a Barcelona. Unes noves altament polititzades per les diferències de concepció i l'enemistat declarada entre el Partit Popular de València, en el govern de la Generalitat, i Acció Cultural del País Valencià. Des de la nostra professió d'arxivers i gestors de documents voldríem fer algunes consideracions sobre els temes tractats i intentar portar la discussió a un terreny més racional.

D'entrada, és precís dir que no estem parlant d'un arxiu pròpiament dit: en realitat són documents digitalitzats gràcies a un conveni signat l’any 2002 i que formen part de l'Arxiu Secret Vaticà (Archivum Secretum Apostolicum Vaticanum) a Roma. Aquests s’han anat arreplegant amb l’objectiu de “documentar arxivísticament l’evolució de la família Borja des del segle XIII al XVI” i la publicació del Diplomatari Borja, segons s’expressa a la declaració d’intencions que compartiren diverses institucions l’any 2000. 

Així doncs, no va a traslladar-se cap arxiu de València a Barcelona sinó una reproducció digital dels documents pertanyents als papats de Calixte III i Alexandre VI. Els originals romanen, com és lògic, a Roma.


És aquest el major problema per als arxius valencians? No.

Una altra qüestió és que l'Institut d'Estudis Borgians, auspiciat per Eliseu Climent, no haja pogut rendibilitzar el gran guany que va significar la reproducció d'un nombre important de documents fins aleshores de difícil accés. Malauradament, aquest institut no ha trobat resposta en les institucions valencianes a l'hora de promoure i fer viables un seguit d'investigacions que aquests documents permetrien. És un problema comú a molts investigadors i entitats que topen amb la incomprensió i les mancances pressupostàries.

Tanmateix, suum cuique: a cadascú el que li correspon. Aquest és un problema d'investigació, no d'arxiu. En ell la Universitat hauria de dir alguna cosa. I si és un problema d'arxius, que compte amb el criteri dels arxivers i que no els confonga amb els historiadors.

D'altra banda, el govern valencià no hauria de parlar d'arxius únicament a la contra, com a reacció davant de problemas de gestió i/o identitaris. No és qüestió que ens recordem de Santa Bárbara quan trona. És realment trist que els grans arxius de la nostra comunitat es troben en un estat de funcionament gens envejable; que moltes conselleries de la Generalitat manquen de servei d'arxiu i d'arxivers. Que el nostre port, el primer del Mediterrani, no tinga cap professional al front del seu fons documental,  com tampoc no l'ha tingut ni el té una empresa pública amb més de 1500 treballadors, com era Canal 9. I així podríem fer una llarga llista. Ací és on deuríem avançar: en l'atenció quotidiana, normal i lògica del nostre patrimoni documental, històric i de gestió, sense haver d'esperar a una polèmica farcida de fal·làcies i de teatre polític per fer pronunciaments que es quedaran, d'ací a pocs dies, en mera lletra d'hemeroteca i no en actuacions útils per al futur del nostre patrimoni documental.

Els arxius no haurien de ser un arma llancívola en mans d'uns o uns altres sinó uns centres documentals amb els mitjans adients i amb els professionals qualificats que puguen donar el servei necessari i exigible a la ciutadania  i a la comunitat científica. És ací, i no en un altre lloc, on rau el problema real.


La lliçó que hem de traure és que aquesta mena de polèmiques poden ser positives si suposen una major atenció real cap als arxius i una millora de la seua accessibilitat i rendibilitat; però és negativa si el que estem fent, tots, és pur teatre. Manifestacions i esquinçaments de vestimentes que no porten enlloc, que no van a suposar una millora real en l'atenció dels arxius i del patrimoni arxivístic-documental que, aquest sí (i no l'Arxiu Vaticà, amb el qui es pot acordar el que siga) està sota la responsabilitat i plenes competències de la Generalitat i de les organitzacions de la nostra comunitat.

Imatges: Arxiu Històric de la Comunitat Valenciana (Generalitat Valenciana) i Arxiu Secret del Vaticà (ww.elperiodico.cat)
Leer más ...
domingo, 1 de junio de 2014

ARXIUS D'EMPRESA O ARXIVERS A L'EMPRESA?

Fa uns dies, a Barcelona, l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya feia un balanç de la desoladora situació de la nostra professió. En ella (com en altres) s'ha excavat un enorme fossar entre arxivers-empleats públics, amb uns sous decents, i arxivers més joves empleats en el sector privat amb sous que, a tot estirar, no arriben ni a la meitat. Bastant sovint, a més, s'hi tracta de fer tasques mecàniques.

S'ha acabat aquell temps en què historiadors i altres llicenciats omplien un buit en les noves administracions creades als anys 1980 com a conseqüència del nou ordre constitucional, autonòmic i local. I hi acampaven al llarg de dècades.

A hores d'ara és el sector privat gairebé l'únic que crea llocs de treball, als quals, si es vol, s'hi podrien sumar les beques escadusseres de consolació en un sector públic incapaç de crear unes estructures estables, dinàmiques i sostingudes.

No obstant això, paradoxalment, el món empresarial no coneix la figura de l'arxiver. Entre altres coses pel regust historicista de la paraula i perquè no hi ha una tradició o experiència de serveis d'aquesta professió a l'hora d'estalviar costos o oferir plusvàlues als productes finals.

On som i on hauríem de ser els arxivers?

Certament, els arxivers hem col·laborat amb moltes empreses que ofereixen serveis als arxius públics, a l'administració en general, a la banca i a grans empreses. Aquelles que es lliuren, sobretot, a la digitalització de documents i el software descriptiu. Són organitzacions que també solen oferir una externalització dels serveis d'arxiu, especialment al sector sanitari.

