Lorenzo Pérez Sarrión, secretario de ayuntamiento, es una de aquellas personas inquietas, activas y optimistas de las que hacen falta en la administración. En su aportación nos plantea cómo la implantación de la administración electrónica no sólo afecta cuestiones técnicas sino que requiere un cambio de filosofía y una reinvención de la administración pública. Quizá, decimos nosotros, habrá que hacer de la necesidad y la problemática actual una virtud. Os ofrecemos, como es habitual, en tres lenguas, el resumen de su escrito.


RESUM

La Llei d'Accés Electrònic dels ciutadans als serveis públics de 2007 ha suposat un veritable revulsiu formal per a la reinvenció de les Administracions Públiques de començaments del segle XXI. Després de sis anys de vigència, i en el difícil context econòmic actual de crisi, s'ha conformat un mapa amb notables asimetries, per la qual cosa es refereix a la implantació de l'administració electrònica (AE) entre les entitats locals (EELL) espanyoles. El canvi de paradigma és irreversible, però l’Administració Electrònica no és només consolidar les TIC als ajuntaments, sinó repensar aquests a través de la seva inqüestionable modernització: una tasca molt més àmplia, al servei de la qual la AE constitueix un pilar essencial, encara que no l'únic. La incorporació legal de criteris d'eficiència i sostenibilitat a tots els àmbits de gestió pública reforça aquesta tesi, si ben no ha d'oblidar-se que abans de ser eficients, les EE.LL. han de ser  constitucionalment- eficaces, precisament en un marc actual de dificultat afegida quant a la redelimitació competencial del Sector Públic Local.


ABSTRACT

TheLaw on Electronic Accessof citizensto public services, 2007 hasbeen a realformalleverthe reinvention ofgovernmentof the earlytwenty-first century. After sixyears of operation, andin thecurrentdifficult economiccrisis, hasmade​​a map withsignificant asymmetries, so it relates to the implementationof eGovernment(AE) between local(LES) Spanish. Andparadigmchangeis irreversible, but theAEis not justconsolidateICTin municipalities,but to rethinkthese throughhis unquestionablemodernization: a much moreextensive, in whose service theAEisan essential, although not the only.Thelegalincorporationefficiency and sustainabilitycriteriatoall areas ofgovernancereinforcesthis thesis, but do not forget thatbefore beingefficient, theLESshouldbe,constitutionally-effective, especially in acurrentframeasadded difficultyredistrictingpowerstoLocalPublic Sector.



RESUMEN

La Ley de Acceso Electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos de 2007 ha supuesto un verdadero revulsivo formal para la reinvención de las Administraciones Públicas de comienzos del siglo XXI. Tras seis años de vigencia, y en el difícil contexto económico actual de crisis, se ha conformado un mapa con notables asimetrías, por lo que se refiere a la implantación de la administración electrónica (AE) entre las entidades locales (EE. LL.) españolas. El cambio de paradigma es irreversible, pero la AE no es sólo consolidar las TIC en los ayuntamientos, sino repensar éstos a través de su incuestionable modernización: una tarea mucho más amplia, a cuyo servicio la AE constituye un pilar esencial, aunque no el único. La incorporación legal de criterios de eficiencia y sostenibilidad a todos los ámbitos de gestión pública refuerza esta tesis, si bien no debe olvidarse que antes de ser eficientes, las EELL deben ser -constitucionalmente- eficaces, precisamente en un marco actual de dificultad añadida en cuanto a la redelimitación competencial del Sector Público Local.


Foto de dalt: Joan Carles Faus