viernes, 1 de agosto de 2014
UNA NOVA I INTERESSANT OFERTA FORMATIVA
Nova oferta formativa oficial de la Universitat de València. Ja podeu fer la preinscripció, fins el 19 de setembre.
... i al voltant de la qüestió...
ARXIVERS ELECTRÒNICS?
A l'era
dels documents digitals, d'internet, de l'e-government
i de la hipotètica transparència dels
poders continuem amb una enorme confusió respecte de les professions
de documentalista, bibliotecari, jurista, informàtic i... arxiver.
És normal,
entre altres coses, perquè l'allau tan enorme d'informació ens
mareja. No sabem per on ens venen i valors 'clàssics' com
l'autenticitat, la fiabilitat, la selecció o la classificació de
documents es troben en una nebulosa llampeguejant on ens resulta
difícil situar-nos.
Precisament
ací rau el valor afegit d'una nova proposta de la Universitat de
València, a través del seu Centre Internacional de Gandia (CIG),
promoguda per l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents
Valencians.
En ella es
tracta d'analitzar, posar en ordre i planificar allò que toca la
gestió i preservació de documents digitals.
No és, això, qualsevol cosa. Entendre i
assumir la importància i la transcendència del futur dels nostres
documents és un tema que afecta el funcionament de l’administració,
de les empreses, de les famílies. Però també el mateix filtre de
la nostra memoria col·lectiva, la qual, de fet, avui i des de fa
anys, ve gestant-se, produint-se i arxivant-se de formes
substancialment diferents a les tradicionals o analògiques.
En
aquest sentit, cal celebrar que es reconega acadèmicament l'esforç
de l'arxivística contemporània per fer front als reptes d'un futur
en el qual persones i institucions formem part, ja, d’un complex
informatiu en el que actuem com a ‘inforgs’ o sers
informativament interdependents.
L'arxivística
pot i deu aportar molt en relació a la valoració dels documents en
el marc dels ‘big data’ o del tan predicat 'bon govern'. També
per introduir criteris d'ètica professional, d’autenticitat i
d’utilitat informativa allà on ‘tot’ és arxivable (o
sospitosament volàtil) i no hi ha criteri.
Falta, en
tot cas, l’altre peu, el de la política arxivística pràctica,
la qual no s'hauria de construir a base de colps mediàtics sinó de
la planificació, el treball i la investigació constant.
0 comentarios:
Publicar un comentario