Tot i això, ni de ben lluny, la 'figura' de l'arxiver no existeix al seu si. Sembla no tenir sentit. En realitat, els arxivers, per entrar a les empreses, hauríem de deixar de ser una 'figura' per  passar a ser uns solucionadors de problemes de gestió, uns destructors sel·lectius de documents o, potser, uns venedors de mantes tecnològiques i nous freaks o frikis del món laboral.

El dia 19 de juny, a Ibi, tindrem ocasió de plantejar i madurar totes aquestes coses. I més. Ens veiem.


Imatges: www20.gencat.cat i www.arxivers.org


Leer más ...
viernes, 23 de mayo de 2014

III ENCONTRES PER SEGUIR AVANÇANT


Com diuen alguns companys arxivers, la realitat que vivim és crua, difícil i, en ocasions, dramática. 

Tanmateix, és evident, no podem caure en el desànim o en el derrotisme. Per això, entre altres coses, cada any celebrem el Dia Internacional dels Arxius d’una forma creativa i col·laborativa. Posant en comú el que sabem, compartint experiències i perspectives de futur.

Enguany ens hem coordinat amb el Servei d’Arxius de la Generalitat Valenciana i hem realitzat un conjunt d’ofertes complementàries en l’espai,  en la temàtica i en la metodologia de treball.

A Castelló de la Plana hi haurà una trobada centrada en la valoració documental. A València, com ja sabreu, la Conselleria organitza les segones jornades d’arxius del Segle XXI, en la qual participen alguns dels nostres socis més qualificats. A Ibi, i en un context molt adient, ens centrarem en què es pot i deu fer amb els arxius d’Empresa. 

En tots els casos, tant de l’AAV com des de la Conselleria, s’informarà de les darreres novetats en l’oferta formativa i del SAVEX.

Us convidem, doncs, a participar-hi, a enfortir llaços, capacitats, línies de futur i, perquè no, compartir també una bona taula.






Per participar i/o reservar el dinar heu de posar-se en contacte amb

Ibi: M. José Martínez, archivo@ibi.es
Castelló: Helena Pitarch, secretaria@arxiversvalencians.org




Tal como dicen algunos compañeros, la realidad que vivimos es cruda, difícil y en ocasiones dramática .

Sin embargo, es evidente, no podemos caer en el desánimo o en el derrotismo. Por eso, entre otras cosas , cada año celebramos el Día Internacional de los Archivos de una forma creativa y colaborativa. Poniendo en común lo que sabemos, compartiendo experiencias y perspectivas de futuro .

Este año nos hemos coordinado con el Servicio de Archivos de la Generalitat y hemos realizado un conjunto de ofertas complementarias en el espacio, en la temática y en la metodología de trabajo .

En Castelló de la Plana habrá un encuentro centrado en la valoración documental. En Valencia, la Conselleria de Cultura y Educación organiza las segundas jornadas de archivos del Siglo XXI, en la que participan algunos de nuestros socios más cualificados. En Ibi, y en un contexto muy adecuado, nos centraremos en lo que se puede y debe hacer con los archivos de Empresa .

En todos los casos, tanto desde la AAV como desde la Consejería, se informará de las últimas novedades en la oferta formativa y del SAVEX.

Os invitamos, pues, a participar, a fortalecer lazos, capacidades, líneas de futuro y, porqué no, compartir también una buena mesa .


Para participar y / o reservar la comida hay que ponerse en contacto con

Ibi: M. José Martínez , archivo@ibi.es
Castellón: Helena Pitarch , secretaria@arxiversvalencians.org






Imatges: www.ibi.es; http://www.dipcas.es/es/archivo/
Imágenes: www.ibi.es ; http://www.dipcas.es/es/archivo/
Leer más ...
martes, 8 de abril de 2014

EL RETO DE LOS ARCHIVEROS Y GESTORES DE DOCUMENTOS ANTE LA LEY DE TRANSPARENCIA




Federico Vidal Martínez
Miembro de la junta directiva de la AAV






La de archivero es una de las profesiones más antiguas, la cual nació por la necesidad de constatar los hechos que sucedían en las instituciones o a las personas, y de la misma manera que la sociedad, y las instituciones han evolucionado, el oficio nos ha conducido a ser, además, gestores de los documentos que se generan en dichas instituciones. 

Desde la invención de la escritura hasta el presente siglo XXI, los soportes de los documentos han ido cambiando al paso de los avances tecnológicos, comenzando por las primitivas tablillas de barro, hasta los documentos electrónicos, de manera que el acceso a los documentos también lo ha hecho en concordancia a la diversidad que estos presentan. Dicha evolución también ha supuesto un reto para los archiveros de instituciones tanto públicas, como privadas, lo que ha conducido a una especialización en su trabajo que, con todos los avances, consiste básicamente en RECOGER, CUSTODIAR, CONSERVAR, ORGANIZAR, DESCRIBIR Y DIFUNDIR LOS DOCUMENTOS. 

El nuevo panorama archivístico, fundamentado y soportado por las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TICs), hace que sea insoslayable que la gestión de los documentos se realice desde su génesis. Por ello conservamos y custodiamos documentos en archivos físicos, compactus, estanterías, legajos, carpetas, etc., y los modernos repositorios multimedia, servidores, nubes o “clouds”, donde se halla la documentación electrónica; asumimos así la responsabilidad de darle el formato conveniente para facilitar y mejorar su conservación, descripción y difusión.

La Ley 11/2007, que es la legislación vigente en materia de administración electrónica conlleva el acercamiento al ciudadano y la relación por medios telemáticos, hecho que ha comportado una adaptación a las formas de acceso, de las cuales también nos hacemos cargo en las instituciones a las cuales servimos.

