martes, 19 de mayo de 2015
ELS ARXIUS AUDIOVISUALS PERSONALS
El curs Com gestionar el teu arxiu audiovisual personal: catalogació i descripció se’ns presenta com una formació per gestionar els nostres fons personals domèstics, és a dir, les nostres fotografies de lleure i familiars, però la veritat és que la seva funcionalitat va molt més enllà d’aquest carácter privat. Qualsevol institució genera un seguit de documentació audiovisual procedent/conseqüent de la seva pròpia activitat i la seva gestió, a banda de facilitar diferents processos relacionats, acaba resultant una obligació inherent a la tasca de l’arxiver-documentalista.
Sovint, el tractament d’aquesta documentació interna és superficial i la tecnologia emprada es basa en fulls de càlcul o senzilles bases de dades relacionals poc àgils, no gaire adaptables i gens amigables.
Per exemple, el departament de Documentació de la Filmoteca de Catalunya gestiona mensualment al voltant de 150 fotografies entre imatges cedides per distribuïdores o de les digitalitzacions obtingudes dels nostres fons només per elaborar el programa en paper i web de cada mes. A banda cal sumar uns 30 fragments seleccionats de pel·lícules i que serveixen per difondre la programació entre els nostres espectadors. Les necessitats de cada departament no sempre són simultànies, i per tant una gestió adequada d’aquesta documentació ens estalvia una futura repetició processos (on hi ha tercers agents implicats), castigar els nostres fons en repetits processos de digitalització o haver d’escollir novament quin fragment de 30 segons és prou representatiu per il·lustrar la nostra sessió. En definitiva, sense dir res que no sabem, la gestió correcta de la nostra documentació ens estalvia temps i juga a favor de la conservació dels nostres fons.
Per exemple, el departament de Documentació de la Filmoteca de Catalunya gestiona mensualment al voltant de 150 fotografies entre imatges cedides per distribuïdores o de les digitalitzacions obtingudes dels nostres fons només per elaborar el programa en paper i web de cada mes. A banda cal sumar uns 30 fragments seleccionats de pel·lícules i que serveixen per difondre la programació entre els nostres espectadors. Les necessitats de cada departament no sempre són simultànies, i per tant una gestió adequada d’aquesta documentació ens estalvia una futura repetició processos (on hi ha tercers agents implicats), castigar els nostres fons en repetits processos de digitalització o haver d’escollir novament quin fragment de 30 segons és prou representatiu per il·lustrar la nostra sessió. En definitiva, sense dir res que no sabem, la gestió correcta de la nostra documentació ens estalvia temps i juga a favor de la conservació dels nostres fons.
Podien la Isabel Borruel i la Patricia Wert proporcionar-nos unes pautes i facilitar-nos unes eines que ens permetessin gestionar tot això d’una manera gratuïta i gens enrevessada? La resposta, per increïble que pugui semblar, és sí, van poder.
Per a dur-ho a terme, el curs està estructurat en dos grans blocs, el primer el podem considerar més teòric i el segona és eminentment pràctic.
El curs comença amb un estat de la qüestió general de la matèria arxivística, un anàlisi de la legislació vigent i unes pautes bàsiques de conservació i gestió. Un cop aquesta introducció, ambdues ponents s’encarreguen d’endinsar-nos en els principals documents audiovisuals disponibles en qualsevol arxiu indistintament de la seva especialització com són la fotografia, l’àudio i el vídeo. El seu suport és indiferent però sempre i quan tingui una imatge digital relacionada en qualsevol dels seus estàndards corresponents (un vidre fotogràfic digitalitzat en format tif, un vinil traspassat a mp3 o un trànsfer digital d’una cinta de VHS en mpeg, per exemple).