El considerable reto y el intento de mejora en nuestro trabajo han generado una gran cantidad de literatura, congresos y jornadas. Por lo que nos corresponde a los archiveros que formamos parte de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians (AAV), hemos dedicado varias Jornadas a este tema, siendo las últimas, las VII Jornadas tituladas: "Documentación Digital y Memoria Histórica: ¿Cazando fantasmas?”, celebradas el pasado octubre de 2013. En ellas intervinieron archiveros y gestores de documentos de instituciones públicas y privadas, los cuales desempeñan funciones en archivos tradicionales y digitales. Todos ellos mostraron sus preocupaciones sobre el futuro de nuestra profesión y el futuro de nuestros archivos. Además, las actas de las jornadas que hemos realizado han quedado plasmadas en nuestra publicación “Revista d’Arxius”.

La aprobación de la Ley 19 /2013, de Transparencia y Buen Gobierno, afecta a todo lo que concierne a nuestro trabajo, y especialmente, al acceso a los documentos ya que supone un paso adelante en los derechos de los ciudadanos y es una forma de poner texto a la regulación de dicho acceso; que además se contempla desde el Consejo Internacional de Archivos (ICA), con la aprobación de distintas normas y documentos al respecto que marcan directrices a seguir. 


 A los mencionados avances, añadiremos la modificación que se hace de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. Aun así, no acaba de precisar los casos en los cuales se podrá acceder a la documentación de carácter personal: solamente se permitirá el acceso tras 25 años de la muerte del titular, o 50, si no se conoce la fecha del fallecimiento.

Asimismo, también se especifica en la Ley Orgánica de Protección de Datos 15/1999. No debemos tampoco desatender a la legislación vigente que afecta a la Comunitat Valenciana, en concreto la Ley 4/1998 del Patrimonio Cultural Valenciano, donde el Título V está dedicado precisamente al patrimonio documental, bibliográfico, audiovisual e informático; ni tampoco la Ley 3/2005 de Archivos de la Generalitat Valenciana que igualmente contempla los términos de acceso y que no varían de lo que venimos mencionando.

Con todo, la Ley 11/2007 de 22 de junio, de Acceso Electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos toma conciencia de la importancia que tienen las TICs en el siglo XXI y de cómo los ciudadanos deben beneficiarse, o al menos deberían, de sus ventajas para relacionarse con las Administraciones. A esta Ley le sucede la implementación del Real Decreto 4/2010, de 8 de enero, por el que se regula el Esquema Nacional de Interoperabilidad en el ámbito de la Administración Electrónica, la cual regula la capacidad de los sistemas de información y los procedimientos a los que éstos dan soporte, permitiendo así compartir datos y posibilitar el intercambio de información y conocimiento entre ellos. No obstante este Real Decreto no ha acabado de dar el empuje esperado.

Y ahora, con la Ley 19/2013 nos encontramos nuevamente ante un vacío de concreción. No se termina de aclarar dónde empieza el personaje público y dónde acaba el privado, lo cual afecta a los juzgados que se pueden colapsar con multitud de demandas. Tampoco se especifica el soporte que deben tener los documentos: ¿TIFF, PDF, MS-Word,…? En cambio, sí que se menciona de la creación de un Portal de Transparencia, pero a día de hoy solo muestra el texto de la mencionada Ley y un saludo de la Vicepresidenta del Gobierno de España, lo que parece una falta de previsión y por lo que, sin duda, la carencia de esta herramienta deja en el aire la aplicación de la Ley.

En definitiva, no hay acceso ni transparencia si no se asegura una adecuada gestión de los archivos y ello pasa por el personal que se dedica a ello. La dificultad de todo lo que comentamos se agrava con la crisis, que afecta a todos los aspectos de nuestra sociedad, imposibilitando la formación y empleabilidad de profesionales cualificados, que podrían hacerla mejorar considerablemente.





Para concluir, la Ley de Transparencia no va a ser fácil sin unos servicios de archivos correctamente gestionados. Es más, si no se argumenta la función de los archivos todo queda en papel mojado.



El repte dels arxivers i gestors de documentes davant la Llei de Transparencia


Federico Vidal Martínez, 

membre de la Junta Directiva de l'AAV



La d'arxiver és una de les professions més antigues, la qual va nàixer per la necessitat de donar constància als fets que succeïen en les institucions o a les persones. De la mateixa manera que la societat, i les institucions han evolucionat, l'ofici ens ha conduït a ser, a més, gestors dels documents que es generen en les dites institucions.

Des de la invenció de l'escriptura fins al present segle XXI, els suports dels documents han anat canviant al pas dels avanços tecnològics, començant per les primitives tauletes de fang, fins als documents electrònics, de manera que l'accés als documents també ho ha fet en concordança a la diversitat que estos presenten. Dita evolució també ha suposat un repte per als arxivers d'institucions tant públiques, com privades, la qual cosa ha conduït a una especialització en el seu treball que, malgrat els avanços, consistix bàsicament a RECOLLIR, CUSTODIAR, CONSERVAR, ORGANITZAR, DESCRIURE I DIFONDRE ELS DOCUMENTS.

El nou panorama arxivístic, fonamentat i suportat per les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICs) , fa que siga inevitable que la gestió dels documents es realitze des de la seua gènesi. Per aquesta raó conservem i custodiem documents en arxius físics, compactus, estanteries, lligalls, carpetes, etc., i els moderns repositoris multimèdia, servidors, núvols o "clouds", on es troba la documentació de manera virtual; assumim així la responsabilitat de donar-li el format necessari per a facilitar i millorar la seua conservació, descripció i difusió.

La Llei 11/2007, que és la legislació vigent en matèria d'administració electrònica comporta l'acostament el ciutadà i la relació per mitjans telemàtics, fet que, a més a més, ha comportat una adaptació a les formes d'accés, de les quals també ens fem càrrec en les institucions a les quals servim.


El considerable repte i l'intent de millora en el nostre treball han generat una gran quantitat de literatura, congressos i jornades. Pel que ens correspon als arxivers que formem part de l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents Valencians (AAV), hem dedicat diverses Jornades a este tema, sent les últimes, les VII Jornades titulades: "Documentació Digital i Memòria Històrica: Caçant fantasmes?", celebrades el passat octubre de 2013. En elles van intervindre arxivers i gestors de documents d'institucions públiques i privades, els quals realitzen funcions en arxius tradicionals i digitals. Tots ells van mostrar les seues preocupacions sobre el futur de la nostra professió i el futur dels nostres arxius. A més, les actes de les jornades que hem realitzat han quedat plasmades en la nostra publicació "Revista d'Arxius".

L'aprovació de la Llei 19 /2013, de Transparència i Bon Govern, afecta a allò referent al nostre treball, i especialment, a l'accés als documents ja que suposa un pas endavant en els drets dels ciutadans i és una forma de posar text a la regulació de l’esmentat accés; que a més es contempla des del Consell Internacional d'Arxius (ICA) , l'organisme internacional en matèria d'arxius, amb l'aprovació de distintes normes i documents respecte d'això que marquen directrius que s'ha de seguir.


Als esmentats avanços, afegirem la modificació que es fa de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Així i tot, no acaba de precisar els casos en els quals es podrà accedir a la documentació de caràcter personal: només es permetrà l'accés després de 25 anys de la mort del titular, o 50, si no es coneix la data de la defunció.


Tanmateix, també s'especifica en la Llei Orgànica de Protecció de Dades 15/1999. No devem tampoc desatendre la legislació vigent que afecta la Comunitat Valenciana, en concret la Llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià, on el Títol V està dedicat precisament al patrimoni documental, bibliogràfic, audiovisual i informàtic; ni tampoc la Llei 3/2005 d'Arxius de la Generalitat Valenciana que igualment contempla els termes d'accés i que no varien del que esmentem.

Amb tot, la Llei 11/2007 de 22 de juny, d'Accés Electrònic dels ciutadans als serveis públics pren consciència de la importància que tenen les TICs en el segle XXI i de com els ciutadans han de beneficiar-se, o almenys deurien, dels seus avantatges per a relacionar-se amb les Administracions. A esta Llei li succeïx la implementació del Reial Decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat en l'àmbit de l'Administració Electrònica, la qual regula la capacitat dels sistemes d'informació i els procediments a què estos donen suport, permetent així compartir dades i possibilitar l'intercanvi d'informació i coneixement entre ells. No obstant aquest Reial Decret no ha acabat de donar l'espenta esperat.

I ara, amb la Llei 19/2013 ens trobem novament davant d'un buit de concreció. No s'acaba d'aclarir on comença el personatge públic i on acaba el privat, la qual cosa afecta els jutjats que es poden col·lapsar amb multitud de demandes. Tampoc s'especifica el suport que han de tindre els documents: ¿TIFF, PDF, MS-Word,...? En canvi, sí que es menciona de la creació d'un Portal de Transparència, però a hores d'ara només mostra el text de la mencionada Llei i una salutació de la Vicepresidenta del Govern d'Espanya, la qual cosa pareix una falta de previsió i pel que, sens dubte, la carència d'esta ferramenta deixa en l'aire l'aplicació de la Llei.

En definitiva, no n’hi ha accés ni transparència si no s'assegura una adequada gestió dels arxius i el tema passa pel personal que se’n dedica. La dificultat de tot el que comentem s'agreuja amb la crisi, que afecta tots els aspectes de la nostra societat, impossibilitant la formació i ocupabilitat de professionals qualificats, que podrien fer-la millorar considerablement.

Per a concloure, la Llei de Transparència no serà fàcil sense uns serveis d'arxius correctament gestionats. És més, si no s'argumenta la funció dels arxius tot queda en “menjar de hui i fam per a demà”.



Leer más ...
jueves, 27 de marzo de 2014

LES APLICACIONS INFORMÀTIQUES I ELS ARXIUS


Davant nostre tenim una realitat d’aplicacions informàtiques en evolució veloç i constant. Uns ferraments bàsics en un panorama on l’oferta es multiplica al temps que els mitjans pressupostaris i personals dels arxius s’esquifeixen.

És per això i moltes coses més que els arxivers, responsables i treballadors dels arxius hem de conéixer de primera mà aquelles aplicacions que ens poden ser útils, així com promoure el diàleg i la relació amb les empreses i els tècnics informàtics que han de crear i gestionar aquests programes.

Els programes a mida, fets ‘ex-professo’, tenen l’avantatge que s’adapten bé a unes necessitats i requeriments específics i solen tenir inconvenients, com ara el cost inicial, la fiabilitat, el manteniment o la inexistència d’un col·lectiu d’usuaris. Tanmateix, no tots els programes a mida tenen aquests defectes i avui dia gairebé sempre hi ha alguna mena de dependència tecnològica. Cal calibrar, en tot cas, la relació inversió/rendibilitat i qualitat, així com els costos de manteniment.

D’altra banda, dels programes standard hom sol dir que tenen un menor cost, major fiabilitat, un col·lectiu d’usuaris i una millora constant amb les noves versions. Mentre que evidentment, hem d’adaptar els nostres procediments a les seues prestacions més que no al contrari.