La fotografia és el primer dels suports tractats, tot iniciant-se amb un seguit d’instruccions per facilitar la seva ordenació i nomenament, continua amb una petita descripció de les diferents eines de retoc fotogràfic disponibles al mercat, els paràmetres de la descripció fotogràfica, els punts bàsics de com gestionar els seus drets d’autoria i finalitzant amb un llistat de fototeques i arxius fotogràfics gratuïts disponibles online.
Els arxius de so són els següents protagonistes, i aquí s’il·lustra el procés de catalogació dels diferents tipus existents (música, paraula, efectes...) i els recursos disponibles, com també els principals organitzadors i catalogadors musicals que podem trobar en l’actualitat.
El curs comença amb un estat de la qüestió general de la matèria arxivística, un anàlisi de la legislació vigent i unes pautes bàsiques de conservació i gestió. Un cop aquesta introducció, ambdues ponents s’encarreguen d’endinsar-nos en els principals documents audiovisuals disponibles en qualsevol arxiu indistintament de la seva especialització com són la fotografia, l’àudio i el vídeo. El seu suport és indiferent però sempre i quan tingui una imatge digital relacionada en qualsevol dels seus estàndards corresponents (un vidre fotogràfic digitalitzat en format tif, un vinil traspassat a mp3 o un trànsfer digital d’una cinta de VHS en mpeg, per exemple).
La fotografia és el primer dels suports tractats, tot iniciant-se amb un seguit d’instruccions per facilitar la seva ordenació i nomenament, continua amb una petita descripció de les diferents eines de retoc fotogràfic disponibles al mercat, els paràmetres de la descripció fotogràfica, els punts bàsics de com gestionar els seus drets d’autoria i finalitzant amb un llistat de fototeques i arxius fotogràfics gratuïts disponibles online.
Els arxius de so són els següents protagonistes, i aquí s’il·lustra el procés de catalogació dels diferents tipus existents (música, paraula, efectes...) i els recursos disponibles, com també els principals organitzadors i catalogadors musicals que podem trobar en l’actualitat.
Els tercers en discòrdia són els arxius de vídeo; les ponents ens faciliten unes pautes bàsiques de catalogació, minutatge i indexació com també les bases necessàries per a la descripció de la imatge en moviment (tipus d’enquadrament, moviments de càmera...) com un llistat de recursos informatius, legislatius i documentals audiovisuals disponibles actualment.
Tots aquests coneixements són impartits mitjançant petites pràctiques que faciliten la seva assimilació i agilitzen les explicacions tot permetent-nos un coneixement empíric pel desenvolupament d’aquestes tasques.
Tots aquests coneixements són impartits mitjançant petites pràctiques que faciliten la seva assimilació i agilitzen les explicacions tot permetent-nos un coneixement empíric pel desenvolupament d’aquestes tasques.
El segon gran bloc s’encarrega de la part més pràctica del curs. Un cop assimilats els diferents conceptes dels diversos suports documentals (àudio, vídeo i fotogràfic), les ponents mostren un seguit d’eines i programes i el seu funcionament d’una manera molt acurada i explícita tot permetent fer-nos una idea de quines són les possibilitats i els processos a seguir per dur a terme la part més tecnològica de la gestió i la que finalment més interactuarà entre nosaltres i els documents. La disposició de les ponents a buscar solucions tecnològiques als nostres dubtes pràctics finalitza els darrers instants del curs.
Per finalitzar també vull destacar, si se’m permet la frivolitat, l’entorn inigualable on es van impartir les sessions, el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí, un espai amb la capacitat de transportar-te per diferents èpoques de la història, i al ben mig de València.
Per finalitzar també vull destacar, si se’m permet la frivolitat, l’entorn inigualable on es van impartir les sessions, el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí, un espai amb la capacitat de transportar-te per diferents èpoques de la història, i al ben mig de València.
Manu Vega. Departament de Documentació de la Filmoteca de Catalunya
Fotos : Manu Vega i Palau de marqués de Dos Aigües: cuina: www.jdiezarnal.com
.jpg)