A hores d’ara hi ha un conjunt de programes al mercat i a l’administració que ens poden ser útils: entre d'altres Archidoc, Archivo3000, Documentik, Albalá, Baratz, Solutions Documentaires GESTAR, Pandora, o els de l'empresa EVER: Florarchiv es troba al darerre del Sistema d'Arxius Valencians en Xarxa (SAVEX) i també s'utilitza a la Universitat d'Alacant.

Tot això sense entrar en la gran diversitat de tecnologies que ara mateix ens afecten, no solament de software estricte d'arxius sinó de gestió de documents i fluxos de treball, repositoris d'emmagatzemament, repositoris d'entorn web per a difusió, etc, etc.

Alguns arxius han creat aplicacions específiques, pròpies, com ara els municipals d’Alacant, Alcoi o Vila Real, mentre que la Generalitat Valenciana treballa ara en l’eixida del SAVEX a la web, tot intentant aprovar una assignatura que tenim pendent en la normalització descriptiva i informàtica. Sembla que el SAVEX ve a ser un híbrid entre el programa a mida i l’estàndard.

En la jornada que celebrem a Gandia el dia 4 d'abril tindrem ocasió de conéixer de primera mà dues aplicacions que mostren d’un costat la creativitat local i, de l’altre, l’oferta d’un organisme internacional com el Consell Internacional d’Arxius (ICA). El plantejament és el següent:


EL PROGRAMA

Cèrcol: Breu introducció de la gestació del Cercador de Col·leccions, programa de descripció i gestió de materials especials: documentació gràfica (fotogràfica i icònica), sonora, audiovisual, cartogràfica i microfilms. A continuació passarem directament a la pràctica, mostrant les diferents tipologies de fitxes, les taules, la forma d'adjuntar documents a les taules (pdf, imatges o vídeos), els diferents cercadors i la part dels usuaris externs, altes, sol·licituds de documents on-line, etc.

Ica-Atom: El curs té com objecte oferir una visió global sobre el programa ICAAtoM, des de la seva instal·lació i requeriments bàsics, passant per la creació d'un nou fons, obrir una fitxa ISAD(G), els nivells de descripció, crear registres d'autoritat i institucions arxivístiques, cerques, informes i exportació de dades, fins a la seva utilització pràctica a una institució.

EL PROFESSORAT


Blanca Biarge Gallardo

Arxivera i Gestora de documents en Vidimus. Graduada en Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED – UAB), Llicenciada en Humanitats (UIC). , Experta en Auditoria Interna i en Implantació de Sistemes de Gestió de Documents (ESAGED – UAB)

Alberto Biarge Garces,

Director de Vidimus, Consultoria en Arxius i Gestió de documents. Graduat en Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED – UAB), Expert en Seguretat de la Informació (AENOR), Expert en Auditoria de Sistemes de Gestió de Documents (ESAGED – UAB), Tècnic en Gestió de la Seguretat de la Informació i Protecció de dades (USAL)


José Maria Valera Pibernat 

és Llicenciat en Informàtica (UAB), Màster en Bibliotecas y Servicios de Información Digital (UC3M) i Màster en Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED-UAB). És professor d'informàtica en cursos de Formació Professional (Generalitat de Catalunya, 1992-2014) i també ha impartit cursos per a l'Enginyeria Tècnica en Informàtica i Multimèdia (Escoles Universitàries Gimbernat-UAB, 2001-2008) i en màsters en Multimèdia (UAB, 1997-1998; UNED, 1999-2009). En l'àmbit de
les institucions dedicades a la memòria, ha participat en l'inventari de documentació (DIPSALUT, agost de 2011), com assessor tecnològic en la instal·lació de programari per a la gestió arxivística i en el disseny de projectes de digitalització de documentació (Vidimus, 2012-2014) i com a responsable del Projecte Arxiu Digital dins de la Xarxa d’Innovació del Departament d’Ensenyament (Institut Carles Vallbona, 2011-2012)


Borja Fuster Fuster

Actualment i des de 2004 Borja Fuster ocupa el càrrec de Tècnic Bibliotecari en l’Ajuntament de Potries. Ha compaginat el treball a l’Ajuntament de Potries amb el de Tècnic d’Arxius a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia des de 2006 fins a 2014, tot desenvolupant diverses tasques: gestió de fons, inventariat, digitalització, catalogació i gestió de bases de dades. Borja Fuster té un Postgrau Universitari Especialista en Arxivística i és Llicenciat en Geografia e Història per la UNED. Ha participat en diverses publicacions, entre elles 'L’Arxiu Municipal de Gandia: Història i Guia' (2007), El món de Gonçal Castelló: jornada d’homenatge, Gandia ( 2010), Documentació digital i memòria històrica, caçant fantasmes?. VII Jornades de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians (2013). Ha participat en el disseny i la gestió quotidiana del programa Cèrcol.

Juan Ángel Gómez Aguinaga
El seu projecte actual està en la productora Adarve, creada l'any 2008. Coneixedor del mitja audiovisual, Juan Àngel Gómez es va iniciar en la televisió local de Gandia l'any 1988. Dos anys després formaria part del departament d'informatius de la televisió autonòmica, Canal 9. Va ser realitzador, coordinador i director de programes com Dossiers, Entre Setmana, Cartell de Bous, A la Babalà, Cap i Cua, Proa al 2007, Espai Taurí o Llums en el Cavallet. Inicialment, Adarve Producciones va centrar la seua activitat en la producció de programes per a RTVV però en els darrers anys ha diversificat els seus productes per a empreses privades, institucions públiques, museus, grans corporacions i constructores d'infrastructures espanyoles i internacionals. En paral·lel ha creat VIDEOTECA VALENCIA, www.videotecavalencia.es i un banc propi d'imatges: www.bancoaudiovisual.es. Adarve Producciones ofereix serveis relacionats amb la producció audiovisual, la conversió de formats i la gestió i l'arxiu d'imatges. Des de fa 20 anys assessora l'Arxiu Municipal de Gandia en tot allò relatiu a la gestió d'imatges.
Leer más ...
martes, 24 de diciembre de 2013

QUAN LUCIANA DURANTI BAIXA DEL NÚVOL

Presa encara del Jet-lag que pateix pel seu llarg viatge des de Vancouver (Canadà) a València, on ha d’inaugurar les VII Jornades de l’Associació d’Arxivers Valencians, Luciana Duranti no dubta en animar-se per fer un  primer passeig per la ciutat. Poques hores després d’aterrar a l’aeroport de Manises, Duranti no mostra gens el cansament del vol, però sí li costa un poc ubicar-se, perquè acaba de fer un periple professional per Rússia i Noruega. Després de València l’esperen a Marsella, París, Barcelona, Nairobi… Fins el 3 de desembre, quan tornarà a casa i a la British Columbia University, on treballa.

En visitar la Llotja de València, a poc a poc va situant-se, retrobant-se: deixa de pensar i parlar en anglés per recuperar el seu italià matern (va nàixer a Roma l’any 1950) i comença a identificar-se amb el gòtic i amb l’estètica medieval que València comparteix amb altres indrets d’Itàlia, país que va abandonar als 36 anys per traslladar-se a Canadà. Del temple medieval de les finances valencianes passem al Mercat Central, el temple modernista de les verdures i les fruites. Duranti admira les parades plenes de colors i li entra gana. “Raïm, demà compraré raïm, perquè el que arriba a Vancuver ve de Califòrnia i no sap a res”. 



Aquesta arxivera, considerada com una de les màximes autoritats mundials en la recerca de solucions per a la gestió i conservació de documents digitals i directora del programa internacional InterPARES, té un caràcter molt obert, és amable, divertida, encantadora. Així és Duranti quan baixa del “núvol” (cloud computing), el repositori virtual de documents que centra la seua recerca. El passeig per València s’hi fa molt agradable, però hem de tornar-hi, al núvol, i d’això en parlem mentre dinem una ensalada senzilla al barri del Carme.


A quines conclusions ha arribat després de 20 anys d’investigació sobre la conservació dels documents digitals?

Quan a Vancouver vam començar a tractar el problema de la conservació dels documents electrònics, entenguèrem que la única forma de resoldre’l era establir una teoria que ens ajudara a trobar solucions pràctiques. La tecnologia canvia tan ràpidament que cal una teoria sòlida per resoldre els problemes que es generen. Al nostre treball al Pentàgon plantejarem la necessitat de crear el primer estàndar de iure [vàlid legalment, acceptat jurídicament], que fou el DOD 50152, adoptat pel Govern Federal dels Estats Units el 1997. Al món occidental hi havia altres sistemes de gestió de facto,  però el nostre model va ser finalment acceptat realment com l’estàndar, l’estàndar de facto.

La principal conclusió és que els principis que van inspirar aquest primer estàndar són encara vàlids. És a dir, la teoria encara és vàlida. Naturalment, el que canvia és la manera en què la teoria s’implementa en situacions que són completament diverses, amb  tecnologia i tipus documents totalment diversos. No es pot parlar d’una solució que valga per a tot. Això ho hem descobert en molts estudis de camp, on hem vist que organitzacions de tipus i context similar, han obtingut resultats satisfactoris fent coses completament diferents. La cultura de cada organització o entitat té un valor enorme, i per això és molt important estudiar primer com es cada organització, qui ha de fer ús de la tecnologia, quin tipus de preparació necesita, quines són les prioritats… Això és el primer que s’ha de fer abans d’introduir qualsevol tecnologia. No s’hi pot introduir sistema de treball que la gent no sàpiga o no vulga usar, perquè tot seran problemes.

Un altra conclusió és que els arxivers i acadèmics no poden iniciar una recerca sense principis teòrics ferms. I la tecnologia canvia amb tanta velocitat que la recerca ha d’estar incorporada en les activitats quotidianes de la conservació de documents. Els arxius no poden esperar a que altres resolguen els seus problemes. Són els mateixos arxius el que han de colaborar en la millora de la tecnologia, en trobar solucions dels problemes propis. I és molt important, a més, assumir que les solucions són sempre dinàmiques. La teoria és vàlida, però el modo en què aquesta teoria s’implementa canvia continuament. Totes les solucions són específiques, és a dir, estan adaptades a les condicions particulars de les organitzacions on van a ser aplicades.

En resum, les solucions no són tecnològiques, són procedimentals, polítiques i culturals.

És el núvol segur?

I tant que no! La nostra pròxima investigació se centra en els documents en internet. Pot haver proveidors generals que no són institucionals, com ara Amazone, Google o Microsoft, però poden haver proveïdors que treballen per a tu. Tot és una qüestió de control del sistema, de sostenibilitat, de continuitat i de fiabilitat. Quan tu agafes un avió no vas a entrevistar-te amb el comandant de la nau, perquè tu et fies d’ell. Amb els proveïdors del núvol ha de passar el mateix: no necessitem entrevistar-nos cada vegada, ens hem de fiar-hi. Però, en aquest moment, encara, les dades sensibles, les dades que has de conservar permanentment, no les fiques en internet. No es filtrarà allò que no vols que es filtre.

Quina repercusió tenen les seues investigacions en la vida quotidiana de la gent?

L’impacte és directe i indirecte. El directe es reflexa en els documents que oferim amb instruccions, per exemple, per a les persones que no volen perdre les seues fotografies familiars. Són una sèrie de recominacions pràctiques que serveixen tant per a arxivers com a dentistes, periodistes… aquells que han de conservar les seues dades. I l’indirecte és que les nostres recomanacions esdevenen estàndars vàlids per a totes les organizacions, i millora el treball de totes les persones que s’hi integren. No ens vam adonar de l’enorme impacte del nostre treball fins agost passat, quan el nostre servidor va ser atacat per hackers. El vam tancar durant 20 dies per buscar totes les mesures de seguretat per a què això no tornara a passar. Durant aquests 20 dies, ens van arribar  centenars de missatges procedents d’arreu del món: “ Què passa?”,  “On estan els documents?”, “La nostra organització no funciona sense vosaltres!”…  Perquè els nostres productes tenen molts usos, s’empren en facultats no sols d’arxivística sinò també de ciències de la computació, per a dissenyar mòduls de formació per a cursos, associacions, arxius…

Quin futur espera als arxius més petitis i modests que no poden fer front a l’avanç tecnològic?

Només calen uns pocs diners i una mica d’experiència amb la tecnologia. Del nostre sistema InterPARES, totes les persones o arxius poden fer descàrregues i fer-ne ús. A més, està disponible en totes les llengües. Hi podem col·laborar amb tots. Es poden digitaltzar els materials i ficar-los en el núvol. El problema del núvol és que és fàcil pujar les coses, però impossible llevar-les. El núvol és perillós excepte si hom té un núvol propi. Per exemple, els arxius valencians petits es poden posar d’acord amb un proveïdor per crear un núvol adïent, pagar a aquesta persona per a què se’n dedique, que controle el servidor, etc.

I què passarà en països com Itàlia o Espanya, en procés continu de retallament de recursos?

No es pot retallar en aquests recursos! Es poden reduir altres, però no la inversió en la conservació de documents, perquè del contrari aquest es perdran, es perdran les dades, la transparència, el funcionament del sistema. És totalment impossible!

Entrevista realitzada per Esperança Costa


Afectada todavía por el Jet-lag que sufre tras su largo viaje desde Vancouver (Canadá) hasta Valencia, donde iba a inaugurar las VII Jornadas de la Asociación de Archiveros Valencianos, Luciana Duranti no duda en animarse para dar su primer paseo por la ciudad. Pocas horas después de aterrizar en el aeropuerto de Manises, Duranti no se muestra cansada, pero sí le cuesta un poco ubicarse tras su periplo profesional por Rusia y Noruega. Después de su estancia en Valencia la esperan en Marsella, París, Barcelona, Bruselas, Pretoria… Hasta el 3 de diciembre, cuando ha vuelto a casa y a su trabajo en la British Columbia University.

Al visitar la Lonja de Valencia, poco a poco va situándose, reencontrándose: deja de pensar y hablar en inglés para recuperar su italiano materno (nació en Roma -1950-) y empieza a identificarse con el gótico y con la estética medieval que Valencia comparte con otros lugares de Italia, país que abandonó a los 26 años para trasladarse a Canadá. Del templo medieval de las finanzas valencianas pasamos al Mercado Central, el templo modernista de las verduras y las frutas. Duranti admira los tenderetes llenos de colores: le entra hambre. “Uva, mañana compraré uva, porque la que llega a Vancuver viene de California y no sabe a nada”.

Esta archivera, considerada como una de las máximas autoridades mundiales en la investigación de soluciones para la gestión y conservación de documentos digitales y directora del programa internacional InterPARES, tiene un carácter muy abierto, es amable, divertida, encantadora. Así es Duranti cuando baja de la “nube” (cloud computing), el repositorio virtual de documentos que centra sus investigaciones. El paseo por Valencia se hace muy agradable, pero tenemos que volver a la nube, y sobre esto charlamos mientras comemos una sencilla ensalada en el barrio de Carmen.

¿A qué conclusiones ha llegado tras 20 años de investigación sobre la conservación de los documentos digitales?

Cuando en Vancouver empezamos a tratar el problema de la conservación de los documentos electrónicos, entendimos que la única forma de resolverlo era establecer una teoría que nos ayudara a encontrar soluciones prácticas. La tecnología cambia tan rápidamente que hace falta una teoría sólida para resolver los problemas que se generan. En nuestro trabajo en el Departamento de Defensa de los Estados Unidos planteamos la necesidad de crear el primer estándar de iure [válido legalmente, aceptado jurídicamente], que fue el DOD 5015.2, adoptado por el Gobierno Federal de los Estados Unidos en 1997. En el mundo occidental había otros sistemas de gestión de facto, pero nuestro modelo fue finalmente aceptado realmente como “el estándar”, el estandar de facto, incorporado al Moreq2.

La principal conclusión es que los principios que inspiraron este primer estándar son todavía válidos. Es decir, la teoría todavía es válida. Naturalmente, lo que cambia es la manera en que la teoría se implementa en situaciones que son completamente diferentes, con tecnología y tipos de documentos totalmente distintos. No se puede hablar de una solución que valga para todo. Esto lo hemos descubierto en muchos estudios de campo, en los que hemos visto que organizaciones de tipos y contexto similar han obtenido resultados satisfactorios haciendo cosas completamente diferentes. La cultura de cada organización o entidad tiene un valor enorme, y por eso es muy importante estudiar primero como es cada organización, quién tiene que hacer uso de la tecnología, qué tipo de preparación necesita, cuáles son las prioridades… Esto es el primero que se tiene que hacer antes de introducir cualquier tecnología. No se puede introducir un sistema de trabajo que la gente no sepa o no quiera usar, porque todo serán problemas.

Otra conclusión es que los archiveros y académicos no pueden iniciar una investigación sin principios teóricos firmes. Y la tecnología cambia con tanta velocidad que la investigación tiene que estar incorporada en las actividades cotidianas de la conservación de documentos. Los archivos no pueden esperar a que otros resuelvan sus problemas. Son los mismos archivos los que tienen que colaborar en la mejora de la tecnología, en encontrar soluciones a los problemas propios. Y es muy importante, además, asumir que las soluciones son siempre dinámicas. La teoría es válida, pero el modo en que esta teoría se implementa cambia continuamente. Todas las soluciones son específicas, es decir, están adaptadas a las condiciones particulares de las organizaciones donde van a ser aplicadas.

En resumen, las soluciones no son tecnológicas, son procedimentales, políticas y culturales.

¿Es la nube segura?

¡Claro que no! Nuestra próxima investigación se centra en los documentos en internet. Puede haber proveedores generales que no son institucionales, como por ejemplo Amazon, Google o Microsoft, pero puede haber proveedores que trabajen para ti. Es  una cuestión de control del sistema, sostenibilidad, continuidad y fiabilidad. Cuando tú coges un avión no vas a entrevistarte con el comandante de la nave, porque te fías de él. Con los proveedores de la nube tiene que pasar lo mismo: no necesitamos entrevistarnos cada vez, nos tenemos que fiar. Pero en este momento, todavía, los datos sensibles, los datos que tienes que conservar permanentemente no los metes en internet. No se filtrará aquello que no quieres que se filtre.

¿Qué repercusión tienen sus investigaciones en la vida cotidiana de la gente?
El impacto es directo e indirecto. El directo se refleja en los documentos que ofrecemos con instrucciones, por ejemplo, para aquellos que no quieran perder sus fotografías familiares. Son una serie de recomendaciones prácticas que sirven tanto para archiveros como para dentistas, periodistas… aquellos que tienen que conservar sus datos. Y el indirecto es que nuestras recomendaciones se convierten en estándares válidos para todas las organizaciones, y mejora el trabajo de todos los que las integran. No nos dimos cuenta del enorme impacto de nuestro trabajo hasta agosto pasado, cuando nuestro servidor fue atacado por hackers. Lo cerramos durante 20 días para buscar todas las medidas de seguridad para que esto no volviera a pasar. Durante estos 20 días, nos llegaron centenares de mensajes procedentes de todo el mundo: “¿Qué pasa?”, “Dónde están los documentos?”, “Nuestra organización no funciona sin vosotros!”, nos decían. Porque nuestros productos tienen muchos usos, se emplean en facultades no sólo de archivística sino también de ciencias de la computación, o para diseñar módulos de formación para cursos, asociaciones, archivos…

¿Cuál será el futuro de los archivos más pequeños y modestos que no pueden hacer frente al avance tecnológico?

Sólo hace falta un poco dinero y un poco de experiencia con la tecnología. Todas las personas o archivos pueden hacer descargas y hacer uso de nuestro sistema InterPARES. Además, está disponible en todas las lenguas. Podemos colaborar con todos. Se pueden digitalizar los materiales y meterlos en la nube. El problema de la nube es que es fácil subir las cosas, pero imposible quitarlas. La nube es peligrosa excepto si se tiene una nube propia. Por ejemplo, los archivos valencianos pequeños se pueden poner de acuerdo con un proveedor para crear una nube adecuada, pagar a esta persona o empresa para que se dedique a ello, que controle el servidor, etc.

¿Y que pasará en países como Italia o España, en continuo proceso de recortes en recursos?
¡No se puede recortar en estos recursos! Se pueden reducir otros servicios, pero no la inversión en la conservación de documentos, porque si no se perderán, se perderán los datos, la transparencia, el funcionamiento del sistema. ¡Es totalmente imposible!


Entrevista realizada per Esperança Costa

Leer más ...

Traductor

Etiquetes

administración electrónica (9) administración local (5) administración pública (8) adquisiciones (1) Alfred Mari Martí (1) almacenamiento masivo (3) Antena3Televisión (1) aplicaciones informaticas (1) archivística (5) archivo (7) Archivo Diocesano de Valencia (1) archivo RTVV (2) Archivo Secreto Vaticano (2) archivo televisión (4) archivos audiovisuales (5) archivos fotográficos (2) archivos históricos (5) Archivos parroquiales (1) Asociación de la Prensa de Madrid (1) asociaciones de archiveros (7) Atresmedia (1) buen gobierno (2) cambio cultural (2) cintas datos (1) cintas vídeo (1) comunicación (2) conservación imágenes (1) conservación patrimonio documental (1) cursos (1) custodia (1) datos abiertos (2) difusión (4) digitalización (6) digitalización de documentos (3) diputaciones provinciales (1) documentación digital (5) documentación fotográfica (2) documento (1) edición gráfica (1) educación (1) empresas (3) España (2) expediente electrónico (2) flujo archivo (1) fondo audiovisual (1) fotografía (2) Francisco Sanchis Moreno (1) Fundación Vicente Ferrer (1) Gandía (1) gestión de documentos (5) gestión fotográfica (2) historia de los archivos (1) imágenes digitales (1) internet (1) interoperabilidad (3) InterPARES (2) investigación (1) Los Borja (1) luciana duranti (1) memoria (1) memoria histórica (5) Modernización administrativa (3) normas ISO (2) nuevas tecnologías (2) ONG (1) ONGD (1) organización (1) país valenciano (1) PARADIS (1) patrimonio audiovisual (1) periodistas (1) política archivística (2) postmodernismo (1) preservación digital (4) publicaciones (2) Ramon Alberch Fugueras (1) Remedios Antequera (1) servicios en línea (1) signatura electrónica (1) tecnología (2) tecnologías digitales (1) televisión (1) Televisión local (2) Tercer Sector (1) TIC (1) transparencia (5)

Localització

Twitter

Con la tecnología de Blogger.